El nou edifici de consultes de Vall d’Hebron tindrà 3 pisos menys d’altura

L’ampliació de l’Hospital de la Vall d’Hebron amb un nou edifici de consultes va endavant, amb un petit retoc arquitectònic. La llosa que hi ha just davant del centre sanitari, a l’altre costat de la Ronda de Dalt, acollirà finalment una torre de planta baixa més 10 plantes: tres menys de les que preveien l’Ajuntament de Barcelona i el CatSalut.

La comissió municipal d’urbanisme ha avalat el Pla Especial –que rebrà l’aprovació definitiva al ple de la setmana vinent– sobre el nou equipament, després que s’hagi acceptat una al·legació d’ERC per reduir-ne l’altura. De fet, el grup municipal recollia una queixa del moviment associatiu de la zona, que veia excessiu l’impacte visual de la construcció prevista. L’amplitud de la llosa permetrà, segons ha dit el republicà Jordi Coronas, compensar els tres pisos menys amb una volumetria més ampla per no perdre superfície. 

El nou edifici tindrà 300.000 metres quadrats i acollirà consultoris d’especialistes. El pla aprovat ajusta les qualificacions del terreny i fixa la titularitat pública del futur equipament. El solar és municipal i l’any passat es va cedir al CatSalut per poder ampliar l’hospital. El terreny conté un aparcament, l’heliport de l’hospital, el dipòsit de la grua municipal i les cotxeres de la línia 3 de metro.

La llosa de Vall d'Hebron on s'ampliarà l'hospital és ara un aparcament / Districte d'Horta-Guinardó
La llosa de Vall d’Hebron on s’ampliarà l’hospital és ara un aparcament / Districte d’Horta-Guinardó

Nou comentari

Més notícies
Jardins del Palau de les Heures / Barcelona Imatges - Òscar Giralt

El parc de les Heures, tancat 3 mesos per obres

La Diputació de Barcelona fa millores a les basses decoratives per atraure-hi fauna
Vista lateral de l'edifici 12 de l'Escola Industrial, format per diferents naus connectades / MMP

La Diputació projecta un centre estatal d’innovació a l’Escola Industrial

Deixa enrere acollir l'ampliació del Clínic | Veïns i activistes recullen la memòria popular del recinte