Embolic i tancament de l’última gran cuina fantasma engegada a Barcelona

Després de quatre mesos en funcionament, l’empresa Not So Dark atura una activitat que l'Ajuntament anuncia que no tenia permesa

L’última gran cuina fantasma que va anunciar l’obertura a Barcelona, la de l’empresa Not So Dark, a la travessera de Gràcia, ha tancat. En ple debat sobre la irrupció d’aquests projectes que es dediquen exclusivament a preparar comandes a domicili, una nova iniciativa ha deixat de funcionar a la capital catalana pocs mesos després d’haver començat a funcionar. El curiós d’aquest moviment, però, és la poca claredat amb què s’ha fet. Mentre l’Ajuntament assegura que els impulsors no tenien permesa l’activitat, una portaveu de l’empresa nega que això sigui així. Ara bé, preguntada pel motiu del tancament, no aporta cap mena d’explicació.

Mentrestant, la postura del govern d’Ada Colau és contundent. Fonts municipals detallen al TOT Barcelona que quan va començar a funcionar aquest servei, a finals de març, actuava “com a obrador i venda de plats preparats”. El problema que van detectar els serveis municipals era que ho feia sense haver presentat la comunicació d’obertura pertinent. Així doncs, el districte de Sarrià-Sant Gervasi va fer saber a la companyia que tenia pendent la legalització de l’activitat. Tanmateix, aquest procés va coincidir amb l’anunci de la suspensió de llicències que l’Ajuntament va posar en marxa els mateixos dies.

La companyia es va quedar en fora de joc. Així, en el moment en què es va emetre el comunicat d’activitat de venda de menjar i d’obrador ja hi havia una moratòria que bloquejava l’obertura d’aquests negocis fins a la primavera del 2022. Davant d’això, l’executiu barceloní assegura que va limitar-se a no admetre els comunicats.

Després del cas de la construcció d’una macrocuina fantasma a les Corts, on l’Ajuntament va aturar les obres a principis d’any, i la intervenció per frenar un projecte similar a la Verneda, mesos després, aquesta seria la tercera vegada que el govern municipal intervé a l’hora de restringir una iniciativa al volant del fenomen de les dark kitchens.

De la gran arrencada a la desaparició

Sigui com sigui, malgrat la postura de negació de la companyia, la realitat és que s’ha produït una frenada en sec difícil d’explicar. La posada en marxa d’aquest espai es va anunciar a bombo i plateret. La intenció era lluir les gràcies del projecte alhora que s’intentava desfer la suposada foscor que s’atribueix al concepte de cuina fantasma. També era una manera d’exhibir la inversió que s‘hi havia fet, i els mitjans de comunicació es van trobar les portes obertes. Segons informava la revista gastronòmica Caníbales, la xifra dedicada al nou local superava el milió d’euros

Pel que feia al rendiment que oferiria l’establiment, l’Agència Catalana de Notícies, després de fer un recorregut per les instal·lacions, va anunciar que les previsions de la companyia eren poder-se fer càrrec d’uns 2.000 àpats al dia. Al seu torn, el diari ABC concretava que la cuina ocupava 500 metres quadrats. 

Aquesta estrena suposava el desembarcament d’una start-up francesa engegada per Clément Benoit i Alexandre Haggai, que comptaven amb el suport financer d’Óscar Salazar, confundador d’Uber. L’aposta barcelonina de l’empresa Not So Dark era la porta d’entrada a un projecte d’expansió que volia estendre’s per Europa després d’haver-se foguejat en diversos punts del territori francès. “El mercat espanyol està responent molt bé, estem molt contents d’operar a Barcelona”, deia Benoit després d’una setmana d’haver obert la cuina del número 81 de la travessera de Gràcia.

