Nou Barris i Sant Andreu, els únics districtes on la pandèmia no redueix la delinqüència

La desaparició del turisme ha transformat el mapa de la criminalitat a Barcelona | Creixen els robatoris violents a diverses zones

El terrabastall que ha suposat la pandèmia de la Covid-19 per a la ciutat ha portat adossats, també, efectes col·laterals excepcionalment positius. Han estat pocs, però n’hi ha hagut. Un dels exemples més clars és el desinflament de la delinqüència. Els últims anys, aquest fenomen a l’alça havia provocat una conjura dels màxims responsables polítics i policials per rebaixar-la. Ara, en aquest sentit, han tingut un respir. L’efecte confinament ha reduït notablement les xifres de criminalitat i l’estiu que l’ha seguit ha mantingut la mateixa tendència a la baixa, en línies generals.

La manca de turisme i el canvi de la realitat social han punxat la bombolla. Però no a tots els barris de Barcelona ha impactat de la mateixa manera, aquest canvi. De fet, segons dades dels Mossos d’Esquadra analitzades pel TOT Barcelona, hi ha dos districtes on la tendència no segueix el curs de la resta de la ciutat durant els mesos post-confinament. Es tracta de Sant Andreu i Nou Barris, les dues úniques zones on va créixer la delinqüència a l’estiu malgrat la nova realitat pandèmica. De fet, el nombre de delictes denunciats hi van augmentar un 0,7% i un 1,6% respectivament, en comparació amb l’any anterior.

Aquestes noves dades mostren una anàlisi cada vegada més clara de la realitat que va travessar Barcelona després del confinament. Comprenen els mesos de juny, juliol i agost. En aquell període, a la resta de la ciutat es va reduir la delinqüència gairebé a la meitat. De fet, en el conjunt de Barcelona, van baixar fins a un 42% les denúncies. La reducció més contundent es pot apreciar a Ciutat Vella i l’Eixample, epicentre del turisme, on quasi bé es van deixar de registrar els 6 de cada 10 delictes que es registraven durant els mateixos mesos del 2019.

De bon inici, els comandaments policials ja van atribuir gran part de la reducció de la delinqüència a la falta de turistes. És una interpretació irrefutable. Però cal tenir en compte que el paper també juga a la inversa. Així, no és estrany que els dos districtes amb menys places d’hotel amb diferència siguin, precisament, Nou Barris i Sant Andreu. Entre altres factors, aquesta realitat allunyada del boom hoteler i les atraccions turístiques ha col·laborat a convertir aquests dos districtes en l’anomalia de la delinqüència a Barcelona. D’aquesta manera, mentre la desaparició de l’estranger despistat a la resta de la ciutat ha capgirat la criminalitat, a la zona nord gairebé ni se n’han adonat.

Creixen els robatoris violents a quatre districtes

En general, a tot Barcelona, la baixada més notable s’ha produït amb el delicte estrella: el furt. Alguns carteristes que feien temporada no han aparegut i d’altres s’han passat als robatoris violents. Amb tot, aquest estiu hi ha hagut un 63% menys de furts que l’any passat. Només hi ha hagut un districte que ha comptabilitzat exactament els mateixos furts que l’any 2019 entre el juny i l’agost. De nou, Nou Barris.

En altres delictes, en canvi, la transformació territorial que ha viscut Barcelona ha estat més profunda. Mentre els robatoris violents i els saquejos a l’interior dels cotxes baixaven dràsticament a l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí o Sants-Montjuïc, altres zones de la ciutat vivien un procés a la inversa. En ple estiu pandèmic han crescut els robatoris violents a Horta-Guinardó (14,5%), a Les Corts (12,1%), a Nou Barris (11,9%) i a Sant Andreu (9,7%). També han augmentat els robatoris a l’interior de vehicles a Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris i Sant Andreu.

El nou mapa de la delinqüència

Aquest desplaçacament d’alguns delictes que pugen a una part de la ciutat i s’enfonsen a l’altra ha comportat, de facto, un canvi en el mapa de la criminalitat a la ciutat. Així, l’Eixample i Ciutat Vella han deixat de tenir majoria absoluta pel que fa al recompte de la delinqüència estival. L’any passat, només aquestes dues zones concentraven el 51% de totes les denúncies que es feien a Barcelona entre el juny i l’agost. Això, ara, la polarització s’ha suavitzat. Aquest estiu passat, de fet, van registrar un 37% dels casos entre tots dos districtes.

Per contra, van guanyar pes proporcional tots els altres districtes. El tercer amb més casos registrat és Sant Martí, que va aplegar un 14,4% dels delictes de la ciutat, i el quart és Sants-Montjuïc, que es va quedar amb 11,6% de la delinqüència. Aquest últim districte, a més, va ser l’única zona de Barcelona on aquest estiu van augmentar els robatoris a comerços o cases –quan són buits– en comparació amb l’any passat.

La resistència de les estafes

Pel que fa a tot el 2020, des de gener fins a l’agost, que és fins a on arriben les dades actuals, la tendència a la baixa és encara més clara per l’efecte confinament. Val a dir que, entre els delictes més freqüents, el que més ha resistit és l’estafa. Només ha reduït la seva presència un 8% respecte al 2019. Se n’han produït 10.999. Així, les enganyifes en moments d’incertesa s’han mantingut i fins i tot s’han reinventat. Darrerament, la policia catalana ha advertit que uns estafadors intenten enganyar residències amb una falsa comanda de material sanitari urgent, i mesos enrere, també van anunciar l’existència d’un home que es feia passar per director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per vendre cartells sobre la Covid-19 a hotels barcelonins.

Els primers vuit mesos de l’any també s’han registrat 153 agressions sexuals, una xifra molt semblant a la de l’any passat en les mateixes dates (161). I per últim, pel que fa a les ocupacions, com ja va avançar aquest diari, les denúncies han crescut un 5% respecte al 2019.

Més informació

Nou comentari