Els crèdits i les ràtios ofeguen les escoles bressol privades de Barcelona

Només el 30% reobrirà la setmana que ve | Després de tres mesos amb molt pocs ingressos, els centres recorren als préstecs per poder subsistir

Abans de la pandèmia, la llar d’infants Mainada, al barri de Sant Gervasi-Galvany, tenia gairebé 120 alumnes. Ara, quan falten tot just cinc dies de reobrir les portes, només una quarantena han confirmat que tornaran per acabar el curs. La por per la Covid19, les dificultats econòmiques i la possibilitat de seguir fent teletreball han provocat que moltes famílies hagin preferit no portar els seus fills a la llar d’infants i esperar fins al setembre. “La situació és molt complicada, però no obrir també és molt car i ens deixava en una posició encara més delicada”, explica al TOT Barcelona la directora de Mainada, Núria Peguera.

Durant els tres mesos que ha durat el confinament, “moltes llars d’infants privades han hagut de demanar préstecs per poder subsistir i pagar rebuts”, alerta la presidenta de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Conxita Pericó, que és una de les dues entitats que agrupa les escoles bressol privades. La falta d’activitat d’aquests mesos, sumada a un retorn esglaonat i molt marcat per les exigents normes de seguretat imposades per Ensenyament, ha deixat moltes llars d’infants a la corda fluixa. “Moltes ja tenien crèdits demanats i tot això en algun moment s’haurà de pagar”, insisteix Pericó.

Cinc alumnes per aula

Entre les normes que ha fixat el departament, la que més incidència tindrà en el funcionament de les escoles bressol és la limitació de cinc alumnes per aula, quan en condicions normals n’hi podria haver 13 en el cas dels infants d’1 a 2 anys o fins a 20 per als de 2-3 anys. “Entenem que cal prendre precaucions i tothom està per la labor de complir-les, però econòmicament és un desastre”, avisa Pericó. Algunes llars d’infants han optat per fer torns de matí i torns de tarda per poder acollir més nens, una estratègia que els permet obtenir més ingressos i, alhora, ajudar a més famílies que demanen tornar.

“Un dels motius pels quals obrim, a banda de l’evident necessitat econòmica, és que ens sentim en deute amb les famílies perquè moltes ens han ajudat durant el confinament”, relata la directora de Mainada, Núria Peguera, que assegura que, tot i el retorn a l’activitat, encara perdrà diners. Tant Peguera com Pericó estan amoïnades perquè el confinament ha tingut un impacte emocional important en els infants, que “necessiten tornar a l’escola per retrobar-se amb els seus companys i acomiadar el curs com cal”. Les restriccions de contacte i les normes d’higiene dificultaran molt aquesta necessitat d’acompanyament, però es veuen amb cor de fer aquest esforç final per tancar un curs tan atípic.

Endeutar-se per pagar el lloguer

Quan es va decretar el tancament de tots els centres educatius per la pandèmia, Núria Peguera, igual que la totalitat de les escoles bressol privades, va fer un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a totes les seves treballadores perquè sense alumnes es quedava sense ingressos i no li sortien els números. “Quan es va obrir la possibilitat, fins i tot vam demanar un crèdit per continuar pagant despeses com el lloguer”, diu. En el seu cas, compta amb un petit coixí perquè les famílies van accedir a pagar una quota simbòlica per mantenir el centre i acaba de cobrar una subvenció corresponent al curs passat, però moltes altres llars d’infants privades no han tingut tanta sort.

Segons els càlculs de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, a Barcelona només tornaran a l’activitat aproximadament un 30% dels centres privats. La seva presidenta albira un panorama poc esperançador per al pròxim curs si no reben “algun tipus d’ajuda” de la Generalitat o de l’Ajuntament, ja que en general són empreses petites que depenen de les quotes de les famílies. Les escoles bressol privades acullen uns 9.000 alumnes cada curs només a Barcelona, molts dels quals hi van perquè no han obtingut una plaça a les escoles bressol municipals. “De moment la resposta ha sigut bastant freda”, lamenta.

La solució plantejada: més crèdits

El departament d’Ensenyament, que és qui té la competència directa, els ha promès buscar una solució, segons explica Pericó, però de moment no han rebut cap proposta concreta i ha condicionat qualsevol ajuda a l’arribada de fons europeus per a fer front a la crisi econòmica. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona, després de reunir-se amb diversos representants aquest dimecres, només els ha ofert acollir-se a una línia de préstecs que està preparant Barcelona Activa. Fonts municipals han declinat valorar el contingut de la trobada ni detallar la possibilitat d’establir noves línies d’ajuts directes.

“Oferir més crèdits només afegeix més pressió a les escoles i ha fet que fins ara moltes hagin optat per no obrir i no arriscar-se a endeutar-se més”, raona la presidenta de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya. “Si al juliol es flexibilitzi una mica la ràtio d’alumnes per aula, és molt possible que alguns centres s’ho repensin”, reconeix. Un altre problema afegit és que si una empresa rescata de l’ERTO algun treballador, immediatament perd algunes de les bonificacions que li oferia la Seguretat Social per la resta d’empleats, per la qual cosa totes les escoles bressol s’ho estan pensant dues vegades abans d’obrir.

Malestar a les bressol municipals

Com ha avançat el TOT Barcelona aquest dijous, les 102 escoles bressol municipals de Barcelona obriran del 15 de juny al 15 de juliol si el PROCICAT aprova els plans del govern d’Ada Colau. Aquests equipaments sí que oferiran menjador, a diferència de les escoles de Primària. Mestres i sindicats s’han rebel·lat contra la reobertura i en un comunicat conjunt han criticat una reentré “amb presses” i sense “consens”. És més, criden als professionals del centre a desobeir l’ordre de reobertura per manca de garanties de seguretat.

Més informació

Nou comentari