La foscor envolta el barri del Besòs

L'aluminosi, la falta d'il·luminació i l'incivisme afligeixen un barri amb pisos sobreocupats i manca de neteja

Quatre cadires i una taula a les fosques per passar una nit de setembre especialment calorosa. L’avi seu en una de les cadires recolzat en un bastó, xerra amb la filla i els néts i s’encén una cigarreta. És l’Eulogio Fernández, un veí de tota la vida del barri del Besòs. Sempre ha viscut al número 10 del carrer Marsala, on ara conviu amb la filla i els néts. Les cadires i la taula al carrer no són un caprici, ja que la família ha de compartir dos pisos de menys de 50 metres quadrats, a cadascun dels quals viuen quatre o cinc persones. Davant de casa, en un espai asfaltat entre dos edificis, pare i filla poden observar tranquil·lament com els petits de casa van amunt i avall amb el patinet.

El seu to és greu i en alguns moments apagat. “Molts veïns han marxat del barri”, comenta Fernández. La seva filla, Maria Fernández, relata que ella també és resident del Besòs des que va néixer i viu al pis que té en propietat la família al número 10 del carrer Marsala. El domicili familiar és molt petit, admet, i el confinament ha estat dur. “Dos pisos junts n’haurien de fer un”, diu, resignada. “Ells encara ho van suportar perquè jugaven a la play tot el dia”, bromeja assenyalant fills i nebots, que s’entretenen amb un patinet i els mòbils.

Tot plegat és una escena minimalista. A la taula hi ha un plat amb sopa, una cullera i poc més. Els nens juguen amb pollets que viuen a l’arbre de davant de casa i, de tant en tant, empipen la Maria. Són les 22.30 hores i altres racons de Barcelona estan il·luminats com si fos de dia. Aquí, però, la família Fernández apura l’estiu a les fosques. Com ho fa tot el Besòs.

La família Fernández davant de casa al Besòs / Jordi Play

L’aluminosi, un problema enquistat

“No sé si és falta d’il·luminació o el color de la llum”, dubta el regidor del districte de Sant Martí, David Escudé, en conversa amb el TOT Barcelona. Escudé argumenta que fa anys que es va optar per una llum de color diferent, més groguenca, cosa que pot estar en l’origen de la percepció de falta d’il·luminació. En qualsevol cas, precisa que “hi ha idea de revisar tot allò que no funciona”. “El Besòs és una de les prioritats del mandat”, tranquil·litza.

El barri porta dècades afectat per un problema de desenes d’edificis: l’aluminosi. Es tracta d’una pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós que, amb els anys, acaba afectant moltes construccions. Una d’elles és el número 10 del carrer Marsala. “Al segon tenen bigues a casa perquè no se’ls caigui el sostre a sobre, i al sòtan també en van posar”, especifica la Maria Fernández. El president de l’associació de veïns del Besòs, Francisco Abad, afirma que disposen d’una llista de tots els edificis que necessiten una rehabilitació: 37. O traduït en nombre de veïns que viuen en immobles degradats: uns 1.700.

Algunes dades ajuden a entendre el perquè del problema amb l’aluminosi. El barri del Besòs i el Maresme té 24.660 habitants, segons dades del padró municipal de l’any passat. Hi ha 94 edificis, dels quals 85 es van construir quan es va edificar el barri, que sumen 5.188 habitatges. Aquestes xifres són la mostra de dues realitats que afligeixen el Besòs: la sobreocupació dels habitatges i l’antiguitat de les construccions.

La quarantena, un mal record

A casa dels Fernández la quarantena és ara un record –que esperen que no es repeteixi–, però viure’l va ser un suplici. El pare posa un exemple: ha d’entrar de costat al lavabo perquè no hi ha espai suficient. En aquest context han conviscut durant mesos amb nens a una casa de menys de 50 m2. Maria Fernández confessa que, malgrat la quarantena, els petits sortien de tant en tant al carrer per estirar les cames. “És un barri que, per la tipologia de pisos, és fàcil veure avis que viuen amb fills i néts”, comenta el regidor de Sant Martí.

