El destí del gegantí àmbit de les Casernes de Sant Andreu neguiteja veïns i entitats del barri. El 2006 van pactar amb l’Ajuntament de Barcelona una sèrie d’equipaments i zones verdes, que 15 anys després no s’està complint. Entre els disgustos més recents hi ha un polèmic tanatori sorpresa i el fracàs del pla olímpic per expulsar els legionaris de Torres i Bages, que va avançar ahir el TOT Barcelona. A poca distància, un altre projecte ha quedat en stand-by: el parc d’interpretació del Rec Comtal. 

Fa 6 anys, a les acaballes del mandat de Xavier Trias, el consistori va anunciar un projecte per recuperar les restes arqueològiques que amaga un descampat entre els carrers Palomar, Fernando Pessoa i Martin Luther King –just davant de l’escola Eulàlia Bota–. Es tracta d’un important tresor patrimonial, que explica com Barcelona s’ha abastit d’aigua durant dos mil·lenis: un gran fragment de l’aqüeducte romà de Barcino descobert fa 17 anys, un bon tram del Rec Comtal i restes de l’antic molí de Sant Andreu i del camí medieval que enllaçava amb Santa Coloma de Gramenet.

Dos mesos després de presentar el projecte va canviar el color polític a l’Alcaldia. El nou govern d’Ada Colau va mostrar interès per heretar el projecte, però va demanar a les entitats del barri un marge de temps per poder estudiar el pla. Des d’aleshores, silenci. Aquest març els historiadors de Sant Andreu, agrupats al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), han llançat un manifest per reclamar que es “desencalli” d’una vegada el parc promès.

Un impuls, però, que l’Ajuntament descarta per aquest mandat 2019-2022. “El projecte segueix en peu, però no es desenvoluparà durant aquest mandat”, responen al TOT Barcelona fonts municipals. El districte, liderat per Lucía Martín (BComú), s’excusa en què la intervenció requereix coordinar-se amb el departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Assegura, sense més detalls, que “encara s’està treballant en el projecte”.

“El districte de Sant Andreu ha oblidat per complet aquest projecte de zona verda i les estructures arqueològiques, algunes encara visibles, s’estan degradant a marxes forçades”, protesta el CEII. El manifest està obert a adhesions i ja ha rebut el suport de 60 persones i 18 entitats, en només tres setmanes i sense gairebé difusió. El districte assegura que té previst reunir-se “properament” amb representants del CEII per parlar del cas.

Silenci i lentitud a banda, el CEII també subratlla la seva perplexitat per una nova cessió de part del solar a la cooperativa TEB. Aquesta entitat d’inserció barcelonina ja disposava d’un centre especial de treball i un centre ocupacional just al costat. “No tenim cap problema amb el bon funcionament d’aquesta cooperativa que tant bé fa a la nostra societat, però lamentem que sigui a costa de la pèrdua d’una part del parc i del tram del Rec Comtal que ha quedat afectat i perdrem per sempre”, lamenten els historiadors, que asseguren que la cessió servirà per construir “un moll de càrrega” al terreny.

El projecte de 2015 el firmava l’arquitecte Carles Enrich i preveia un parc de 20 hectàrees esquitxat d’usos sòcioculturals. Incloïa una zona d’horts urbans, una d’interpretació arqueològica amb les restes recuperades i contextualitzades, i una àrea de descans ombrívola amb arbrat de ribera. El CEII reivindica aquest espai des dels anys 80, quan els terrenys encara eren propietat de l’antiga Fàbrica Nacional de Colorantes y Explosivos (FNCE).

La paperassa enterra el Rec

Un exemple molt gràfic de l’extrema lentitud municipal és el Pla Estratègic de recuperació del Rec Comtal, una primera revisió d’aquest patrimoni elaborada també per Carles Enrich el 2015. Dos anys més tard va veure la llum un Pla Director homònim, que proposa criteris i protocols a seguir en cas d’obres a qualsevol punt del traçat, que va des del Besòs fins al cor de Ciutat Vella. Durant dos anys va dormir en un calaix, fins que el 2019 el consistori va decidir fer un concurs públic per bolcar les directrius del pla en un “manual pràctic d’aplicació concreta” i obligatori compliment. 

Es va licitar el 2020 i, segons va explicar la tinenta d’urbanisme Janet Sanz (Bcomú) a la darrera comissió d’urbanisme a preguntes d’ERC, el manual “ja està en fase final”. Ha de rebre l’aval de totes les direccions i departaments municipals afectats per poder ser aprovat. Ara bé, el document no va de la mà d’un pressupost per fer cap obra. És a dir, que després de 6 anys de burocràcia no s’haurà mogut ni una pedra ni hi ha cap calendari sobre la taula per fer-ho. 

Plans fallits a les Casernes

La gestió municipal del futur de les Casernes fa mesos que genera malestar en el teixit associatiu de Sant Andreu, que ha anat rebent males notícies una rere l’altra i sempre de fonts indirectes. Primer va transcendir el projecte d’un tanatori, fruit de la venda unilateral d’una parcel·la del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) –titular dels antics terrenys militars i governat pel PSC– a una funerària. Després es confirma el pla fallit per expulsar els legionaris. I ara també queda en un calaix el parc del Rec Comtal. 

En l’àmbit del patrimoni, els disgustos no es cenyeixen només a les Casernes. El CEII recorda que també estan pendents de desencallar la rehabilitació de la Capella dels Segadors i de les cases del carrer del Pont, inclosa la Casa de l’Oficial. Critiquen que les decisions “mai no arriben” i temen que “el patrimoni acabarà perdent-se”.