Enterrat el pla olímpic per expulsar els legionaris de Sant Andreu

Xoc de versions entre l'Ajuntament i el COI sobre el projecte de centre d'entrenament per a refugiats a les Casernes

De projectes d’un mandat que acaben morint quan se celebren eleccions i es forma un nou govern, la política municipal n’està plena. És menys habitual quan aquestes iniciatives estan “avançades” i quan l’executiu impulsor revalida l’Alcaldia. Però, així i tot, passa. L’exemple més nítid d’aquest fenomen és la iniciativa que havia de portar l’equip olímpic d’atletes refugiats a les Casernes de Sant Andreu. I, concretament, al solar de 5.000 metres quadrats del que encara gaudeix la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona. El projecte implicava l’Ajuntament, el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Consorci de la Zona Franca, i estava pràcticament enllestit. Tanmateix, a última hora, els plans van esfondrar-se sense cap explicació clara.

Diverses fonts expliquen ara al TOT Barcelona la seva versió de com va desaparèixer el projecte en plena efervescència preelectoral. L’Ajuntament referma que esperaven una proposta del COI que mai no va acabar d’arribar. L’organisme internacional, per la seva part, nega la major i diu que el projecte en cap moment va existir.

Una proposta balsàmica

Sigui com sigui, cal remuntar-se dos anys enrere per entendre el naixement de la proposta. Era el gener del 2019 i el govern de Barcelona en Comú afrontava els seus últims mesos de mandat. Els anys previs, l’aleshores regidora del districte, Laia Ortiz, havia expressat explícitament la seva voluntat de trobar una fórmula per expulsar els legionaris de l’espai que tenen cedit a les Casernes mentre no arriba la transformació definitiva amb les obres de l’AVE.

Així, quan faltaven quatre mesos per finalitzar etapa al consistori, però, semblava que una jugada mestra per als comuns podia resoldre la papereta a l’últim moment. El diari L’Exprés de Sant Andreu publicava que hi havia un preacord del Consorci de la Zona Franca, l’Ajuntament i el Comitè Olímpic Internacional que, a més, era molt tangible. Dies més tard es va concretar que s’hi havia planejat un centre d’entrenament per als atletes de l’equip olímpic de refugiats que incloïa pistes d’atletisme, una de bàsquet, un rocòdrom i un aparcament. Fonts municipals, consultades per aquest diari, van apuntar llavors que el pacte definitiu no estava tancat però que es trobava “avançat”.

La idea era rodona per al govern municipal. D’una banda, aconseguien guanyar el pols de retirar als legionaris el solar que els anys anteriors havien dedicat a fer desfilades i fires militars amb espais d’homenatge a Francisco Franco i Millan Astray. D’altra banda, el projecte, amb un rerefons social i que seria pioner a Europa, seduïa també el consistori.

El solar enganxat al local dels legionaris, a les Casernes de Sant Andreu / D.C.
El solar enganxat al local dels legionaris, a les Casernes de Sant Andreu / D.C.

I si els mesos anteriors a l’anunci, representants del COI espanyol havien visitat explícitament els terrenys de les Casernes, les setmanes posteriors es va arribar a rebre una membre de la junta de la Fundació Olímpica de Refugiats, Jojo Ferris. La va acompanyar una comitiva municipal amb la regidora Laia Ortiz al capdavant. I, de fet, els ritmes de la negociació estaven tan accelerats que es preveia una operació llampec que finiquités els serrells del projecte —tant urbanístics com administratius— en menys de mig any. En aquell moment, al març, la regidora dels comuns a Sant Andreu va explicitar a El Periódico que el projecte requeriria una “urbanització lleugera” i que el finançament per a la infraestructura esportiva “no seria un problema”. En una piulada, a més, Ortiz afegia que la trobada amb Ferris havia estat una reunió “molt profitosa”.

