La gossa ensuma el desconegut que ocupa el buit del sofà. L’animaló l’explora amb el nas, qui sap si cercant una presència enyorada. Sembla conformar-se i s’ajeu als peus del visitant. Aviat, però, fuig i es deixa caure rodó quatre passes més enllà, abatut, potser pesarós: l’estrany no cobreix l’absència que entristeix aquesta llar de Barcelona.
“La gossa té depressió des que el meu marit se’n va anar. Va sovint a l’habitació, es tomba al llit d’ell i es queda mirant. Fa com si el busqués… Està ara a la teva vora perquè el Rafa seia sempre just on ets”, diu Dolores Sánchez al periodista. És la vídua de Rafael Moral Alcaraz, mort el 26 d’abril, víctima d’un càncer agressiu: es va expandir dels pulmons al cervell, irreversible quan va ser identificat. La Fiscalia confirma que ha obert una investigació per aclarir si metges de l’Hospital del Mar van cometre una negligència mèdica al no encertar a temps la malaltia, que va consumir el pacient sense que rebés tractament oncològic a temps.
La família acusa facultatius del complex hospitalari d’haver menystingut suposadament un nòdul que havia crescut al pit de l’home. “Li van trobar que el tumor del pulmó esquerre s’havia mogut el novembre passat. L’hematòleg deia que era com una llentia de gran, que no tenia importància, però que el derivava a l’oncòleg perquè decidís. No li podrien donar quimio, però sí que li podrien donar ràdio i pastilles. Quan vam anar a la consulta, l’oncòleg no va mirar el meu marit en cap moment. Només mirava l’ordinador. Va dir que ell no donava cap importància a allò que tenia el meu marit. En 10 minuts, i creient-se Déu, li va donar l’alta d’un càncer!”, gemega la dona, trencada pel dolor.
Deteriorament ràpid
El Rafael va enfonsar-se en un deteriorament devastador i veloç. Va passar de ser un home alegre, que s’arrencava a cantar i a ballar amb la dona i els néts, a quedar incapacitat i desorientat. “Va ser el 29 de desembre quan es va llevar i va caure. No sabia què li havia passat. Després va començar a no poder caminar, a pixar-se a sobre, a caure-li la bava… Va perdre 15 quilos i la llum de la mirada. També van venir els vòmits, sempre que li donava de menjar. Un dia va treure sang i vam anar a Urgències de l’Hospital del Mar”, narra la Dolores.
Allà, la vídua va quedar desconcertada: tot i la decaiguda física del seu marit, una doctora va dictaminar que es tractava d’una depressió major i va ordenar que el traslladessin a la unitat de geriatria del centre sanitari del Fòrum. “Vaig plorar i vaig suplicar que el deixessin a l’hospital i que el miressin, perquè el meu marit tenia alguna cosa al cap. Ni tan sols em reconeixia”, es plany la Dolores.
La família va avisar a Urgències que al Rafael li havien detectat un tumor pocs mesos enrere. “Ens van dir que tenia la mateixa mesura que abans”, respon una de les dues filles del Rafael, Macarena Moral. Ara tracta de treure l’entrellat de la mort del pare mentre cria el seu nadó.
A més de les diligències obertes a la Fiscalia, el Catsalut ha iniciat un expedient per valorar si ha d’abonar a la família una indemnització per responsabilitat civil. L’asseguradora de l’Hospital del Mar també estudia les circumstàncies. “Hi ha hagut molts errors, hi ha hagut poca informació i han deixat que el meu pare se n’anés sol”, sentencia la Macarena.
Un daltabaix cruel
Mentre va ser al centre del Fòrum, el Rafael no va remuntar. A la Dolores li esquinçava l’ànima veure’l postrat i sense esma. S’esgargamellava alertant que alguna cosa no rutllava, que el seu home la mirava com si fos una desconeguda. “Vaig avisar el metge i em va dir que el que tenia era una suboclusió intestinal. Que quan evacués el gasos, tot se li passaria… Va ser un calvari”, lamenta, indignada.
L’alta va arribar dies més tard. La família, però, dona fe que el Rafael seguia irreconeixible a casa i amb símptomes cada cop més preocupants. “Expulsava coàguls de sang -prossegueix la Dolores-. Vam cridar a l’ambulància i ens van dur a l’Hospital del Mar. Unes hores més tard, el meu marit havia canviat. Es trobava una mica millor. Llavors va ser quan els metges em van demanar que sortís un moment, que volien parlar amb mi”.
