La capella dels Segadors de Sant Andreu fia la seva recuperació a les obres de la cúpula

Al TOT Barcelona hem volgut compaginar la cobertura de la cursa electoral amb 10 reportatges de problemes de diferents barris de la ciutat. Dels grans debats irresolts, a les dificultats quotidianes de la vida a Barcelona: la lletra petita dels reptes del proper mandat

La capella dels Segadors, annexa a la parròquia de Sant Andreu, espera la seva urgent rehabilitació des de la Setmana Tràgica de 1919. La revolta popular que va assolar Barcelona fa 110 anys, arran de l’enviament de reservistes a la guerra entre Espanya i el Marroc, va incendiar aquest espai patrimonial. Ara, les obres de la cúpula de l’església podrien servir per reformar la capella atacada fa més d’un segle. El seu nom fa referència precisament als segadors que el 1640 van protagonitzar el Corpus de Sang de Barcelona i la posterior Guerra dels Segadors. “Volem aprofitar que hi haurà bastides i grues per tirar endavant les obres”, avança el rector de la parròquia, Josep Soler.

La capella està tancada al públic i als feligresos de l’església de la plaça de l’Orfila. Accedir-hi és entrar en un indret aturat en el temps i colonitzat per coloms i vegetació. S’intueix la forma que tenia la capella i es poden identificar les portes per on el sacerdot entrava per oficiar la missa. Les plantes que han crescut al terra busquen el sol que entra pel sostre desaparegut per l’incendi. “Ha plogut fa pocs dies i les plantes han crescut”, comenta el rector de la parròquia, Josep Soler.

El rastre de l'incendi encara es veu a les estructures de fusta de la capella. | Adrià Lizanda

El rastre de l’incendi encara es veu a les estructures de fusta de la capella. | Adrià Lizanda

Les obres de la cúpula de l’església, que començaran al juny tal com va publicar aquest diari, podrien ser l’empenta que necessita la reforma de la capella dels Segadors per prosperar. Això desitja Soler, que va impulsar una reunió per engegar de nou les reformes que s’haurien d’haver fet fa més d’un segle. La trobada va ser aquest dimecres a la nit i durant una hora i mitja dos representants de la parròquia, dos membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i un arquitecte es van emplaçar a aconseguir que la capella dels Segadors surti de l’estat de letargia en què viu des del 1909.

“És una vergonya que estigui així”, diu el vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Pau Vinyes, que durant anys ha apostat per convertir la capella dels Segadors en un espai per a la memòria històrica sobre la guerra dels Segadors. És aquesta la idea que té també el rector de la parròquia, que se suma a la proposta de Vinyes sobre crear un “eix d’interpretació història” que uneixi les cases del carrer Pont, la capella i el Rec Comtal. En una nova reunió al juny es tractarà qui ha de participar en el projecte, tot i que el rector ho té clar: “El barri i la ciutat s’hi han d’implicar”.

Soler vol aprofitar que hi haurà “bastides” i “grues” a l’església per reformar la capella cremada. Aquesta vegada voldria que anés de debò, ja que al 2003 un intent de reforma que no va sortir endavant. El projecte era dels arquitectes David Barrrera i Roman Domènech i teni un pressupost de 229.530 euros.

Un dels plànols del projecte de reforma de la capella que no va prosperar. | Adrià Lizanda

Un dels plànols del projecte de reforma de la capella que no va prosperar. | Adrià Lizanda

Sigui com sigui, existeix un actor clau en l’afer. L’Arquebisbat de Barcelona és el propietari de la parròquia i, per tant, de la capella dels Segadors. La reforma de la cúpula de l’església de Sant Andreu es va desencallar gràcies a un acord entre Institut Català del Sòl (Incasòl) –que depèn de la Generalitat–, l’Ajuntament i l’Església per finançar les obres a parts iguals. Fonts de l’Arquebisbat contesten al TOT Barcelona que un pacte semblant seria “una bona solució” per rescatar la capella.

Dues portes de la capella dels Segadors. | Adrià Lizanda

Dues portes de la capella dels Segadors. | A. L. 

El bisbat atribueix la demora en la rehabilitació a que fins ara la prioritat ha estat reformar la cúpula de l’església de Sant Andreu, que “s’havia anat deteriorant”. Tant la cúpula com la capella van patir atacs durant la Guerra Civil.

La reunió d’aquest dimecres serà l’inici d’un nou intent per recuperar la capella dels Segadors. “Aquí hi anava la creu”, suspira el rector de la parròquia assenyalant una paret. El Crist al que es refereix va encapçalar el 1640 els pagesos vinguts del Vallès i Girona en protesta pels abusos de les tropes castellanes durant la guerra amb França. Aquest dimecres 22 de maig es van complir 379 anys d’aquells fets, que van desembocar en l’assassinat del virrei el 7 de juny. Als peus del mur on hi havia hagut la creu, unes flors pansides recorden que un dia va ser un espai dedicat al culte. “A veure si ho arribem a veure reformat!”, confia el rector.

Nou comentari

Més notícies

Els promotors de l’edifici ‘fantasma’ Estel renuncien a la meitat dels pisos de luxe

La transformació de l'antiga seu de Telefónica es reactiva a finals de mes per deixar enrere 12 anys d'infortunis

Els últims horts de Barcelona desafien una mort anunciada

L'esclat de la bombolla immobiliària va frenar un projecte de 2.000 habitatges sobre el cultiu i ara l'actual govern i una part del veïnat voldrien aparcar aquella idea

Vallcarca s’afarta de les escales mecàniques que mai funcionen

La baixada de la Glòria és una artèria clau pel barri i una ruta d'accés al Park Güell que cada mes utilitzen 100.000 persones entre veïns i turistes

La inseguretat i el tràfic encenen el debat sobre la prostitució al Raval

Veïns del carrer d'en Robador, molestos amb el treball sexual, demanen més sancions als clients | Les prostitutes repliquen que les condemnarien a la precarietat

Inquietud veïnal a Sants pel risc de danys a un refugi de la Guerra Civil

La construcció d'un edifici per a Càritas al costat de l'església de Santa Maria afecta dues sortides i motiva una recollida de firmes