L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és l’hospital més gran de Barcelona i un centre de referència per a tot Catalunya. La pandèmia li ha donat un nou protagonisme, però ha viscut molts altres episodis decisius. D’uns inicis precaris durant la dictadura franquista s’ha anat modernitzant i ampliant fins aconseguir prestigi arreu del món per intervencions punteres com el primer trasplantament complet de cara que van dur a terme el 2015.
Enguany ha complert 65 anys i al TOT Barcelona hem volgut mirar enrere per repassar com ha evolucionat. L’hospital ha viscut múltiples transformacions físiques i professionals, però des de finals de la dècada dels 60 ha obert camí al país tant en resoldre reptes organitzatius –va ser dels primers a crear especialitats– com fites mèdiques –sobretot trasplantaments–. En aquest reportatge repassem 10 moments clau de la seva història.
1. Hospital del règim
L’Hospital de la Vall d’Hebron es va començar a construir al peu de Collserola el 1947, en els darrers anys de la postguerra, però no va ser fins al 1955, vuit anys després, quan s’acabaria inaugurant amb el nom de Residencia Sanitaria Francisco Franco. En aquell moment, els terrenys de l’hospital estaven envoltats de camps de conreu i l’edifici de 13 plantes s’aixecava, imponent, per dominar tot el que actualment és la part nord del districte d’Horta-Guinardó.
2. Primers passos
En els seus primers anys, el Vall d’Hebron funcionava com un centre obert, no tenia una plantilla mèdica fixa i es dedicava, sobretot, a l’atenció de pacients quirúrgics. Malgrat disposar de molts dels últims avanços mèdics d’aleshores, el nou hospital va néixer amb un defecte de base: una organització excessivament centralitzada i burocràtica que el feia funcionar molt per sota del seu rendiment òptim i això entorpia la seva popularització entre la ciutadania.
No seria fins el 1960 que començaria a incorporar els primers internistes, fet que va suposar un punt d’inflexió per al centre, ja que a partir de llavors progressivament aniria creant noves àrees de diagnòstic i tractament per finalment convertir-se en el parc sanitari actual.
3. Expansió
A mitjans dels anys 60, l’Hospital de la Vall d’Hebron va donar el seu primer gran salt de qualitat amb l’obertura de l’Hospital Maternal (1966), que arribaria a atendre uns 80 parts diaris durant l’esclat del baby boom. També va estrenar l’Hospital Infantil (1966) i l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació (1967), que es va especialitzar en les lesions de medul·la i la paràlisi cerebral provocades per l’increment dels accidents laborals i de trànsit.
La seva creixent activitat sanitària es va complementar amb la creació de l’Escola d’Infermeria el mateix 1966. La posada en marxa d’un projecte educatiu propi que, amb més de 50 anys d’experiència, és l’únic de tot Catalunya que forma part del programa internacional Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures d’Infermeria.
4. Agustí Pedro Pons
Només dos anys després de la primera gran ampliació del recinte hospitalari es va produir un dels moments més decisius del Vall d’Hebron: l’arribada del doctor Agustín Pedro Pons al departament de Medicina Interna va marcar un abans i un després per l’hospital, que passaria a ser un centre mèdic quirúrgic. L’arribada de Pons va suposar la transformació completa de l’organigrama mèdic: va jerarquitzar la plantilla i va organitzar l’assistència en diferents serveis i especialitats.
De fet, el Vall d’Hebron sempre s’ha caracteritzat per ser un referent català en qüestions organitzatives i sanitàries. A més de prioritzar els serveis mèdics i quirúrgics, l’hospital també és pioner en la creació de torns d’infermeria de 12 hores en tres dies alterns a la setmana i amb els festius saltejats. També va ser el primer hospital català a entrar al programa de postgrau del MIR.
5. La democràcia ho canvia tot
La mort de Franco i l’arribada de la democràcia van obrir una nova etapa per l’Hospital de la Vall d’Hebron, que va adoptar el seu actual funcionament i poc a poc es va anar traient de sobre l’etiqueta d’hospital del règim. A més, va consolidar la seva funció com a hospital universitari que va començar el 1971 amb la signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per convertir-se en un hospital assistencial quirúrgic docent.