El COI nega la implicació en el projecte

I quan ja només faltava la proposta en ferm del Comitè Olímpic Internacional per acabar d’activar els mecanismes per convertir-ho realitat, el projecte va entrar en suspens. La iniciativa escrita del COI no apareixia. En un principi, havia d’arribar abans que acabés l’abril, però després, els terminis s’anaven allargant i no arribaven notícies d’enlloc.

El nou govern municipal tampoc no tenia clar què fer-ne, d’aquell projecte, davant del silenci olímpic. Fonts internes del govern apunten que la persona de l’Ajuntament que s’encarregava de fer el contacte amb el COI va marxar després del període electoral i que no consta que es reprengués la iniciativa a posteriori. Per la seva banda, portaveus oficials de l’Ajuntament indiquen que el projecte de la “creació d’un centre d’entrenament per a persones refugiades a les Casernes de Sant Andreu es liderava des de l’àrea d’esports durant el mandat anterior”. Així mateix, atribueixen a l’ens internacional que no fes el pas endavant que faltava. “Durant la primavera de 2019 havíem de rebre un projecte amb la proposta concreta del COI i aquest no va arribar”, afegeixen fonts municipals.

Ara bé, malgrat els detalls anunciats prèviament i les visites repetides de representants olímpics durant mesos, la posició del COI és radicalment diferent. Insisteix a negar la majoria de concrecions del projecte que anunciava l’Ajuntament i fins i tot assenyala la premsa. “La Fundació Olímpica de Refugiats es va reunir amb l’Ajuntament de Barcelona a principis de 2019 i van tenir algunes converses exploratòries. I el que va passar va ser que els mitjans van informar incorrectament sobre la visita“, expressen fonts oficials del Comitè Olímpic Internacional al TOT Barcelona.

De fet, la versió de la institució olímpica arriba a rebutjar tenir cap vincle amb l’espai esportiu que planejava el govern municipal a les Casernes. “Entenem que l’Ajuntament de Barcelona estava contemplant la idea de crear un centre esportiu per obrir-lo a refugiats de la zona, però això no té res a veure amb l’Equip Olímpic de Refugiats“, remarquen les mateixes fonts.

Aquest posicionament evita explicar, doncs, quin era el projecte que va hauria merescut les diverses visites a Sant Andreu de la delegació espanyola del COI i de la representació de la Fundació Olímpica de Refugiats. I tampoc no menciona en quin estat es trobarien aquelles converses exploratòries o perquè es van aturar.

Tranquil·litat per als legionaris

Sigui com sigui, és evident que el xoc de versions és frontal i que la història d’entesa entre el COI i l’Ajuntament va acabar en divorci. Tanmateix, ni els uns ni els altres aclareixen el misteri de què va trencar el projecte “avançat”.

El que sembla clar, en canvi, és que ja no s’espera cap altre moviment per part del comitè olímpic i el govern municipal ho dona per oblidat. Mentrestant, però, el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar, Santi Serra, lamenta que no s’hagin donat prou explicacions sobre el projecte. “L’any passat se’ns va dir que allò no estava clar per l’esclat de la Covid, i finalment ja ens hem fet a la idea que no hi ha res en marxa. I mentrestant, projectes com el del tanatori evidencien que no s’està fent res del promès a les Casernes”, es queixa el portaveu veïnal.

L'escut dels legionaris establerts a Sant Andreu, a la façana lateral del local, vista des del carrer / D.C.
L’escut dels legionaris establerts a Sant Andreu, a la façana lateral del local, vista des del carrer / D.C.

A l’altra banda del projecte, els legionaris respiren tranquils. Preguntats pels plans del centre d’entrenament olímpic per a refugiats, asseguren que no saben “res de nou” perquè imaginen que “amb la pandèmia, tot està aturat”. Desconeixien que el projecte va morir molt abans que sorgís el coronavirus i que actualment no hi ha cap pla anunciat per fer-los fora d’aquell espai. En aquest sentit, fonts de l’Ajuntament prefereixen no concretar i resolen que “el desallotjament dels legionaris és un aspecte que s’està treballant en conjunt amb tota la zona afectada”.

Nou comentari