La nissaga dels farmacèutics i botànics Salvador s’ha popularitzat aquesta setmana amb la notícia que experts de la UPC han descobert que dos trossets de pedra guardats en un potet al Museu Botànic de Barcelona, on hi ha el llegat de la família, eren del meteorit que va caure a Terrassa el dia de Nadal del 1704. Però la petja dels Salvador, que tenien el seu establiment al carrer Ample, al Gòtic, té un altre escenari, menys lluït: un carrer curt i estret al Raval al qual donen nom i que fa anys que lluita contra la degradació crònica de la zona. Durant el confinament per la Covid-19, els veïns, amb més temps per dedicar-s’hi i més hores a casa per veure el que passa al seu carrer, han dit prou. Més organitzats que mai, estan fent tant soroll que aquest divendres els van rebre personalment el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i el cap de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez.
“Dignificar el carrer”… quan es pugui
“Ens agradaria fer una exposició sobre els Salvador per donar a conèixer al veïnat qui era aquesta família. Ho vam comentar aquesta setmana quan va sortir la notícia del meteorit, però de moment estem com estem”, argumenta Miguel Moreno, un dels portaveus. I assenyala cap amunt. Sobre els caps dels vianants hi ha una pancarta que els veïns van penjar de balcó a balcó fa unes setmanes per denunciar que, amb el confinament, el seu carrer havia quedat gairebé per a ús exclusiu dels petits traficants: acostumats a viure contra el Codi Penal, les normes de l’estat d’alarma els impressionen més aviat poc i per als habitants del barri s’han fet més visibles que mai. Amb sarcasme i creativitat, els autors de la pancarta van escriure-hi: “Benvinguts al súper de la droga. Súper Salva“. Asseguren que, en un moment que no hi ha turistes, s’ha vist molt clar que són barcelonins d’altres barris els que van a aquest carrer a proveir drogues, especialment cocaïna. Per això, tenen la sensació que la zona és el súper de la droga de la ciutat.
La pancarta protesta contrasta de manera xocant amb les banderoles de coloraines que també travessen aquesta via estreta d’una sola travessia que va del carrer de la Cera a Sant Antoni Abat, en el revers de l’última illa de cases de la ronda Sant Pau i a tocar del remodelant i lluent mercat de Sant Antoni. De dia, es veuen les banderoles i sembla que el carrer estigui de festa major. De nit, s’encenen les tires amb petits llums que han penjat els mateixos veïns i diries que ve Nadal.
La teoria de les finestres trencades
El cas és que els veïns del carrer dels Salvador volen i dolen. “Hem de denunciar el que hi passa per intentar que s’arregli, però tampoc volem estigmatitzar-lo. Per això mentre fem soroll sobre el tràfic de droga i les baralles també fem tot el que podem perquè no es degradi més, i si hem de comprar banderoles i llums perquè tingui més caliu, ho fem”, explica Moreno. Esmenta la teoria de les finestres trencades, de James Q. Wilson i George Kelling. “Clar que venen aquí els traficants, si veuen com està el carrer i pensen que ningú se’n preocupa, hi ha sensació d’impunitat”, afirma.
Baralles, droga, brutícia i col·lapse de trànsit
De fet, aquesta via mig amagada a tocar del hipsteritzat barri de Sant Antoni és el pis mostra dels problemes del Raval: robatoris, tràfic de drogues, baralles, brutícia i problemes de mobilitat. Concentra tots els mals històrics del barri menys un: la resignació. Perquè els veïns no estan disposats a llençar la tovallola ni a marxar. “Ens agrada viure aquí”, reivindica Moreno. Els anima una primera petita victòria: fa unes setmanes l’Ajuntament els va treure els contenidors situats a la cantonada amb Sant Antoni Abat, històricament pol d’atracció d’una pila de deixalles que s’acumulava al voltant.
Els contenidors que perseguien Gala Pin
Els polèmics contenidors que acaben de “desaparèixer” havien sigut protagonistes de molts episodis de les audiències públiques de Ciutat Vella durant el primer mandat d’Ada Colau, quan la regidora del districte era Gala Pin. Carmelo Blázquez, un dels veïns més actius del carrer molt abans de l’onada mobilitzadora del confinament, reclamava de manera enèrgica i amb insistència que es fes alguna cosa perquè els comerços de la zona deixessin de fer servir aquest punt per abocar-hi tota mena de porqueria en lloc de gestionar els seus residus com toca. Pin li assegurava que la Guàrdia Urbana hi estava al damunt i que s’hi aixecaven actes, es feien denúncies i es posaven sancions. Però Blázquez i els seus veïns continuaven amb el problema.
Ara, s’ha resolt de cop. “Vam estar dies reclamant que els traguessin, perquè precisament en un moment d’emergència sanitària no podíem tenir això allà. Ens deien que era molt difícil perquè tenien la plantilla reduïda, però just un dia que havia de venir la tele els van treure”, explica Miguel Moreno. Després van venir dies per aconseguir que la gent deixés de tirar-hi porqueria igualment, encara que no hi fossin els contenidors. Van caldre unes quantes esbroncades des dels balcons perquè això s’acabés. Ara, els veïns hi han penjat un cartell enorme per advertir que allà no s’hi poden deixar escombraries.
