La Fabra i Coats estrenarà un centre d’interpretació del Treball el pròxim mandat

L’Ajuntament encarrega el projecte bàsic d’obres per rehabilitar la nau que ocuparà l’espai, integrat a la xarxa del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

La Fabra i Coats estrenarà el pròxim mandat un Centre d’Interpretació del Treball i la Ciutat, que divulgarà de forma permanent la història ‘laboral’ de Barcelona. Des de l’agricultura romana i manufactures medievals fins a les start-ups tecnològiques d’avui, explicarà s’han guanyat la vida els barcelonins a través d’objectes originals. Les grans fàbriques del segle XX al districte de Sant Andreu tindran un especial protagonisme en les peces exposades, ja que el centre incorporarà també les 2.000 peces de l’antiga industria tèxtil que ha custodiat l’associació Amics de la Fabra i Coats.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha gestat el projecte a foc lent els darrers 10 anys i el futur centre s’integrarà a la seva nova xarxa d’espais temàtics en barris de la riba del Besòs. Així, compartirà filosofia amb el futur centre d’interpretació de les Cases Barates del Bon Pastor​ sobre l’habitatge a Barcelona, l’Oliva Artés del Poblenou que reflexiona sobre urbanisme i les Cases de l’Aigua de Trinitat Nova i Trinitat Vella.

Nau F de la Fabra i Coats, que acollirà el futur Centre d'Interpretació Treball i Ciutat del MUHBA / Xavier de la Cruz

Nau F de la Fabra i Coats, que acollirà el futur Centre d’Interpretació Treball i Ciutat del MUHBA / Xavier de la Cruz

“Després d’èpoques complicades d’incertesa, ara ha quedat clar que el centre dedicat al treball tira endavant i es farà realitat a la Fabra i Coats”, celebra Joan Roca, director del MUHBA. Fa dos anys l’obertura estava prevista per al 2019, però finalment saltarà al pròxim mandat. L’empresa municipal BIMSA ha convocat aquest març el concurs per a la redacció dels projectes arquitectònics de la nau F de la Fabra i Coats –on s’instal·larà el nou espai– i ha contractat també la redacció de l’avantprojecte. Roca confia que “el projecte executiu estarà acabat a finals d’any” i ja només quedarà calendaritzar el pressupost de les obres, que tenen un cost estimat de 2,8 milions d’euros. “El termini de les obre s’haurà de concretar dins el marc del pla d’inversions que estableixi el nou govern municipal en el pròxim mandat”, reconeixen portaveus de l’Institut de Cultura de Barcelona, de qui depèn el MUHBA.

Dos grans sales, les calderes i una reserva visitable

La nau F està situada al carrer Parellada i consta de cinc edificis, que sumen 1.750 metres quadrats. Tots cinc són de planta i un d’ells fins ara servia de local d’assaig de la Colla Jove de castellers de Barcelona. La rehabilitació els haurà d’harmonitzar perquè acullin quatre àrees: una “Àgora” de 100 m2 on el visitant començarà i acabarà el recorregut, dos espais expositius de 420 i 450 m2 anomenats “Del Futur al Passat” i “Trajectòries” i una ‘reserva visitable’ de 360 m2 on reposarà la col·lecció de la Coats climatitzada i restaurada.

A més la nau tindrà un apèndix molt destacat, la Sala de Calderes de la Fabra i Coats, que ja obre en precari els diumenges mentre espera la restauració a fons que té pendent. Un altre element del centre que ja es pot veure és el retaule Històries cosides, una instal·lació audiovisual estrenada fa dos anys i ubicada al Centre d’Art Contemporani del mateix recinte.

Sala de calderes de la Fabra i Coats / Ajuntament de Barcelona

Sala de calderes de la Fabra i Coats / Ajuntament de Barcelona

Roca destaca que les bases que adjudicarà BIMSA s’han redactat “de forma molt participada” en el sí d’un grup de treball format per ex treballadors de la Fabra i Coats, la Maquinista i Macosa, la Pegaso-Hispanosuiza, Can Sala del Bon Pastor i l’Elizalde-Mercedes. Aquest gener s’han reunit fins a cinc vegades per acotar el relat del segle XIX i XX i aportar els seus testimonis. Maquinària i objectes d’aquestes fàbriques, així com del Memorial SEAT, s’exhibiran al futur centre.  “A les reunions també hi participen el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, investigadors de la UB i l’AVV del Bon Pastor”, relata Roca. El districte de Sant Andreu, agraeix, també ha contribuït a desencallar el projecte.

Les casetes del Pont també seran centre d’interpretació

A dos carrers de la fàbrica hi haurà un altre centre d’interpretació que també té estrena prevista per al pròxim mandat. Estarà dedicat al Rec Comtal i la història de Sant Andreu de Palomar, des dels ibers fins a l’annexió a Barcelona. Ocuparà les quatre casetes del carrer del Pont, que connecta la plaça Orfila amb l’estació de tren i que precisament pren el nom d’un antic pas sobre la sèquia mil·lenària de Barcelona.

Des de 2016 les quatre són propietat municipal. Daten del segle XVIII i una d’elles, l’anomenada Casa de l’Oficial, és la construcció dempeus més antiga de Sant Andreu. “Les primeres que es restauraran seran les dues més allunyades de plaça Orfila, les número 6 i 8, que estan en molt mal estat per dins però conserven la morfologia exterior original”, avança Xavier de la Cruz, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII). La del número 8 serà l’entrada al futur centre de memòria històrica, amb un espai de recepció i lavabos, mentre que la del número 6 s’adequarà com a sala d’exposició.

“Quedarà per a una segona fase rehabilitar la Casa de l’Oficial, al número 2, que era on dormien els comandaments dels sometents de la Guerra dels Segadors quan feien nit a l’entrada nord de la ciutat”, exposa. Aquest habitatge conserva al seu interior l’estructura d’una antiga casa preindustrial amb una habitació reservada per allotjar un oficial de guarnicions militars acantonades a Sant Andreu al segle XIX.

L’última en ser rehabilitada, remata De la Cruz, serà la del número 2: “És la més feble perquè va quedar molt malmesa durant els anys que va estar ocupada, així que potser se’n conservarà només la façana que dóna a plaça Orfila”. Al CEII li agradaria que la dinamització de les quatre cases impliqués al teixit associatiu del barri, amb activitats com visites teatralitzades per part de grups novells, integrant-se en itineraris històrics del districte, comercialitzant marxandatge local –un Monopoli de Sant Andreu, citen d’exemple– i acollint festes singulars com sopars de productes autòctons de la mà del mercat i les botigues de l’entorn.

Nou comentari