Els CAPs pendents a Barcelona, més urgents que mai

Repassem els centres d'atenció primària que afronten el seu dia a dia amb unes condicions més deficitàries

Les promeses polítiques acostumen a tenir un marge en el seu compliment que, depenent del moment i el sector, tenen més o menys risc que se’ls acabin girant en contra als responsables si no les satisfan. En l’atenció primària de la sanitat, la permissivitat del gremi ha estat alta. Tant és així que per molt que els edificis tinguessin problemes estructurals, sovint els usuaris ni se n’adonen. Els sanitaris s’han acostumat a la sobrecàrrega laboral o la imaginació per tirar endavant la feina afectant el mínim possible el servei. Ara, però, amb la crisi del coronavirus, la dinàmica ha canviat. Alguna cosa s’ha mogut. I bona part dels CAPs de Barcelona han dit prou. Especialment aquells que tenien pendents les promeses de tenir un nou centre o d’ampliar-se.

Al TOT Barcelona hem volgut radiografiar l’estat d’alguns dels centres que presenten una situació més alarmant i repassar la llista dels espais d’atenció primària que arrosseguen anys de projectes per renovar-los. Alguns d’ells, de fet, estava previst solucionar la seva urgència des del 2008 –com els CAP del Raval Nord, el Gòtic o el Fort Pienc– i s’acumula més d’una dècada de retard per posar fil a l’agulla. En altres, en canvi, la situació és més recent i menys urgent. Així i tot, recorden que la manca d’actuació compromet l’atenció als pacients.

La queixa més comuna és que els espais de molts ambulatoris s’han fet petits. Mentre els centres sumaven usuaris, afrontaven nous reptes i ampliaven serveis, els metres quadrats eren els mateixos. A més, els espais s’han fet vells. I la renovació de les instal·lacions públiques no va al ritme que voldrien els professionals. La indignació per aquesta situació va quedar clarament definida en la lluita per un CAP Raval Nord Digne. Però més enllà d’aquell ambulatori –que va aconseguir que s’aprovés una nova ubicació definitiva que els satisfés– hi ha moltes altres situacions semblants a Barcelona.

Les administracions que s’encarreguen de facilitar aquestes renovacions són l’Ajuntament de Barcelona, pel que fa a la reserva del sòl on s’ubiquen, i, de manera molt més influent, el departament de Salut de la Generalitat, que estudia els llocs, finança les obres i executa el projecte. El consistori ha respost totes les preguntes d’aquest diari. Per contra, el govern català ha evitat donar cap dada al respecte.

El Gòtic, en alerta roja

Si hi ha un centre que ha mostrat darrerament el nivell d’irritació que travessa en la seva màxima expressió, aquest és el CAP Gòtic. Tant és així que mentre no se’ls garantís que tindrien una ampliació d’emergència per poder seguir treballant després de la pandèmia, els sanitaris van plantejar la idea de tancar l’ambulatori. Finalment, però, el govern municipal va acceptar la proposta de col·locar uns mòduls provisionals a la plaça de Joaquim Xirau i el projecte està ultimant-se.

El problema de fons, però, segueix sense tenir solució. El que necessiten és un CAP nou. I això mateix quedava reflectit com a prioritat en el pacte de ciutat de l’any 2008 que aplegava l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Els anys van passar, però, i la prioritat va desaparèixer. Fins a tal punt que la proposta de reservar un espai per al nou ambulatori no només no es va complir abans del 2015, com estava previst, sinó que va obviar-se en el conveni renovat l’any 2016. “Ningú ens va avisar d’això. Ara, però, ens asseguren que tot i que no hi apareguem, se’ns ha tornat a situar com a prioritat”, explica l’adjunt a la direcció del CAP Gòtic, Oriol Rebagliato.

Les mancances que els persegueixen són diverses. “Estem perdent serveis. El psiquiatre no ve perquè no tenim cadira perquè segui i la psicòloga la podem tenir alguns dies, quan queda lliure la consulta d’una sanitària que fa reducció de jornada”, explica Rebaglioto. A més, encara tenen una part important d’especialitats derivades al CAP Drassanes, que és al Raval: és a dir, en un altre barri. Per això, entre altres motius, és essencial tenir un nou ambulatori que ara per ara encara no té ubicació. L’únic espai que els ha comentat l’administració que s’està estudiant és la capella del Sant Esperit. “També ens han dit que hi ha altres possibles llocs, però ni tan sols sabem quins són”, clou el treballador del Gòtic.

El CAP del Fort Pienc que mai arriba

L’altre focus especialment rebel les darreres setmanes ha estat l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Passeig de Sant Joan. En aquest cas, però, no han de patir per quina serà la ubicació definitiva. La saben des de fa anys. Tants, de fet, que els treballadors del centre ja fan broma. “Quan vaig entrar-hi a treballar, l’any 2013, ja em van portar fins a l’espai del Bingo Billares i em van dir que allà hi hauria el nou CAP”, explica l’Alba Martínez, metgessa de família de l’equip que atén el barri del Fort Pienc i bona part de la Dreta de l’Eixample. Es refereix a un solar situat al costat mar de la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Nàpols. El projecte inclou reduir l’espai de l’icònic bingo i afectar una altra propietat adjacent.