Malgrat aquesta declaració de principis, al mes d’agost ja no hi havia ni rastre de cuiners ni de repartidors a domicili. L’activitat del local s’havia esfumat, i no era per vacances. Treballadors de l’empresa expliquen a aquest diari que s’ha buidat l’espai de les cuines i s’ha donat per acabada la funció de dark kitchen. Almenys de moment. La justificació que aporten és que la companyia ha decidit aparcar el repartiment d’àpats a domicili per centrar-se en “franquiciar les marques pròpies”.

Aquest pla fa referència al menjar que oferia la botiga mentre funcionava, que es basava en set marques virtuals centrades en diferents especialitats com hamburgueses, empanades o bowls. La portaveu de la companyia, però, evita confirmar també aquesta informació. Al contrari que en el moment de l’arrencada, s’ha preferit mantenir el silenci, no donar explicacions sobre el cessament de l’activitat i mantenir la incògnita sobte el futur immediat de la startup a Barcelona. 

Diferències amb les macrocuines de Cooklane

Les fonts internes consultades per aquest diari, per la seva banda, detallen que el càlcul final és que van operar durant uns quatre mesos. En aquesta finestra temporal, en alguns moments van rebre la supervisió per sorpresa de la Guàrdia Urbana. Malgrat això, remarquen que no van rebre cap queixa veïnal. Les associacions veïnals de la zona, així com alguns veïns de l’edifici enganxat a la cuina, tampoc haver tingut cap conflicte amb el projecte.

Des de dins de l’empresa es defensa que els últims mesos hi ha hagut molta confusió al voltant de les cuines fantasma, especialment per la irrupció de la companyia internacional Cooklane. Aquesta empresa plantejava desembarcar a Barcelona amb almenys dos projectes en entorns residencials que encabissin desenes cuines que es podrien llogar i fer servir per repartir menjar a domicili. Aquesta mena de propostes van ser anomenades macrocuines fantasma.

En canvi, des de Not So Dark puntualitzen que la seva proposta era diferent. Si bé es tractava d’una “cuina gran”, era només “una, i no moltes compartimentades”. A més, la portava tota una mateixa empresa i no diversos llogaters. De fet, d’entrada, per lluitar contra l’estigma d’aquests altres projectes, també es va disposar una zona d’aparcament per als riders a l’interior de les instal·lacions i es van fer grans inversions en matèria d’insonorització i de gestió d’extracció de fums.

Així i tot, a la pràctica el projecte ha acabat d’una manera molt similar al de les macrocuines de les Corts i Sant Martí. El govern de comuns i socialistes, amoïnat per regular del tot aquest sector creixent, els ha frenat els peus fent ús de la normativa barcelonina. D’aquesta manera, tot i haver-se pogut salvar per ben poc, al final van quedar afectats per la decisió municipal de no concedir cap llicència per a establiments de plats preparats amb obrador i cuines industrials sense degustació durant un any.

En teoria, només queda mig any perquè aquest temps mort s’acabi. De moment, però, l’empresa no aclareix quines són les intencions amb aquest local quan estiguin redactades les normes definitives.

Comentaris

    Pages 17/09/2021 8:18 am
    Les empreses estranjeres tenen una bicoca amb Catalunya per que ni ha un munt'
    Jordi 17/09/2021 10:45 am
    Pobres d'esperit i pobres de butxaca. Així és com us vol la Colau i els seus escolanets dels comuns i les comunes. No veieu que si els privats no generen economia acabareu anant a demanar diners i menjar a la porta dels serveis socials de l'ajuntament?
      A en Jordi 17/09/2021 1:29 pm
      Els "privats" el què no han de fer és privar-nos de sous dignes i d'empreses dignes. Solament demanem als privats i a tothom que segueixin el senti comú i els respecte als bens col·lectius, carrers, neteja, seguretat...
    Gecko 17/09/2021 1:25 pm
    El problema no es que les hagin de "tancar", el veritable problema és que les pugin muntar i obrir. Les lleis espanyoles no serveixen per a evitar bunyols i desastres urbanístics i paisatgístics. Si no ho considerem des de l'arrel del problema, no avançarem i sempre estarem així.

Nou comentari