Zona de càrrega i descàrrega ‘de facto’
El cas dels contenidors, però, és la xocolata del lloro. Perquè els altres dos problemes que tenen són molt més difícils de solucionar. “S’ha de dir que l’Ajuntament ens està començant a cuidar, perquè es veu que hem fet molt soroll. La reunió d’avui amb Albert Batlle no ha sigut operativa, esclar, però ha sigut una deferència perquè ens quedi constància que ens tenen en compte”, admet Moreno. Tanmateix, els veïns volen fets i no paraules. I per començar voldrien que Salvador deixi de ser una zona de càrrega i descàrrega de facto: els repartidors del gènere per als nombrosos petits supermercats i altres botigues de la zona, principalment del carrer Sant Antoni Abat, ocupen cada dia el carrer per descarregar-hi mercaderies i estalviar-se el trajecte amb carretó a peu des de la ronda. Sovint, aquests vehicles arriben a impedir fins i tot el pas d’ambulàncies.
Transaccions a la vista i baralles entre traficants
Però, definitivament, la queixa més greu dels habitants del carrer és la conflictivitat associada al tràfic de drogues. “No es tracta de fer un discurs moral sobre les drogues, que cadascú deu tenir el seu, sinó dels problemes socials i de seguretat que porta aquest tràfic”, al·lega Moreno. “Si és cert, perquè la policia diu que les dades ho demostren, que la delinqüència ha baixat durant el confinament, el que està clar és que el carrer ha quedat encara més en mans dels traficants, perquè eren els únics que sortien al carrer quan la resta de gent estàvem tancats a casa”, afegeix.
Actualment, els veïns tenen una llista de sis pisos on hi ha moviments relacionats amb la droga. Són, com passa a la resta del Raval, pisos de grans tenidors que estan buits i que són ocupats per traficants o per drogoaddictes que situen al càrrec del pis i com a comercials. Molts cops no hi ha denúncia de la propietat contra aquesta ocupació i és molt lent el procediment penal per investigar aquests casos i aconseguir indicis que convencin un jutge perquè doni una autorització d’entrada i escorcoll als locals sospitosos. Per sortir del pas, en alguns casos els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana aconsegueixen fer marxar els petits narcos amb pressió policial. Així se n’han buidat dos al carrer dels Salvador durant el confinament.
Però els altres continuen actius. Encara que ja no se’n puguin dir narcopisos perquè no es consumeix allà, sí que són punts de venda. Un dels que els veïns tenen controlats és en uns baixos, i a les nits s’hi veu activitat a través de la finestra. En altres moments, les transaccions són a peu dret al mig del carrer. Els veïns les graven i les pengen al compte de Twitter que han reactivat durant l’estat d’alarma, com aquest cas que van veure el 18 de març, en la primera setmana del confinament.
Tot i que asseguren que no els agrada fer de “policies de balcó”, mantenen que no tenen una altra sortida. També reporten baralles entre traficants competidors contínuament. L’última, dimarts a la matinada.
Un ou de balcó a balcó contra una veïna que gravava
La setmana passada, a les dues de la matinada, hi va haver una baralla especialment esperpèntica entre dos grups de petits traficants. L’enfrontament va ser al mig del carrer i els crits van despertar el veïnat. Els testimonis van veure com un dels bàndols implicats es ficava en un petit supermercat que obre fins a les tres de la matinada i els rivals els van perseguir. Un d’ells duia un ganivet. La bronca va seguir dins de la botiga, davant de la desesperació del responsable de l’establiment, que evidentment no podia fer-hi res.
Mentrestant, una veïna va sortir al balcó per intentar gravar-ho amb el mòbil i des d’un altre balcó un altre membre del gremi del petit tràfic de drogues va voler-la neutralitzar llançant-li un ou al cap, de balcó a balcó, i amenaçant-la. Ella va reaccionar amb ira i va baixar al carrer cridant amb un ganivet a les mans. L’incident no va anar a més perquè una patrulla dels Mossos que era a la zona va presentar-se al lloc dels fets, va calmar els ànims de la veïna i va identificar els que li havien llançat l’ou. Amb tot l’enrenou, els implicats en la baralla havien fugit.
La denúncia dels 8: amenaces i coaccions
Arribats a aquest punt, els veïns es mostren escèptics respecte de la capacitat del sistema policial i judicial per posar fi a aquestes dinàmiques, però no es rendeixen. És per això que recentment un grup de 8 habitants del carrer va denunciar per amenaces un petit traficant habitual de la zona que els va increpar el dia que penjaven la pancarta contra el supermercat de la droga. Dies després, el mateix home s’hi va tornar a encarar diverses vegades, exigint-los que retiressin la denúncia, per qual cosa el que van fer els 8 va ser ampliar la denúncia per coaccions. I dies més tard encara hi va haver un altre episodi en què, a més, va llançar insults homòfobs a una parella de dos nois que formen part del grup de denunciants. En aquest cas, després de presentar denúncia a la comissaria dels Mossos, ja ha arribat la citació per a un judici ràpid. I no ho deixaran córrer.