Aquest projecte ja estava plantejat al conveni del 2008 i ara és encara més necessari. Amb l’arribada de la Covid-19 s’ha hagut de tancar l’espai de suport que els havien habilitat de manera provisional al carrer Marina, el CAP Carles I. Se’l considera poc segur. En canvi, han aconseguit que els situïn uns mòduls en un solar molt a prop de l’espai del passeig de Sant Joan, al carrer Ali Bei, com a pedaç transitori. Ara bé, seguiran estant dividits i seguiran acumularant tota mena de mancances d’espai. A més, el centre principal on atenen es va inaugurar el 1987. Per això, Martínez defensa que “esperar més temps significarà allargar una atenció deficitària”, explica. “I potser esclatem abans”, afegeix.

Els auguris no són gaire bons per al centre. Des de l’Ajuntament expliquen que tot i que l’octubre passat ja van fer la modificació urbanística necessària per destinar la parcel·la a un equipament sanitari, “el procediment administratiu requereix de tràmits que es poden allargar durant anys” i inclourien “alguna expropiació”.

La Barceloneta, sense ubicació definitiva

Entre els que fa anys i panys que esperen un nou CAP també cal incloure el barri de la Barceloneta. Es va considerar prioritari l’any 2008 que tingués un nou centre. En aquell conveni, figurava en una llista de tasques pendents, juntament amb quinze ambulatoris més. En arribar el 2015, va quedar-se fora dels que ho havien aconseguit. Segons un informe, es van complir el 86% d’aquelles promeses. La Barceloneta, en canvi, s’havia quedat fora. Va quedar pendent de solucionar-ho i es va incloure la necessitat en el nou projecte 2016-2023. Tanmateix, encara no tenen resposta.

Sabem que construiran un CAP, però a anys vista”, es limita a dir un alt càrrec del centre. El mateix govern d’Ada Colau confirma que la solució no està a prop. L’any 2016 es va intentar convèncer la propietat de l’antiga Clínica Barceloneta per adquirir l’edifici, reformar-lo i ubicar-hi l’equipament promès. “Malauradament, no s’ha arribat a cap acord” i ara per ara “la intenció de l’Ajuntament és posar a disposició un solar en aquest àmbit”. Els càlculs municipals situen en “els propers mesos” el desig d’arribar a trobar opcions definitives.

La Pau i la previsió de quedar-se més petits

Una altra zona inclosa entre les que necessitaven un nou CAP dotze anys enrere és la Verneda i la Pau. Actualment, l’ambulatori del barri se sent “vell, petit i amb mancances per atendre pacients”. Així ho descriu la directora de l’espai, María José Pardo. Al seu CAP saben que al solar de l’antiga fàbrica Coca-Cola s’estan projectant 1.200 nous habitatges que passaran a ser usuaris del centre. “Si ja fa anys que ens hem quedat petits, amb això ho serem molt més”, comenta Pardo. Canviarà tant el nombre de pacients –ara n’atenen uns 14.000– com la composició social dels veïns –està previst que una part del projecte d’habitatge gegantí inclogui col·lectius vulnerables.

Tot i que reconeix que hi ha altres CAP que estan en una situació molt més crítica, la sensació de petitesa i la renúncia a tenir serveis en condicions és constant. “Hem de fer autèntics equilibris a l’hora de repartir els espais entre els professionals”, diu. “Ara, quan després vas a un edifici de l’administració i veus aquells espais diàfans i enormes penses ‘ostres, aquí m’hi cabrien tres CAPs’. Ens passa a tota la professió”, remata la directora del centre d’atenció primària de La Pau.

Per solucionar la seva urgència, l’únic que saben és que l’opció més ben posicionada és ubicar una ampliació al final de la rambla de Prim, en un espai reservat per a serveis sanitaris de diferent mena –com el CIS Cotxeres, a Nou Barris.

El CAP de Sardenya, amb plànol inclòs

A l’EAP Sardenya, ubicat al Baix Guinardó, s’han fet avenços, però tot és encara molt incert. A més, amb la pandèmia tot s’ha agreujat. “S’ha tornat insostenible. En un espai més petit, per les mesures de seguretat, no podem posar les mateixes persones. Abans ja les amuntegàvem. Ara no serà possible. Posarem bona voluntat, però igualment tindrà un impacte en les llistes d’espera. A això cal sumar-hi que l’última dècada la població ha envellit i també consulta més. És una situació explosiva”, remarca el director de l’equipament, Jaume Sellarès.

