La factura de la crisi social creix en els seus termes més crus. Quedar-se sense sostre continua sent una amenaça real per a veïns i per a gent acabada d’arribar a Barcelona. S’entesta a repetir-ho la Fundació Arrels, que va recomptar almenys 1.231 persones dormint a la intempèrie el passat 15 de juny. És un dels registres més alts dels últims anys. Dels comptes municipals també traspuen indicis que acrediten que el risc de veure’s desguarnit ha anat en augment a la capital.
L’Ajuntament ha incrementat la despesa en places de pensions i d’hotels per aixoplugar persones en perill de trobar-se al ras. El cost s’ha disparat a més del doble en un marge de quatre anys, segons els informes d’execució pressupostària municipal: ha saltat dels 9,3 milions d’euros que l’Institut Municipal de Serveis Socials va pagar en allotjaments d’emergència el 2018 als 20,99 milions sufragats el 2021. Els hostes són famílies que han patit desnonaments, dones i menors que fugen de la violència masclista per sobreviure, víctimes del tràfic d’éssers humans o refugiats, entre altres perfils desfavorits.
Albergar persones que lidien amb penúries és la tercera inversió ordinària més elevada des de fa anys als Serveis Socials de Barcelona. L’import més alt correspon als serveis d’atenció domiciliària, tot i que s’ha escurçat un 8,03%, al baixar de 83,54 milions d’euros a 76,83 milions en quatre anys. També per davant es situa la despesa en contractes d’acció social, que ha escalat de 30,53 milions d’euros desembutxacats el 2018 a 50,41 milions l’any passat, una diferència del 65,11%. En tot cas, el dispendi per l’hostalatge de gent amb necessitats inajornables es multiplica molt més, un 125,69% en el mateix període.
Un cost quadruplicat
Regirant en la hisenda municipal, es pesquen més dades que donen idea de la magnitud de l’emergència habitacional a Barcelona i de les dificultats en què les administracions han encallat a l’hora de concedir habitatges a preus assequibles que alleugereixin la demanda i la necessitat. N’és mostra la tendència alcista de la tarifa que l’Ajuntament abona any rere any a l’empresa Avoris Retail Division, a qui contracta reserves a hotels i a pensions per a famílies que han perdut una llar o no tenen una en condicions.
La quantitat que el Consistori sufraga gairebé s’ha quadruplicat en un lapse de sis anys: pagava 1,1 milions d’euros el 2016 a Avoris perquè albergués famílies, mentre que el 2021 li va transferir 4,31 milions. La factura de l’any passat sobrepassa la de 2020, quan l’import va catapultar-se des dels 2,7 milions d’euros que s’hi van dedicar el 2019 i va franquejar el límit dels quatre milions, segons es desprén de les al·legacions que ERC ha presentat al compte general de l’Ajuntament.
Intercanvi de retrets
Els republicans sostenen que el preu a l’alça saldat per les estades provisionals revela una “manca de model d’atenció a l’emergència habitacional” que recrimina al govern de l’alcaldessa Ada Colau. ERC reclama més inversió per eixamplar el parc d’habitatge públic. “El preu que paga l’Ajuntament de Barcelona en pensions per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat és tres vegades superior al que costaria un lloguer social”, compara ERC.
“La despesa que l’Ajuntament ha d’afrontar en solitari per allotjar persones en risc de quedar-se al carrer no caldria fer-la en cas que existís un parc públic d’habitatges suficient”, admet el govern municipal. L’executiu de Colau, però, dona la volta a l’argument d’ERC i culpa la Generalitat -encapçalada pels republicans- d’obligar a la ciutat a assumir una factura creixent en albergs al no contribuir prou en la creació d’habitatge públic a Barcelona. El bipartit de comuns i PSC contraposa els 2.300 pisos que afirma que està construint amb els que el Govern català promociona, “només 30”, distingeix.
El Consistori nega que la pujada a compte de les pensions i dels hotels sigui deguda a l’evolució recent dels desnonaments, que s’han seguit practicant tot i la moratòria dictada arran de la pandèmia. En canvi, l’atribueix a un efecte lligat a les restriccions encadenades al llarg de la pandèmia. “Amb la Covid i els confinaments, molta gent allotjada en pensions va haver de passar a fer pensió completa perquè, per exemple, serveis que utilitzaven van tancar”, expliquen a l’executiu.