El diàleg que recrea desconcerta. “Em van preguntar si sabia què tenia el meu marit. Vaig repetir tot el que m’havien dit fins aquell moment. Un dels metges em va preguntar si m’estava burlant d’ell. ‘A vostè no li han dit que el càncer que el seu marit té al pulmó és el pitjor que hi ha?’ em va preguntar. ‘A vostè no li han dit que tot el temps que ha estat a Urgències fins ara ha tingut hidrocefàlia i que se li ha omplert el cap de càncer? No li han explicat la gravetat en què es troba el seu marit?’”. Després d’encaixar aquell revés, la Dolores només recorda que les seves filles van haver de treure-la de la unitat de psiquiatria, on la van dur després d’una virulenta crisi de nervis.
L’hospital nega errors
La conclusió dels metges va ser demolidora: el càncer s’havia disseminat en forma de tumors cerebrals, incurables i letals. L’esperança de vida del Rafael va escurçar-se a un futur d’entre quatre i vuit setmanes.
A preguntes del TOT Barcelona, l’Hospital del Mar indica que va revisar el cas de Rafael Moral, arran de dues queixes. Precisa que no va apreciar “ni indicis de negligència mèdica ni error en el diagnòstic”.
El centre explica que va propiciar una reunió entre els parents del pacient i responsables de l’hospital, incloent l’oncòleg que va visitar el Rafael. Els familiars admeten que va ser una trobada tensa. L’hospital esgrimeix que ha informat a la família per justificar les decisions que es van prendre. “Es va actuar amb total transparència”, defensa l’equipament sanitari públic. Afegeix que va oferir suport emocional i una segona opinió mèdica “davant l’angoixa viscuda durant el procés”.
“És mentida que hàgim rebut suport psicològic”, rebat la Macarena, que es queixa del tracte rebut. “No es van preocupar pel meu pare. No sabien si era viu o mort. No ens han donat opció a una segona opinió, perquè ens deien que ja no hi havia res a fer. Han deixat que es morís”, retreu.
La Dolores declara haver-se sentit “vexada i humiliada”. “Un doctor del centre del Fòrum em va dir que no manaria que fessin rehabilitació al Rafa. ‘Total, per al que li queda de vida…’, em va dir. Deia que el meu marit retardaria la resta. Li vaig contestar que tenia molt poca humanitat”, etziba. L’Hospital del Mar fa saber que s’ha compromès arran d’aquest cas a “aplicar canvis per millorar la comunicació amb les famílies i millores en la transició del pacient de l’hospital a l’atenció primària”.
Denúncies de més famílies
Per altra banda, la dona i la filla critiquen que a l’informe mèdic sobre la mort del Rafael constés en una primera versió que elles dues havien acceptat el consell del comitè de càncer de l’hospital perquè no es practiqués teràpia oncològica a l’home a finals de 2021. El dictamen al·lega manca de símptomes i les malalties preexistents del pacient per desestimar-la.
“Ningú de la família no s’ha negat a cap tractament. Mai es va proposar, que és una cosa ben diferent”, distingeixen. La Dolores i la Macarena mostren un segon document de l’hospital, en què ja no s’esmenta que s’avinguessin a cap renúncia. Afirmen que van obtenir-lo després d’exigir una rectificació.
La Macarena ha dut la documentació mèdica del seu pare per contrastar-la amb altres professionals. Alguns pertanyen a l’Institut Català d’Oncologia, a Badalona. La filla assegura que se’n feien creus. “Ens comenten que el tipus de tumor que tenia era dels més agressius, dels que fa metàstasis cerebrals en la majoria de casos, i que el meu pare hauria d’haver estat derivat a l’oncòleg de seguida que es va veure que creixia”, sosté.
La Dolores i la Macarena han conegut cinc famílies més que asseguren haver patit presumptes negligències mèdiques similars a l’Hospital del Mar. Totes pensen recórrer a la Fiscalia i totes acusen el mateix oncòleg. És el facultatiu que va examinar el Rafael.
Les famílies es manifestaran a l’entrada de l’hospital aquest dimecres. Aprofitaran per presentar reclamacions al centre sanitari. Els parents del Rafael n’han registrat ja més de 70 per demanar una investigació i una reunió amb càrrecs del centre. L’Hospital del Mar recorda que les indagacions ja van concloure. La família, però, recrimina que no li han lliurat cap informe al respecte. “Demanem que això s’acabi i que ens deixin passar el dol tranquil·les. Així no el podem superar”, resol la Macarena.
Mentre enraona, la gossa continua voltant el sofà. “Al meu pare li agradava estirar-s’hi i, aleshores, la gossa s’enfilava i es posava a les seves cames –evoca la filla–. Quan va caure malalt, ens demanava que el deixéssim estirar-s’hi una estona. Li agradava que la gossa estigués amb ell. Ara el troba a faltar”.
3 
