De pediatria, a la Covid-19: “He hagut de fer un ‘reset’ per tractar amb la mort”

La doctora Gemma Talló, de l'hospital HM Nens, explica com viu l'experiència d'haver deixat la seva feina habitual per ser a la primera línia de l'epidèmia a HM Delfos

Si fa 25 anys que ets pediatra en un servei general –allunyat de l’oncologia infantil i de les UCIs de nens–, no estàs acostumat a la mort, a diferència d’altres especialitats. I, de sobte, una emergència sanitària planetària en ple segle XXI es confabula amb la teva vocació mèdica, et treu de la teva bombolla i t’estampa contra una realitat en què hauràs de veure morir pacients cada dia. Això és el que li ha passat a Gemma Talló, metgessa adjunta de pediatria a l’hospital HM Nens de Barcelona. A ella i a molts professionals sanitaris més, que han deixat les seves feines habituals per anar a treballar a primera línia de la Covid-19 i que ja no tornaran a ser els mateixos “mai més”.

La doctora Talló forma part des del 24 de març dels equips que combaten l’epidèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 a l’hospital HM Delfos, al barri de Vallcarca. És el centre de referència d’HM Hospitales a Catalunya –al qual també pertany HM Nens– i els metges del grup van rebre la proposta d’afegir-se voluntàriament al dispositiu d’emergència, que es coordina amb el sistema públic de salut a través de l’Hospital Vall d’Hebron. Gemma Talló va ser una de les que s’hi va apuntar immediatament. 

“Sents l’obligació moral d’ajudar qui més ho necessiti” 

“La població infantil no està especialment afectada per aquesta malaltia i, com que no van a l’escola ni a les llars d’infants, la patologia dels nens baixa molt. De manera que a urgències teníem poca feina i la consulta normal estava tancada. I com a metge sents l’obligació moral i ètica d’ajudar qui ho necessiti, i ara qui més ho necessita són els pacients de Covid-19 i els equips de medicina interna, els calen mans”, explica. També subratlla que és la primera vegada que la generació de metges a la qual pertany és “la primera vegada” que s’enfronta a una situació d’aquest tipus.

El repte “estar a l’altura”

Per a la doctora, que recorda que va tenir “com una taquicàrdia” quan la van cridar de seguida per incorporar-se a Delfos, la primera preocupació va ser “estar a l’altura”. “Jo fa 25 anys que faig de pediatra i quan amics o coneguts em consulten coses, si no conec l’historial del nen sempre els dic que ho preguntin al seu pediatre, no em vull passar de llesta. I en aquest cas em preocupava ser capaç de fer-ho bé, perquè m’havia de posar a tractar amb pacients molt diferents dels que jo porto, la majoria d’edat avançada”, argumenta.

La pediatre Gemma Talló, de l'hospital HM Nens, que aquests dies treballa amb la Covid-19 a HM Delfos / Cedida

El primer que va fer va ser trucar a un conegut que tampoc és internista i que s’havia ofert de voluntari a Igualada: “Tothom em va dir que en dos dies aprendria tantes coses que em semblaria que havien passat dues setmanes, i ha sigut així. L’exposició és tan intensa que aprens molt ràpid. I cada dia tenim reunions detallades que ens posen al dia dels canvis en els protocols que es fan igual a tots els hospitals a mesura que es van sabent més coses de la malaltia”.

Va començar la formació el 24 de març i el dia 26 ja era a planta, a primera línia. I aviat va arribar a una conclusió i es va treure de sobre les angúnies inicials: “Som metges i sabem valorar un problema respiratori. Si fóssim en una guerra hauríem d’amputar cames. Ara hem de fer això. I estem supervisats pels especialistes, que gràcies als reforços poden treballar millor, prendre decisions organitzatives i estar pels pacients més greus”.

Veure morir pacients cada dia 

L’altre gran repte per a Gemma Talló era enfrontar-se amb la mort cada dia. “Vaig haver de respirar fondo. Perquè la mortalitat en pediatria és molt baixa, si no estàs a oncologia o en una UCI, que no és el meu cas. Crec que la mort d’un pacient infantil ha de ser encara més dura que la d’un pacient d’edat avançada, però en tot cas jo no la visc, i ara sí que se’m moren pacients“, admet. Per això, diu, li va caldre “fer un reset per tractar amb la mort cada dia”.  “Vaig recordar que quan vaig començar com a resident de seguida vaig haver de certificar una mort. I si ho has de fer, ho fas”, afegeix.

Però un metge no pot abstreure’s de la seva condició de persona: “El fet és que estableixes una relació, no només amb el pacient, sinó també amb la família, perquè hi truques cada dia. I veus que en molts casos són gent gran però amb bona qualitat de vida, que podrien ser els teus pares i els avis dels teus fills. És molt dolorós veure’ls morir. Sobretot fa patir molt el procés, gent que està hores o dies abans no s’acaba tot”.

El pacient de l’aniversari que no celebrarà    

Gemma Talló té clavat a dins el cas d’un pacient de 89 anys amb el qual van descobrir que aquest any seria especial per a tots dos: ell havia de fer 90 anys el dia abans que la doctora en fes 50. Això havia de passar al juny. Però el pacient ja no complirà els 90. “Quan em va dir la data del seu aniversari ens va fer molta gràcia, i em va explicar que la seva dona també estava ingressada. I al cap d’uns dies es va anar apagant i va morir”, recorda.

La llista de dols que la doctora Talló ha acumulat en tres setmanes s’allarga amb altres casos. Hi ha, per exemple, el d’un metge jubilat de Delfos que va morir en un llit de l’hospital on havia treballat durant tants anys i on ara exerceix el seu fill. I el d’un altre pacient, que tenia 95 anys. En aquest cas, explica agraïda, la família va ser molt comprensiva, malgrat el dolor d’haver hagut de deixar-lo morir sol. 

“T’emociones quan marxen amb l’alta”

L’altra cara de la moneda són les altes que poden donar cada dia: “Són gent que està sola a l’habitació, la família no els pot visitar i molts tenen problemes amb el mòbil. Intentem acompanyar-los, ells veuen una casa que els dona conversa i que saben que trucarà a la seva família. Per això t’emociones molt quan marxen amb l’alta”.

“No tornaré a ser la mateixa, ningú ho serà”

Aquesta rutina extenuadora serà la de Gemma Talló i milers de professionals sanitaris més encara durant setmanes. No se sap quantes. El que té clar la doctora és que quan s’acabi l’emergència tot haurà canviat. “Aquesta experiència ens haurà transformat a tots. A casa meva, també haurà marcat els meus quatre fills, que tenen els dos pares metges a primeria línia de la Covid-19. I jo estic segura que valoraré encara més coses com la meva feina de pediatra i les reunions familiars i que m’acostumaré a consumir menys. No seré la mateixa, ningú ho serà”, conclou.

Més informació

Nou comentari