Maria Fernández es desfà la cua de cabells tenyits de ros quan avança la conversa. “Els bombers van venir abans de la quarantena per inspeccionar l’edifici”, comenta. No és habitual que els equips d’emergència entrin al barri, segons Abad. “Hi ha poca policia i ja hem demanat que s’obri una comissaria de la Guàrdia Urbana”, declara. És la mateixa queixa que expressen grups com el d’ERC, que demana més neteja i vigilància al barri per evitar l’incivisme.

Maria Fernández asseguda davant de casa / Jordi Play

Respecte de l’aluminosi, el regidor de Sant Martí indica que, com els pisos afectats són de propietat privada, la feina de rehabilitació s’ha de fer de forma conjunta entre administracions i veïns. I avisa: “No es pot arreglar en només un mandat i només des de l’Ajuntament”. Detalla que el districte ha destinat un pressupost de dos milions d’euros per afrontar el problema. “Estem fent una anàlisi dels pisos afectats i s’obrirà una oficina d’informació”, anuncia. Aquesta anàlisi constarà del diagnòstic de 46 comunitats de veïns, que sumen 1.215 habitatges, per tal de determinar si s’ha de remodelar. Per acabar, Escudé es compromet a abordar la problemàtica: “No volem que s’eternitzi”.

Incivisme i inseguretat

El carrer Guillem Sagrera alberga dues imatges de l’incivisme de què alerten l’associació de veïns i els republicans. Una desena de joves seuen al banc amb els patinets aparcats mentre conversen i fumen. El recompte de mascaretes acaba ràpid: una. Al mateix carrer dos homes parlen i cap dels dos en porta tampoc. A uns pocs passos hi ha una mostra de la falta de neteja que denuncien alguns veïns.

Un grup de joves sense mascareta al Besòs / Jordi Play

“Aquí fan barbacoes a les nits i posen piscines inflables”, descriu la consellera portaveu d’ERC a Sant Martí, Lourdes Arrando. L’acompanya el conseller de districte republicà Jordi Rallo un matí de finals d’agost en un passeig pel barri. “Aquesta situació ve de la falta d’inversió dels últims mandats”, critiquen, per afegir que la intenció del grup és “no deixar morir” el Besòs.

Més de dues setmanes després la barbacoa segueix al mateix lloc. No és exactament una barbacoa, sinó que és un carro de la compra que s’utilitza com a base per col·locar el carbó i cuinar a les nits d’estiu. Al mateix carrer, asseguren els consellers de districte, algunes famílies ubiquen piscines perquè els nens s’hi remullin. Una d’elles ha estat, durant els mesos de més calor, la de la família Fernández. La tenen desinflada sota la finestra de casa i lligada amb una cadena, esperant a l’any que ve per tornar-la a posar al carrer. “Ja que el virus no ens deixa marxar enlloc, posem la piscina per als petits”, justifica Maria Fernández.

La presència d’aquest carro que serveix de barbacoa i d’altres que s’amunteguen al costat d’arbres, com també passa amb bicicletes, deixa una fotografia negativa per al barri, ja que indica una falta de neteja. “És visible”, reconeix Escudé sobre la falta de neteja en algunes zones. En tot cas, emfasitza que els serveis de neteja van “a tope” i que el comportament “incívic” d’alguns veïns és l’origen de la situació.

El carro que es fa servir com a barbacoa / Jordi Play

El regidor del districte també coneix el carro-barbacoa. Ressalta en conversa amb aquest diari que es mou sovint pel barri, ja sigui amb patrulles de la Guàrdia Urbana de Barcelona per veure’ls en acció o tot sol. En tot cas, ell també ha vist la barbacoa improvisada. El Besòs disposa d’espais entre edificis que donen als veïns el privilegi de tenir una zona davant de casa on els nens poden jugar i on es pot fer vida. Escudé, que també és regidor d’Esports, avisa que l’ús “intensiu” d’aquests espais pot portar “problemes”, i esmenta les piscines i les barbacoes que alguns fan perquè poden molestar la resta de veïns.

Els espais amplis entre edificis dificulten, segons ERC, el patrullatge policial. Són zones transitables només per a vianants, cosa que deixa aquestes zones sense patrulles perquè els cotxes no hi passen. Amb tot, Escudé ho nega, ja que ell mateix ha acompanyat algunes patrulles en dispositius per aquests carrers.

