L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, opina que els Jocs Olímpics de 1992 van ser un “èxit” i un “motiu d’orgull” que van deixar “un llegat ampli” a la ciutat, però afegeix que va deixar serrells “pendents”, en especial pel que fa la construcció d’habitatge públic. En aquest sentit, cataloga la transformació urbanística que va acompanyar les Olimpíades d’ara fa 30 anys com “la gran ocasió perdura” de convertir Barcelona en una ciutat al mateix nivell que ciutats del nord d’Europa en habitatge públic, tal com l’alcaldessa afirma en una entrevista a l’ACN.
“Quan es va fer la Vila Olímpica, era la gran oportunitat per fer un gran parc públic que ens hauria estalviat molts patiments i molta especulació immobiliària que tant de dolor ha causat a les generacions que han vingut després”, manifesta Colau. El pròxim dilluns es compliran tres dècades de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. L’Ajuntament ho commemorarà aquest dijous al vespre, amb una recepció institucional als voluntaris olímpics i amb un espectacle d’imatge i so a la plaça de Sant Jaume.
Colau destaca que la desginació de Barcelona com a seu olímpica va desencallar remodelacions pendents, com recuperar el litoral o construir les rondes. Sosté que van ser uns jocs “excel·lents” en reivindicar valors olímpics com l’esport, però també la pau i la convivència, i també van projectar Barcelona al món. Assegura que hi ha imatges que ningú oblidarà. “La ciutat se’l va fer seu, no va ser un esdeveniment-bolet”, aprecia.
De l’entusiasme a la massificació
Colau assegura que un dels grans llegats de les Olimpíades és la transformació urbanística que va viure la ciutat arran dels jocs, que van servir com a “catalitzador” per posar d’acord administracions i sector privat per fer transformacions pendents que eren costoses. Com a exemples, menciona les rondes i la recuperació del mar malmès i tot el litoral per a l’ús ciutadà.
A principi dels noranta, relata Colau, Barcelona era poc coneguda i va ser positiu que a partir dels Jocs ho fos més, fet que va disparar el turisme. De fet, l’alcaldessa recorda com Pasqual Maragall va haver de convèncer en aquella època que calia fer hotels, perquè llavors n’hi havia pocs.
“Ara hem passat d’un extrem a l’altre, estem en un moment diferent”, compara. En el moment d’acollir els Jocs, diu, tenia sentit la projecció internacional i la captació de visitants. “Ara hem de fer evolucionar el model i evitar les parts de massificació que generen desequilibris”, afegeix.
No als grans esdeveniments
Per a l’alcaldessa, l’esperit del 92 s’ha de preservar. “Sempre serem una ciutat olímpica, una altra cosa és si la ciutat necessita sempre un gran esdeveniment per millorar i transformar…Jo dic no”, reflexiona. La tesi, apunta, és que l’urbanisme no ha de dependre de grans esdeveniments i que seria “un error” que en depengués.
I és que segons Colau Barcelona ja té projecte propi i molt de talent i no necessita un esdeveniment de fora per poder progressar, ara. “Això no vol dir que renunciem a fer-ne, però els hem de triar”, comenta l’alcaldessa, que recalca que els reptes de la ciutat són ara diferents als de 1992.
Els Jocs d’Hivern, “sense sentit”
En aquest sentit, Colau pensa que no tenia sentit pretendre que Barcelona fos seu d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. Critica la proposta que afirma que van trobar que el govern de l’exalcalde Xavier Trias havia traçat. “Pretenien muntar una gran infraestructura a la Zona Franca amb neu artificial”, qüestiona.
En canvi, l’alcaldessa sí que defensa la disputa de la Copa Amèrica de Vela el 2024. Matisa, però, no ha de suposar una transformació urbanística, ja que ja hi ha la infraestructura necessària pràcticament. “S’equivoquen els que diuen que s’ha de fer tot com el 92”, afirma.
6 
