Explica la llegenda que prop de la plaça de Sant Felip Neri hi havia al segle XIX la taverna d’en Coloma, molt popular entre els més joves de la ciutat. Una nit, dos nois de bona família, en sortir-ne, van decidir passar pel centre de la plaça, que en aquella època no era altra cosa que un cementiri. Un d’ells ho va trobar emocionant i va voler passar pel bell mig, l’altre no ho veia massa clar i li va demanar que marxessin. El primer, travessant la zona plena de fang, va trobar una calavera d’un pobre difunt de feia anys i, a més d’agafar-la i jugar a ser Hamlet, finalment la va convidar a sopar a casa i la va xutar ben lluny, tot fent-ne broma.
Resulta que quan ja era a casa i a punt de sopar, algú va trucar a la porta, una, dues i tres vegades, fins que el noi va obrir i va trobar un esquelet amb la calavera a la mà que, amablement, li va preguntar: “Em convides a sopar?”. El noi va caure fulminat d’un atac de cor.
Cementiris oblidats
Possiblement el noi de la llegenda no hauria estat enterrat al mateix indret on havia jugat amb la calavera, sinó a Santa Maria del Pi, prop d’on vivia. A més, el fossar de Sant Felip Neri, era des de feia uns anys únicament per a condemnats i els seus botxins. Abans també s’hi havien enterrat bisbes i gent benestant, ja que formava part del fossar de la catedral. Però en un moment donat, per evitar jaure eternament al costat de bandolers com Joan Serrallonga o el mateix general Josep Moragues, les autoritats van deixar el cementiri exclusivament per als condemnats, empestats o fins i tot per als qui havien naufragat prop de la ciutat.
A la mateixa plaça s’hi van instal·lar al segle XVII els felipons, que l’any 1751 acabarien la construcció de l’actual església de Sant Felip Neri, d’estil barroc, i el seu oratori. És l’església on baixava cada dia Antoni Gaudí i justament al seu interior hi ha dues pintures de Joan Llimona per a les que l’arquitecte li hauria fet de model.
La plaça s’ha transformat molt al llarg dels anys, ja que abans era molt més petita i a més tenia al costat de l’església l’hort del palau episcopal, que queda just darrera. La Guerra Civil ho va capgirar tot.
Les ferides de la plaça
El 30 de gener de 1938 sonaven les alarmes per avisar els ciutadans que hi havia perill de bombardeig. L’oratori havia estat abandonat a l’inici de la guerra i havia esdevingut centre d’acollida per a infants refugiats de tot Espanya, especialment de Madrid, però també molts barcelonins. Quan hi havia atacs aeris, s’amagaven al soterrani, que els protegia de danys menors provocats per impactes a la rodalia. Però aquell dia les bombes van tocar directament l’espai on es trobaven.
La primera ràtzia afectà l’església i el convent, que quedaren destruïts. La segona caigué quan els equips de rescat desenrunaven la zona i intentaven treure’n les víctimes. Encara en són ben visibles les traces que va deixar la metralla a les parets de l’església i a l’oratori. Van morir-hi almenys 42 persones, la majoria infants.
La trista efemèride ha quedat al record col·lectiu, tot i que durant anys es volgués fer creure que els forats eren d’afusellaments produïts durant la revolució d’esquerres de l’inici de la guerra, en la qual es van assaltar la majoria d’esglésies de la ciutat. Però ni aquella església havia estat atacada, ni s’havia assassinat a ningú al seu exterior.
Façanes viatgeres
Amb el temps, l’arquitecte municipal Adolf Florensa va remodelar la plaça per donar-li l’aire renaixentista que veiem avui en dia. S’hi van traslladar les façanes de dos edificis que havien estat a d’altres indrets i que li havien de donar un nou aspecte.
Una era la de la seu de l’antic gremi dels Sabaters, construït al segle XVI al carrer de la Corríbia, just davant de la Catedral. Una zona que també havia quedat molt afectada pels bombardejos i que havia de ser enderrocada. Poc després es va traslladar a Sant Felip Neri la façana viatgera del gremi dels Calderers: havia estat construïda al segle XVI al carrer de la Bòria tocant a la plaça del Blat, però ja havia estat moguda l’any 1911 fins a dalt de tot del carrer Gran de Gràcia, gairebé a la plaça Lesseps. El 1958 s’establiria definitivament al seu emplaçament actual, on un any després s’hi va obrir l’escola de Sant Felip Neri.
A l’altra banda de la plaça, l’antiga casa Gironella, que havia quedat totalment destruïda, fou refeta aprofitant elements d’altres edificis i tancant un espai nou però antic alhora. Al bell mig hi tenim la font, des de fa molts anys escapçada, ja que la figura d’un nen –obra de Josep Miret– fou manllevada i mai més no s’hi va tornar a posar res.
Avui dia la plaça Sant Felip Neri és plena de vida i enamora tothom, locals i visitants. Jardí per a infants, espai per a músics i enamorats i indret d’obligada visita per a tothom qui passeja pel centre de Barcelona. No obstant, el seu estil romàntic no és més que una reconstrucció del segle XX que, cal dir-ho, va quedar francament bé.