En el seu cas, tenen un plànol de l’any 2009 on ja estava previst on s’ubicaria el nou CAP. Era un terreny del carrer Lepant, a tocar de la ronda Guinardó. Es preveia que tinguessin 3.644 metres quadrats dedicats al centre d’atenció primària. “A hores d’ara, tenim únicament 1.200 metres quadrats”, puntualitza Sellarès. El metge no entén que hagin passat tants anys entre un projecte que estava avançat –tot i que implicava la reordenació d’altres espais– i l’actual situació.

El plànol de la zona on aniria ubicat el nou CAP Sardenya / Cedida

Aquest mes de febrer, però, en una resposta oficial del govern del districte d’Horta-Guinardó, s’explicava que encara s’està en el període de contacte amb els propietaris de la zona afectada per a la reordenació urbanística.

L’ampliació eterna al Casc Antic

Els professionals del CAP Casc Antic també tenen un punt de desesperació. L’any 2008 se’ls va plantejar com a prioritaris per afrontar una remodelació i una ampliació. La remodelació es va fer ràpidament, un any després. Sobre l’ampliació, en canvi, l’informe final va limitar-se a dir que “en un futur” es valoraria “si és possible créixer, si queda lliure alguna planta d’Adigsa”. Es referien als pisos de l’empresa pública de la Generalitat, ubicats a sobre de l’ambulatori. Tanmateix, quan ho van estudiar, no va anar bé. “Ens van dir que no”, resumeix el director del CAP, Cristian Llàcer.

El mateix Ajuntament confirma la negativa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. “Ara caldrà estudiar possibles ubicacions alternatives per dur a terme aquesta ampliació”, apunten fonts municipals. Així, segueix sense haver-hi un horitzó clar en una ampliació –no un nou CAP– promesa. Mentrestant, qui més notarà els efectes d’aquesta situació seran els veïns, assenyala Llàcer: “La situació fa que no puguem visitar a les consultes totes les hores que voldríem. I alhora, que els serveis a domicili tampoc no els puguem fer com ens agradaria. A més, ens falten espais per fer criologia o altres pràctiques”.

El Besòs, fora del conveni però amb necessitats

I encara hi ha una altra mena d’ambulatoris pendents de millores. Es tracta dels CAPs que necessiten ampliacions, però que no van ser considerats com a urgents en l’últim conveni entre administracions, signat el 2016. Un exemple d’aquesta situació és el CAP Besòs. Aquest centre, de fet, va tenir una ampliació recent. “Fa cinc anys van cedir-nos un espai per sumar consultes perquè no cabíem de cap de les maneres, però era un recurs a curt termini. Ràpidament hem vist que necessitem un espai millor perquè no afecti la qualitat en l’atenció a pacients, i ara encara més”, apunta la directora del centre, Marisol Mayorga.

Per solucionar-ho, els professionals del CAP Besòs van veure una oportunitat en el projecte municipal en els antics cinemes Pere IV, a tocar de l’ambulatori. Es preveu enderrocar l’edifici i convertir-lo en “un pol d’activitat i serveis” per al barri. “Vam demanar si podríem disposar d’una ala de l’edifici per posar-hi consultes, però no hi ha manera”, comenta Mayorga.

En canvi, l’Ajuntament matisa la situació. Fonts municipals detallen que s’han proposat dues alternatives que s’ubicarien al mateix solar. La primera era créixer cap amunt, però els tècnics del CatSalut ho van descartar. Segons la directora del CAP Besòs, pel pes que podrien garantir els ciments. L’altra idea és seguir creixent en el mateix terreny on és ara l’ambulatori. Una proposta recent que els especialistes del departament de Salut encara han de valorar, concreten fonts del consistori.

Altres centres

Amb tot, encara hi ha altres centres pendents d’avançar. Alguns d’ells, al contrari que els CAPs que han visibilitzat la seva lluita amb protestes a la plaça Sant Jaume, prefereixen mantenir un perfil baix. D’altres, ni tan sols tenen un equip que pressioni perquè simplement no existeix. És el cas del projecte de fer un centre d’atenció primària nou al Parc i la Llacuna del Poblenou –projecte pendent des del 2008. L’any 2015 s’assegurava que la idea estava “en estudi”. Altres CAPs, com el d’Horta, també necessiten una substitució, tal com consta en els convenis, però els professionals del centre han preferit no fer soroll.

I, en un altre escenari, hi ha ambulatoris que tenien prevista “una nova actuació”. Aquestes són les paraules que es concreten al conveni entre administracions formalitzat l’any 2016. És el cas, per exemple del CAP de la Sagrera. Fonts del centre han preferit no comentar la situació, però diversos sanitaris s’han mobilitzat al davant de l’edifici per reclamar que aquella “actuació” sigui una ampliació. Ho va recollir Betevé.

Sigui com sigui, encara hi ha més centres en dificultats i la plataforma Sanitàries en Lluita està batallant perquè cada vegada ho visibilitzin més treballadors. La idea és clara. La lluita per una sanitat pública digna que tant s’ha reivindicat arran de la crisi del coronavirus passa també per renovar, ampliar o remodelar els espais.

Més informació

Nou comentari