Preocupació al departament d’Interior i als Mossos d’Esquadra per les possibles conseqüències penals de les manifestacions que es preparen per a divendres, amb motiu de la reunió a la Llotja de Mar de Barcelona del consell de ministres. Fonts del cos adverteixen que qualsevol acció que la fiscalia pugui considerar orientada a intentar impedir la reunió del gabinet de Pedro Sánchez pot servir per imputar als implicats un delicte de l’articles 503 o el 504 del Codi Penal, que poden arribar a comportar penes de presó de fins a 5 anys, segons el grau de violència que els fiscals i els jutges hi vulguin veure. I les mateixes fonts puntualitzen que decidir això no és a les mans de la policia catalana, sinó que depèn de l’aparell judicial espanyol.
Ras i curt: els Mossos temen una rèplica del que va ser anomenat ‘setge’ al Parlament –el juny de l’any 2011–, una jornada de protesta en què manifestants van bloquejar l’accés a la cambra catalana per impedir que s’aprovessin uns pressupostos amb retallades socials. En aquell moment, 19 persones van ser imputades i, tres anys després, jutjades. L’Audiència Nacional les va absoldre. Però, en segona instància, al Suprem, un tribunal presidit pel polèmic Manuel Marchena va condemnar-ne vuit a tres anys de presó. Ara estan pendents d’un indult i d’una demanda presentada al Tribunal d’Estrasburg, però encara hi ha la possibilitat que acabin havent d’ingressar en un centre penitenciari.
Això va passar abans que es vegés a venir el referèndum de l’1-O i la DUI i per uns fets que no afectaven l’Estat. Per això els analistes dels Mossos creuen que, amb el clima actual i els criteris que estan aplicant fiscals i jutges a tot el que està relacionat amb el Procés, ara mateix uns fets semblants desembocarien amb tota probabilitat en càrrecs greus contra les persones que puguin ser imputades per les protestes.
Intentaran la mediació
La policia de la Generalitat té el repte d’enfrontar-se als manifestants que protestaran contra la celebració a Barcelona del consell de ministres del govern del PSOE el 21-D, el dia que es compleix un any de les eleccions catalanes imposades per Mariano Rajoy a través del 155, amb presos polítics des de fa més d’un any i amb quatre d’ells en vaga de fam.
Tot i que el dispositiu és conjunt amb els cossos estatals –la Guàrdia Civil i la Policia Nacional seran al centre de coordinació del departament d’Interior divendres–, seran els Mossos els que hauran d’entrar en el cos a cos amb els manifestants si hi ha tensió o aldarulls. La Policia Nacional s’ha d’encarregar del primer cercle del dispositiu, el més proper als membres del govern espanyol. L’altra anella estarà formada principalment per mossos, tot i que s’han repartit algunes tasques, que les fonts de la policia de la Generalitat no volen concretar.
Tampoc volen especificar quants agents participaran en el dispositiu, tot i que seran milers. El que sí que diuen és que divendres treballaran tots els mossos que no tinguin un permís de festa, de vacances o de materinat/paternitat firmat. És a dir, els agents que aquell dia simplement no tinguin torn seran reclutats per al dispositiu, encara que no siguin d’ordre públic –de la brigada mòbil (Brimo) o de les àrees regionals de recursos operatius (ARRO)– ni de seguretat ciutadana, ni de trànsit, que són els més directament implicats: divendres, fins i agents d’investigació o de proximitat o altres tasques poden formar part del dispositiu especial, format per agents uniformats i de paisà, fornamentals quan es tracta d’identificar implicats en aldarulls que moltes vegades no es detenen en el moment dels fets sinó a posteriori.
De tota manera, com és marca de la casa, els Mossos fa “dies” que treballen amb mecanismes de mediació amb els diversos grups que es puguin manifestar o fer actes de protesta més o menys organitzats. La seva aspiració és preveure i evitar els aldarulls al màxim.
Tanmateix, aquest engranatge no va funcionar gens l’1 d’octubre d’aquest any, durant la jornada de commoració del primer any del referèndum que va acabar amb dures càrregues policials dels cossos estatals. Aquell dia van fallar els canals d’informació per preveure l’abast de les protestes i després hi va haver tensió interna a l’hora de decidir quan era el moment de carregar contra els manifestants que intentaven entrar al Parlament. Interior insisteix sempre que les decisions en aquest àmbit són estrictament operatives i no polítiques, però no consideren polítiques les decisions que pren el director de Policia, Andreu Martínez, un punt de vista que no comparteixen els comandaments uniformats del cos.
