Que l’Atenció Primària està desbordada no és cap novetat, però la pandèmia ha posat cruament sobre la taula els efecte d’aquest col·lapse. Des de les retallades de l’any 2008 els sanitaris dels CAP reclamen més recursos i ara es troben amb una pandèmia que els ha multiplicat encara més les tasques. La primera trinxera contra el coronavirus viu una situació insostenible, explica Ethel Sequeira, de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i metgessa de família del CAP Casanova. Els metges de la Primària “no poden ni volen assumir més tasques que no consideren pròpies”, avisa.
Veníeu avisant des de fa mesos que l’hivern seria dur. Ara els contagis han crescut fins a fer necessàries dures restriccions de nou. Què s’ha fet malament?
S’han fet malament moltes coses. El pitjor de tot és que no s’ha fet cap pla de contingència. Sabíem que les coses no anirien bé. Que l’estiu seria una mica millor, també ho sabíem. Hi ha hagut temps per fer una planificació que no s’ha fet. Aquesta manca de planificació ha fet que molts cops tinguem la sensació de ser a la casella de sortida i d’estar vivint escenes de març.
La responsabilitat recau més en les autoritats o en la ciutadania?
És molt difícil de dir. Jo sóc metgessa de família i veig que la gent ha rebut massa missatges, fins i tot arribaven a ser contradictoris. El confinament ha estat molt dur i la ciutadania ha necessitat en un moment donat oblidar-se de la pandèmia. Això, sumat a què els missatges a l’estiu no eren del tot dissuasius, ens ha portat on som ara. D’altra banda, el que s’havia de fer era adequar els missatges als diferents perfils de població als qui es volia arribar. Ara molts contagis vénen dels joves, per tant, s’haurien de fer servir els canals pels quals ells reben informació. Un missatge únic no té el mateix efecte en la població gran, que és la que més risc té, que en la població jove, que pensa que no els passarà res si agafen la malaltia perquè normalment presenten un quadre lleu. No estem arribant a franges d’edat que ara han de ser el nostre objectiu. Els joves ara busquen vies per fer activitats restringides a certes hores en altres franges de temps.
El Govern ha aprovat el confinament perimetral de caps de setmana i la prohibició d’entrar o sortir de Catalunya. Veu eficaces les noves mesures?
No existeixen fórmules segures de com s’ha de fer. Però no entenc per què es prenen decisions diferents en la mateixa situació. Veiem el que fan França, Alemanya o Itàlia i després ens adonem que Espanya fa una cosa diferent. I dins d’Espanya cada comunitat també decideix coses diferents. Això genera una sensació de no saber què hem de fer! I desorienta tothom, professionals i ciutadania. Quan es va confinar la població els contagis van baixar, però no es pot assegurar que fos efecte únic i exclusiu del confinament. Està clar que no és l’única forma de fer-ho, ja s’ha demostrat a altres països. Quan els missatges sobre la Covid-19 no són clars, no es compleixen.
L’Atenció Primària va destensionar-se en algun moment de l’estiu?
Quan diuen que l’estiu va ser més relaxat parlen dels hospitals, però a l’Atenció Primària hem seguit tensats. La Primària va començar amb els casos al febrer, quan encara no érem ni conscients que eren casos de coronavirus. Des del moment que es comencen a detectar i diagnosticar casos fins al moment en què s’introdueixen les PCR a l’atenció primària, al maig, mai no hem deixat d’estar col·lapsats. Portem el 80% de les persones infectades de coronavirus, el que arriba als hospitals només són els pacients més greus. De febrer fins al maig vam haver de detectar i diagnosticar casos, fer el triatge d’aquells pacients que necessitaven anar a l’hospital i tenir cura dels que eren donats d’alta i els que nosaltres havíem diagnosticat com a lleus. Tot això sumat a la nostra feina habitual.
Els no-Covid han perdut qualitat assistencial?
Tot el que no és coronavirus s’ha de fer d’una altra manera: telèfon, mail, videotrucades… Nosaltres hem canviat la nostra manera de treballar, ens hem adaptat a la Covid-19 i en el moment que rebem PCR fem la tasca de rastreig que havia de fer Salut Pública. Tot això amb les mateixes mans que abans o encara menys, ja que molta gent ha marxat de vacances o està de baixa per la malaltia. La Primària no s’ha tensat ara amb la segona onada, estava tensada des de febrer.
La Primària fa de primera trinxera contra el coronavirus. Quines fases de la detecció de nous casos fa un CAP?
Ara mateix, tota. A l’inici de la pandèmia sospitàvem que alguns pacients podien tenir Covid-19 i els etiquetàvem com a “sospita de coronavirus”. Si aquests pacients empitjoraven i acabaven necessitant ingrés hospitalari els feien la prova, si no els diagnòstics quedaven sense confirmar. Des que al maig comencem a fer PCR, el procediment és seguir tots els casos que inicien simptomatologia clínica, fer la prova, diagnosticar i en tenir-ne cura. El cicle sencer. A partir de llavors sabem del cert que la persona és Covid-positiva.
