El futur de l’Escola Sant Felip Neri, centre concertat que es troba a l’emblemàtica plaça del Gòtic, penja d’un fil. L’escola ocupa un edifici que és propietat de la Congregació de l’oratori Sant Felip Neri, que la va fundar el 1959 i que el 1982 la va traspassar a la Fundació Torras i Bages, que en paga el lloguer. La direcció del centre, la comunitat educativa i les famílies esperaven començar aquest curs amb el centre integrat ja a la xarxa pública, fent així el projecte viable econòmicament. Denuncien, però, que els “entrebancs” dels propietaris de l’edifici no ho han fet possible.
En declaracions al TOT Barcelona, la directora de l’escola, Anna Regàs, ha assegurat que si el pas del centre a la xarxa pública no és encara una realitat és perquè la Congregació religiosa està dificultant que el lloguer de l’edifici el pagui l’administració pública —a través del Consorci de l’Educació de Barcelona (CEB)— en lloc de la Fundació Torras i Bages. Aquesta fundació és la titular de l’escola i paga el lloguer des del 1982. “Ho tenen bloquejat, dilaten en el temps les respostes a cada proposta i per això ens trobem en aquest atzucac”, apunta la directora.
Negociacions en marxa des del febrer sense cap fruit
Les negociacions entre la Congregació i el Consorci de l’Educació de Barcelona estan obertes des del febrer, però fins al moment no s’ha aconseguit arribar a cap acord. La direcció del centre creu que els propietaris no volen que l’escola continuï en el seu edifici perquè el projecte educatiu no és religiós. “Prefereixen que es perdi l’escola i quedar-se amb l’edifici”, sosté Regàs.
El TOT Barcelona ha intentat recollir sense èxit la versió dels propietaris. Des del 1982, la Congregació havia deixat d’intervenir en el centre, el projecte educatiu del qual s’ha anat adaptant al llarg del temps. Ara es presenta com una escola no religiosa i laica, no s’hi fan classes de religió, i a més desenvolupa el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), impulsat per l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais (FLG). Es tracta d’un projecte que fa prevenció de conductes homòfobes i de la marginació social de les famílies i persones LGTBI i els seus entorns familiars.
La directora del centre opina que la Congregació té “un desconeixement absolut de l’escola” i apunta que el treball específic que es fa pel que fa a la diversitat de gènere és un dels aspectes que més els desagrada. “Ens han manifestat que no els agrada; temps enrere ja s’havia dit, se’ns retreia que no fóssim religiosos”, afegeix Regàs, que troba que per part de l’Església hi ha manca d’interès per conèixer el projecte. “Es queden amb l’etiqueta”, lamenta.
L’escola necessita urgentment passar a la xarxa pública per poder salvar el projecte econòmicament. Si no s’aconsegueix això, insisteix Regàs, el següent pas és “el tancament, no sé si immediat”. Existeix un consens entre la fundació titular de l’escola, la comunitat educativa, les administracions (Departament d’Ensenyament i Ajuntament) i les famílies per integrar l’escola a la pública.
L’escola necessita més recursos per afrontar un increment de l’alumnat
Això permetria aconseguir uns recursos que s’han fet més necessaris donat l’increment d’alumnes procedents de famílies vulnerables un cop va entrar en vigor del decret contra la segregació escolar del 2019. Un 35% de l’alumnat de l’escola prové d’entorn vulnerable. “Com a escola concertada no podem assumir que un 35% dels alumnes no paguin la quota, el Consorci n’assumeix una petita part però estem condemnats a desaparèixer”.
Per compensar, el centre s’ha vist obligat a augmentar la quota un 5% aquest curs, quan habitualment l’increment era d’un 1,5%. L’escola es vol mantenir a Sant Felip Neri i està completament a favor “d’assumir la tasca pedagògica que suposa la diversitat, el que és difícil és assumir la càrrega econòmica que suposa”, afegeix Regàs. A més, es volen mantenir al barri perquè “sortir de la zona no tindria molta coherència: estem d’acord en fer un treball social”.
Les famílies del centre no descarten noves mobilitzacions
Les famílies del centre es van mobilitzar l’any passat per tal de pressionar la Congregació. Primerament no es volien asseure amb ells per parlar de l’assumpte, però el moviment que es va originar va aconseguir que els advocats de la propietat s’asseguessin en una taula amb el Consorci de l’Educació. Segons les fonts consultades, l’administració ha lliurat una proposta, que implica pagar el lloguer i també assumir tasques manteniment del convent que hi ha al costat de l’escola, que en el futur també es podria integrar a un ús educatiu.
La darrera proposta s’ha treballat entre el Consorci i l’advocat de l’ordre i ara s’està en espera de la resposta dels òrgans superiors, que es troben a Itàlia. El president de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), Josep Maria Boronat, sosté en declaracions al TOT Barcelona que es tracta d’una proposta bona “en què tothom hi guanya perquè permet la continuïtat a llarg termini de l’escolla i la Congregació continua tenint la propietat i un manteniment”.
“El curs ha començat amb aquesta incògnita, que s’ha de començar a dilucidar en breu”, apunta Boronat. El president de les famílies afegeix, a més, que si no es produeixen moviments no es descarten “noves mesures de pressió positiva o mobilització”, que en tot cas s’hauran de decidir en assemblea. Per a Boronat, el de la Congregació és “l’únic sí” que queda per fer viable un projecte que tots els agents implicats en l’escola volen salvar. “Estem en el punt que l’escola està en risc i sabem que l’única manera que continuï és que passi a ser pública”, conclou.
1 
1 