La transformació del Port Olímpic encara una fase decisiva. A falta d’una mica de paperassa que ha d’omplir la Generalitat, en els pròxims mesos la gestió de la polèmica zona d’oci passarà a mans de l’Ajuntament de Barcelona, que vol regenerar l’espai substituint les discoteques per activitats nàutiques i empreses que fomentin l’economia blava. Però enmig d’aquest rentat de cara, el Club Patí Vela de Barcelona, que és l’encarnació d’aquesta nova imatge que es vol donar al Port Olímpic, podria veure’s obligat a plegar si el consistori no li renova la concessió. Falten menys de 8 mesos per la data límit i l’entitat sense ànim de lucre encara no sap res de l’Ajuntament.
El patí vela és una embarcació “tradicional del litoral barceloní”, segons explica el president del club, Rafel Figuerola. Les primeres versions documentades d’aquest singular catamarà –que no té ni timó ni botavara i, per tant, és més difícil de maniobrar–, daten de principis del segle XX. Tot i ser un esport força popular, el seu arrelament a Barcelona ha sigut complicat perquè fins a l’arribada del Club Patí Vela a la platja de Somorrostro ara fa 6 anys no hi havia cap drassana on construir i reparar embarcacions seguint la tècnica tradicional. “Quan la vaig comprar el 2010, en plena crisi, em demanaven que no la tanqués perquè els patins catalans moririen: qualsevol ciutat amb una mica de visió voldria un projecte així”, assegura.
En només tres anys, el club ha fidelitzat gairebé 200 socis i 100 embarcacions / XFDC
Una qüestió de ciutat
A l’últim plenari diversos grups van reclamar a l’àrea d’Urbanisme –representada aquell dia per Jordi Martí en absència de Janet Sanz– que es miri el cas amb deteniment i facin tot el possible per integrar el projecte existent al nou Port Olímpic. Fonts municipals han explicat al TOT Barcelona que la concessió de les noves llicències és “un dels punts a abordar” pròximament i que hi haurà “diàleg amb tots els actors implicats”, tot i que reconeixen que el cas del Club Patí Vela Barcelona és singular perquè “activitats com la seva són prioritàries en aquest nou model de Port Olímpic”. Paraules reconfortants que el president del club ja ha sentit abans.
“Ara com ara no sé res dels plans de l’Ajuntament i si no és per la meva insistència pràcticament ni sabrien que existim”, lamenta. Recentment ha mantingut alguns contactes informals amb la regidoria d’Esports, encapçalada ara pel socialista David Escudé. En les poques setmanes que porta al càrrec, ha mostrat més interès en el projecte que els seus antecessors comuns: “Hi ha una actitud diferent, es valora la feina que fa el club”, celebra el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva. Quan era president de la Federació Catalana de Vela va ajudar a impulsar la iniciativa i en part se’n sent responsable. “El Port Olímpic és una selva i el Club Patí Vela és com un petit oasi entre tanta discoteca”.
Estira-i-arronsa amb el districte
En Rafel és un home de mar, un “hippy”, segons s’autodefineix. El 2013, enmig de dues crisis, “una econòmica i l’altra, personal”, va traslladar la drassana de Palau-solità i Plegamans a Barcelona per posar en marxa un projecte de promoció i difusió del patí vela a les platges que el van veure néixer. I va triar l’extrem del moll de la Marina, entre el Port Olímpic i les discoteques de la platja de Somorrostro. La llavors regidora del districte, Mercè Homs (CiU), va veure amb molt bons ulls el projecte i quan tot semblava que tirava endavant, les eleccions del 2015 i el canvi de govern van endarrerir el procés. El seu expedient va ser un dels centenars que els comuns es van trobar a sobre la taula.
El Club Patí Vela Barcelona està al màxim de la seva capacitat: 100 patins / XFDC
“Posar en marxa un club amb preus populars requereix una gran inversió i l’única manera de finançar les obres, que han costat més de dos milions d’euros, era posant un restaurant com a activitat complementària”, diu. Una pràctica molt habitual als clubs nàutics, però que no acabava de convèncer ni als tècnics municipals ni a BComú, en especial per la seva ubicació privilegiada. “El projecte era molt interessant, però tal com el van presentar semblava que volien fer un restaurant on de tant en tant una persona potser agafaria un patí vela per sortir a navegar”, relaten a aquest diari fonts del districte de Ciutat Vella. “Els serveis tècnics estaven incòmodes amb el dossier”, afegeixen.