Les PCR són la prova més eficaç?
Tenim diverses eines. En els casos lleus que presenten símptomes estem fent testos antigènics. Ara els fem servir més que les PCR perquè mostren el resultat en quinze minuts. Es guanya molt de temps a l’hora de comunicar-ho al pacient i és molt més eficient a l’hora d’iniciar el rastreig. La gestió de resultats per la Primària està sent molt complicada: primerament la persona ve amb els símptomes, se li fa la PCR i un cop se saben els resultats rep una trucada i se li fa un seguiment personalitzat. És llavors quan hem de decidir si se li fa un estudi de contactes i determinar aïllaments. El test antigènic permet reduir tots aquests terminis.
Hi ha escassetat de tests i proves PCR?
El problema de les PCR és que s’estan tensant molt els laboratoris: no donen l’abast amb els reactius. Hi ha manca de material, com de costum. A més, estem havent de fer més tests del que estava previst, però això ja és un problema mundial. Ara estem testant molt i el nostre índex de positius cada dia és més gran. Una possible solució són els tests antigènics. Fa molt poc que els fem, hem de valorar si la previsió de material necessari és suficient.
Abans de la segona onada, les quarantenes eren de 14 dies. Després van passar a ser de 10. La gent les compleix o s’han hagut de reduir perquè no es respectaven?
Hi havia molts problemes de compliment de quarantenes. Moltes persones que les estaven fent es trobaven bé, sense símptomes i tenien una PCR negativa. Llavors tornaven a treballar perquè necessitaven cobrar. El fet de fer quarantenes pot representar quedar-se sense feina o tenir problemes econòmics molt greus. Això també s’ha de tenir en compte. Es demanaven per una qüestió de salut pública, però la gent no podia complir-les. Per seguretat es multiplicava per tres el període en què una persona podia estar contagiada però sense presentar símptomes. Fins a 14 dies es poden desenvolupar símptomes, per això les quarantenes tenien aquesta durada. Després es va veure que la majoria de persones desenvolupen els símptomes al voltant del cinquè dia. Això sumat a que hi havia molts incompliments va portar les autoritats a rebaixar la durada. Ara el que fem és informar de la quarantena obligatòria de 15 dies i un cop passen deixem molt clar als pacients que del dia 10 fins al 14 han d’estar atents a possibles símptomes i no reunir-se amb amics o mantenir una vida social activa.
Molt abans de la Covid-19 ja advertíeu del col·lapse de l’Atenció Primària, fins i tot hi va haver una vaga.
Des de les retallades de 2008 que demanem més recursos. Uns recursos que, de fet, ens pertoquen. Hi ha una partida pressupostària que hauria de ser per la Primària i mai no hi és. Necessitem més recursos. Ens demanen que fem més pel mateix. És insostenible.
El Govern aplica restriccions a la ciutadania i ha anunciat, al llarg dels mesos, reforços de personal i inversió per fer front al virus. Han arribat als ambulatoris?
Hi ha titulars, com ara una partida extraordinària per l’Atenció Primària als pressupostos generals de l’Estat, però molts cops no s’acaben de concretar. El que ofereixen són recursos que ja ens haurien d’haver donat fa temps. Ara hi ha gestors de salut, però no són personal assistencial i els hem hagut d’ensenyar. Falta molt suport de professionals sanitaris. Han de veure la quantitat de feina burocràtica que ens obliguen a fer que s’hauria de deixar en mans d’altres sectors. Per exemple, pares que tenen fills confinats i que, com que no reben ajudes, han de demanar la baixa per atendre’ls. Mentre no es trobin altres vies, seguirem tenint la impressió que el que no soluciona el sistema ens cau a nosaltres. No podem fer això gaire més temps. No podem ni volem assumir més tasques que no són pròpies de l’Atenció Primària.
Fer burocràcia provoca que es desatenguin les malalties cròniques?
El volum de feina és tan alt que ens resta hores per fer el que fèiem habitualment: controls als malalts crònics, als hipertensos, als malalts neurològics… Ara els hem de dir que mentre tot estigui bé, no els veiem. Ja fa 8 mesos d’això i no hi ha manera de poder-los atendre. Al cap i a la fi, tenim les mateixes mans que teníem o fins i tot menys. Els pacients els agradava venir i parlar amb nosaltres, que els exploréssim. Ara per por a contagiar-los hem de fer un triatge i contactar per telèfon amb tots aquells que no cal que vinguin. Aquesta tria no és fàcil i no hem tingut temps d’adaptar-nos-hi.
2 
1 