El faristol antifranquista de Sant Felip Neri, vandalitzat com el de Via Laietana

La placa ha estat sabotejada durant el confinament amb pintura negra per tapar tot el text sobre els bombardejos feixistes

La plaça de Sant Felip Neri fa setmanes que s’ha reconciliat amb els barcelonins. Criatures que hi juguen, parelles assegudes a la plaça i fotògrafs amateur retraten els forats de metralla de la Guerra Civil que encara mostren les façanes. Però la redescoberta de l’espai ha vingut acompanyada d’una sorpresa desagradable: el faristol que explica els bombardejos franquistes sobre Barcelona ha estat completament vandalitzat.  

La placa ha estat pintada amb esprai negre, com ja va passar amb la que hi ha davant de la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana. No es tracta d’un grafiti amb una firma ni amb un dibuix, sinó que la pintada tapa pràcticament tota la superfície. Es tracta d’un boicot en tota regla perquè no pugui ser llegit el text

El districte de Ciutat Vella va inaugurar el faristol l’octubre de 2018, en el marc del 80è aniversari dels pitjors bombardejos. “Es restituirà el més aviat possible”, indiquen portaveus de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB), que és qui gestiona ara les plaques de memòria. La maquinària burocràtica de l’Ajuntament encara funciona a mig gas per l’estat d’alarma, pel que la substitució no podrà ser immediata: “En aquest moment s’està gestionant amb Administració Econòmica l’activació de l’expedient que permetrà la contractació del proveïdor”.

La plaça Sant Felip Neri, durant la fase 2 de desconfinament / MMP

L’ICUB va rebre el primer avís de l’atac a la placa històrica el 2 de juny i abans del confinament no tenia cap incidència registrada. La data exacta de la vandalització es desconeix, per tant, però el consistori dona per fet que s’ha produït durant la pandèmia, aprofitant la baixa afluència al barri Gòtic. El faristol de Via Laietana va ser boicotejat fins a tres vegades seguides l’any passat i una jutgessa va arribar a posar en dubte que els agents de la comissaria no veiessin res de res.

Morts, pèrdues i fake news

El text ara esborrat explicava que l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va bombardejar aquest indret durant més de dues hores seguides el 30 de gener de 1938. Va ser un dels atacs més devastadors de la Guerra Civil a la capital catalana: va causar 42 morts, entre els quals una vintena de nens i nenes refugiats al convent de la plaça, que havia estat habilitat com a alberg infantil per la Generalitat republicana. 

La plaça Sant Felip Neri, durant la fase 2 de desconfinament / MMP

Les criatures eren al soterrani, a falta d’un refugi antiaeri, i les bombes van ensorrar l’església damunt seu. La plaça i entorn immediat van quedat reduïts a runes i només va resistir dempeus la façana de l’església, que avui tants turistes fotografien com a icona de la Guerra Civil espanyola. La propaganda franquista va voler fer creure durant dècades que els forats de la façana eren marques de l’afusellament republicà de sacerdots. 

La dictadura també va reconstruir la plaça sense respectar-ne la imatge original i l’actual aire romàntic es deu a la reubicació aquí d’elements renaixentistes d’altres edificis bombardejats. La font, per exemple, prové de l’antic barri de la Catedral, arrasat durant la guerra i convertit en la gran explanada de la plaça Nova. 

Nou comentari