Durant les darreres setmanes, l’amenaça de restriccions severes d’aigua planeja sobre l’àrea metropolitana. La situació comença a ser alarmat i la ciutat ja ha hagut de prendre algunes mesures, com buidar les fonts ornamentals o començar a regar els carrers amb aigua freàtica. Segons dades de l’Observatori Fabra, els dos últims anys han estat els més secs de la sèrie històrica del centre, amb dades des de 1914, un fet al qual cal sumar unes temperatures força més elevades que anys enrere.
Ara bé, alguns experts desmenteixen que ara plogui menys a Barcelona. Malgrat que la situació de sequera és clara i notòria, els motius que s’amaguen darrere d’aquesta són sorprenents. Així ho explica el catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona, Javier Martín, que s’atreveix a afirmar que “la mitjana anual de pluja és gairebé la mateixa a Barcelona que a Londres”.
Segons l’Observatori Fabra, entre el 1914 i el 2022 la mitjana de pluja anual és de 614,6 mm. Cal anar fins al 1971 per trobar el pic de pluja (1.125,5 mm). A l’altre extrem hi ha el 2022. Els poc menys de 330 mm d’aigua situen l’any passat com el més sec. L’any més plujós de la sèrie va estar a punt de duplicar la mitjana, mentre que el més sec es va quedar en la meitat. Tot i això, segons Martín, “l’anàlisi de les dades encara permet afirmar, des d’un punt de vista estadístic, que plou el mateix ara que fa cent anys”. Això sí, el professor també conclou que “veient els dos últims registres, es preveu un futur menys plujós, amb molta irregularitat i variabilitat”.
L’augment de temperatura, el principal problema
El gran problema de la sequera no radica tant en la manca de pluja, sinó més aviat en un augment important de la temperatura. Segons dades de l’Observatori Fabra, Barcelona està ara dos graus per sobre que el primer terç del segle passat. “La temperatura que ara tenim al Tibidabo és la mateixa que teníem fa 50 anys al centre de la ciutat”, comenta Martín. “I d’aquí a 50 anys, a Barcelona farà la mateixa calor que ara a Màlaga”, afegeix.
Aquest augment se suma a un clima mediterrani que deixa una precipitació molt variada, fet que permet entendre la comparativa que el professor feia entre Barcelona i Londres. “Si a Europa la pluja cau amb més regularitat, aquí ho fa de forma més concentrada en el temps”, explica. És a dir, que mentre hi ha zones on cau menys quantitat d’aigua, però de forma més regular, al Mediterrani plou de forma més abundant però menys vegades.
D’altra banda, l’augment de la temperatura provoca, de retruc, que la pluja de l’àrea metropolitana s’evapori amb molta facilitat, un fet preocupant tenint en compte que, amb tota probabilitat, tornarà a passar força temps fins que torni a ploure. Per això, el catedràtic explica que “encara que durant les pròximes dècades plogui el mateix que ara, Barcelona tindrà menys aigua en un futur”.
L’afegit de l”illa de calor’
L’escalfament global del planeta és el principal culpable de l’augment tèrmic del Mediterrani. Però Barcelona encara té un afegit més que no tenen altres ciutats de l’entorn. “Aquí hi viu molta gent que utilitza molta energia; els cotxes, les boques de metro -on l’aire es comprimeix i crea un contrast tèrmic-, l’enllumenat, els materials de construcció… són energies que emmagatzemen i desprenen calor”, explica Martín. Tot plegat dona lloc a un fenomen que es coneix com a ‘illa de calor’; el centre és més càlid que la perifèria. “Als anys 80 l’illa de calor es considerava un fenomen bo perquè, per exemple, permetia estalviar calefacció. Ara, en canvi, és un problema de salut pública“, comenta.
El catedràtic també lamenta que ens hàgim oblidat dels efectes negatius que causa l’alta temperatura durant la nit. “De dia l’Ajuntament ha incorporat nous refugis climàtics, com ara biblioteques o inclús supermercats, però hem descuidat la nit”. Martín recorda en aquest sentit que l’any passat la capital va superar els 20 graus en cent nits diferents. I encara més. L’expert ha detectat un augment de les ‘nits tòrrides’: “Si fa una dècada teníem 4 o 5 nits amb valors superiors als 25 graus, l’any passat vaig detectar-ne 39”. En aquest sentit, els professionals biomèdics afirmen, tal com recorda el professor, que les altes temperatures ens impedeixen descansar bé i això pot comportar “problemes que seran visibles més tard”.
Què ha de canviar Barcelona?
L’augment de temperatures sembla que ha vingut per quedar-se, malgrat que encara hi ha accions que poden contribuir a frenar aquesta escalada. Martín reconeix que l‘ideal seria tenir un gran pulmó natural al centre de la ciutat –com el parc del Retiro de Madrid–, ja que Collserola o la Ciutadella queden molt escorats. Ara bé, assegura que encara hi ha temps per fer canvis. “Als anys 80, Barcelona va ser una icona de les places dures [MACBA o estació de Sants], però ara ja no tenen sentit”, argumenta. El catedràtic considera que la capital hauria de canviar l’asfalt per un terra més “esponjós” i analitza positivament iniciatives que busquen guanyar verd, com les superilles o l’intent de cobrir la ronda de Dalt. Ara bé, també avisa que “els estudis demostren que, més que plantes, el que realment funciona és un terra impermeable” i demana als polítics més ambició.
1 