L’incivisme que provoca les queixes d’alguns no es tradueix, amb tot, en inseguretat. “No hi ha una sensació d’inseguretat com pot passar al Raval”, opina Abad. El president de l’associació de veïns remarca que els robatoris han disminuït, però està preocupat pels botellons i per les trobades sense mascareta.

Hi està d’acord el regidor del districte, que admet un “problema d’inseguretat i d’incivisme”, tot i que amb matisos. El primer és que la inseguretat té l’origen en la “repetició d’actituds incíviques que els veïns tenen la sensació que queden impunes”. I incideix en la paraula “sensació”. “Hi ha patrulles visibles i no visibles de policia al barri”, afirma, rotund, per desmentir la manca d’agents al barri. Posa en relleu també que el districte té reunions periòdiques amb la policia local i els Mossos d’Esquadra. “La sensació d’inseguretat pot venir per la reiteració d’actituds incíviques”, conclou.

Sobren ocupacions i falten ascensors

Les ocupacions també alarmen els consellers de districte d’ERC i alguns veïns. Jordi Rallo i Lourdes Arrando assenyalen edificis on, segons els consta, hi viuen ocupes. Com sempre, s’ha de diferenciar entre diferents tipologies d’ocupacions: les que es fan per necessitat i les que serveixen per delinquir. A Rallo i Arrando els preocupa la segona tipologia, de la mateixa manera que al regidor del districte.

“És un problema endèmic, però no és un problema principal al barri”, matisa Escudé. Admet que és una “evidència” que hi ha ocupacions que serveixen per a activitats il·lícites, però comenta que no hi ha moltes i que la policia les té identificades.

La falta d’ascensors a les comunitats de veïns és un altre dels punts que preocupa l’associació de veïns del Besòs. “Hi ha famílies que han hagut de marxar perquè els seus familiars no es podien moure”, lamenta el president de l’associació, Francisco Abad. Escudé és conscient de la importància dels ascensors, i cita l’exalcalde Jordi Hereu: “Ell deia que posar ascensors és de les millors polítiques socials que pots fer”. “És importantíssim”, complementa ell. Abans, però, cal rehabilitar els edificis afectats per aluminosi, diu.

El cop de la pandèmia

La Rosalia, que seu a un bar amb una amiga, saluda Rallo i Arrando. Està tenyida de rosa i porta una samarreta a joc amb els cabells, i defensa la tasca dels serveis de neteja. “Es maten a treballar”, rebla, coincidint amb les paraules del regidor del districte. El problema és un altre, segons ella: “Hi ha gent molt incívica”. Els bancs d’alguns racons del barri li donen la raó, ja que estan plens de llaunes, ampolles i bosses de plàstic. Els botellons, de la mateixa manera que a Abad, també li preocupen. Com Eulogio Fernández, la Rosalia ha viscut al barri des de jove. “Hi vaig arribar als 15 anys i m’hi vaig quedar per amor”, rememora.

Brossa a uns bancs del barri del Besòs / Jordi Play

La situació actual està marcada per la pandèmia, segons narra. “El barri té alts i baixos”, ironitza. Ara es troba en un moment baix. La Covid-19, com a tants altres indrets de la capital catalana, ha trastocat el dia a dia al Besòs. Maria Fernández, per exemple, només pot anar cada dues setmanes al mercat on guanya diners per a la família. “Hi vaig una setmana sí, una setmana no, perquè tots no hi cabem”, precisa, amb referència a les mesures de seguretat per evitar el risc de contagi. “Esperem que millori perquè està molt fluix”, rondina el seu pare.

El confinament ha enfosquit encara més el barri i la precarietat s’ha accentuat a causa del coronavirus. “Ajudem alguns a tramitar l’ingrés mínim vital”, reivindica Abad, que reconeix la situació límit que viuen algunes famílies.

Ara, a mitjans de setembre i en la foscor del seu carrer, la família Fernández gaudeix de la llibertat que els deixa tenir el virus i miren al futur amb l’esperança de trobar un bri de llum a l’horitzó.

Més informació

Nou comentari