Amb el naixement de l’Institut Català de la Salut (ICS) el 1983, el Vall d’Hebron es va convertir en la joia de la corona de la recent estrenada sanitat catalana. En els següents anys va mostrar el seu potencial com a centre de referència fent el primer trasplantament hepàtic pediàtric de l’estat espanyol. A banda de fusionar dos dels hospitals per crear l’Hospital Maternoinfantil actual, el centre comença a impulsar l’hospital de dia per evitar que els pacients hagin de fet nit.
6. Hospital pioner
Des dels seus inicis, el Vall d’Hebron ha sigut un hospital capdavanter que s’ha fet un nom com a centre pioner de noves tècniques i instal·lacions a l’estat espanyol, sobretot en el camp dels trasplantament. Algunes fites que atresora:
- Primera UCI pediàtrica (1968)
- Primera hemodiàlisi pediàtrica (1970)
- Primer trasplantament de ronyó pediàtric (1981)
- Primer trasplantament hepàtic pediàtric (1985)
- Primer trasplantament de pulmó (1990)
- Primer trasplantament de cara a Catalunya (2010)
- Separació amb èxit de dues siameses unides per l’abdomen i el fetge (2011)
- Primera intervenció quirúrgica d’espina bífida (2014)
7. Dos trasplantaments de cara
De totes les intervencions dutes a terme a l’hospital, segurament el trasplantament de cara del 2010 –el primer a Catalunya– és un dels moments més singulars que s’hi han fet. L’operació va durar 24 hores i hi van participar 30 persones procedents d’una multitud d’especialitats. Els trasplantaments de cara encara eren una cirurgia experimental, ja que només se n’havien fet dos a tot l’estat.
El 2015 un equip de 45 professionals va practicar el segon trasplantament de cara “tècnicament més complex” del món, ja que anava des dels pòmuls fins a les clavícules. El pacient patia una greu malformació i vivia amb la incertesa de no saber si l’endemà es despertaria, segons va explicar el cirurgià Joan Pere Barret.
8. Referència a Catalunya
El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència tant a Catalunya com a Europa i avui està format per l’hospital universitari, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (2004), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (2005) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (2012), que junts formen un complex de 22 edificis i 9.000 professionals que cada any atenen 1,2 milions de persones.
L’Hospital General és dels més atrafegats amb més de 600.000 pacients cada any, més de 900.000 visites a consultes externes, gairebé 110.000 urgències, 32.000 intervencions quirúrgiques i 62.500 altes. En el camp de la investigació hi treballen més de 1.500 persones que normalment tenen uns 900 assajos clínics actius i publiquen més de 900 articles anuals a revistes científiques.
9. L’arribada de la Covid-19
L’arribada de la pandèmia a Catalunya ha obligat a l’Hospital de la Vall d’Hebron a reorganitzar tots els seus serveis per fer front a la que segurament deu ser la pitjor crisi sanitària de la història del centre. UCI desbordades, brots entre els professionals, esgotament del personal… però també històries de superació com la nena de 12 anys traslladada des de Palma de Mallorca que va ser tractada amb èxit després d’estar 45 dies ingressada o el primer trasplantament a l’estat espanyol a una pacient després d’haver superat la Covid-19.
En el camp investigador, el Vall d’Hebron també ha sigut un dels hospitals més actius i, entre altres, ha dut a terme un estudi que demostra que els menors d’edats són poc transmissors de la Covid-19, fet que ha ajudat a organitzar un retorn més segur a les escoles. Aquestes últimes setmanes l’hospital també ha acaparat titulars perquè ha començat a reclutar voluntaris per participar en l’assaig clínic de la vacuna contra la Covid-19 de Janssen, que si es exitós es fabricarà a Barcelona.
10. Noves ampliacions
En els últims mesos el Vall d’Hebron ha accelerat moltes de les transformacions que tenia pendents. Només aquest mes de desembre han començat les obres per al nou edifici de recerca –que ocuparà l’espai de l’antiga bugaderia i l’antiga Escola d’Infermeria– de teràpies avançades; ha estrenat les noves consultes externes pediàtriques –que tenen un 30% més de capacitat– i ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona doni llum verda al pla especial que permetrà traslladar les consultes externes generals a la llosa de la Vall d’Hebron, la coberta de l’edifici que ara ocupa el dipòsit de la grua municipal.