La llum al final del túnel
El president del club reconeix que posar un restaurant a les instal·lacions entrava als seus plans, però considera que han sigut injustos amb ell. L’estira-i-arronsa amb l’Ajuntament es va allargar fins a finals del 2016. “En només tres anys hem aconseguit atraure 100 vaixells i tenim tan poc espai disponible que ens hem de plantejar si volem seguir creixent perquè això se’ns ha escapat una mica de les mans”, diu mig rient. “En canvi el restaurant no ha sigut tan bon negoci com es pensaven alguns”, agrega. Actualment el Club Patí Vela té més de 180 socis i organitza més de 230 regates anuals amb l’ajuda del Club Natació Barcelona, un dels altres grans centres de navegació de patí vela a Barcelona –n’hi ha un altre Fòrum–.
L’Oriol és un dels socis que sempre que pot s’acosta fins al club per sortir a navegar. “Tenir el patí varat a Barcelona és un luxe, i als preus que ofereix el club encara més”, assegura. “I tenir la drassana aquí mateix et permet reparar-lo en molt poc temps”. En aquest petit oasi, l’arribada de turistes és mínima –”si no comptes els borratxos que vénen de nit a vomitar, pixar i fer de tot al costat de la tanca”, matisa en Rafel–. Aprendre a fer anar un patí vela requereix com a “mínim, mínim” –emfatitza– 6 hores de formació, cosa que a la pràctica és una barrera d’entrada per als turistes. “L’objectiu de tot plegat és promocionar el patí vela entre els barcelonins”, afegeix. “I crec que el complim amb escreix”, insisteix.
Vista del Club Patí Vela des de l’escullera del Poblenou / XFDC
“Costa d’entendre que un projecte així no rebi més atenció per part de les administracions públiques“, lamenta el president de la Unió de Federacions Esportives, Gerard Esteva. A més de tota l’activitat esportiva i de promoció, el Club Patí Vela Barcelona també té un component social molt important, ja que col·labora amb altres entitats com Càritas i l’Hospital Sant Joan de Déu per acostar la nàutica a nens amb risc d’exclusió social o malalties greus. També té convenis amb diverses escoles i instituts públics de la ciutat. “Fem tantes coses que el gerent m’ha demanat de frenar perquè no arribem a tot arreu”, bromeja.
El centre municipal d’esports també espera
La renovació del Port Olímpic també serà una bona oportunitat per altres projectes que estan en llista d’espera, com el centre municipal d’esports nàutics que vol impulsar la UFEC i que es podria ubicar just al costat del Club Patí Vela. Els plans de l’Ajuntament van un mica en aquesta línia, però fins fa poques setmanes ningú del consistori s’havia reunit amb Esteva i les propostes incloses al Pla Director del Port Olímpic són molt abstractes. De fet, els plànols de l’Ajuntament contemplen ubicar un centre d’esports nàutics al mateix lloc on hi ha el club, d’aquí els dubtes i la incertesa que tenen els seus responsables.
El projecte de la UFEC compta amb el suport de 25 federacions esportives de nàutica i platja i es fonamenta en les mateixes premisses que el Club Patí Vela: promoció local dels esports nàutics, formació, innovació i vertebració del territori. Esteva reconeix que el nou mandat també ha obert una escletxa per fer realitat un centre d’esports nàutics que no costaria ni un cèntim a les arques municipals. La UFEC estima que posar-lo en marxa costaria uns 7 milions d’euros, dels quals la meitat provindrien de fons europeus Feder i la resta o bé serien fons propis o bé es buscarien altres inversors. “Hi ha el mite que després de les olimpíades Barcelona es va obrir al mar, però és mentida: es va obrir a la platja”, sentencia el president de la UFEC, Gerard Esteva. “Falta una infraestructura capaç de treure 50.000 persones al mar”, conclou.
