Ja hi ha dates perquè la Copa Amèrica de vela es disputi a Barcelona el 2024. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha avançat que les primeres regates seran el juny de 2024, quan es preveu que es concentrin les competicions de les categories de joves i de dones, inèdites fins ara. Les curses es reprendran després de l’estiu, amb les eliminatòries entre els equips aspirants a desbancar el vigent guanyador, l’Emirates Team New Zealand, que organitza l’esdeveniment per haver-se imposat en l’últim campionat i que ha triat la capital catalana com a pròxima seu. Les finals en què l’últim campió del torneig degà dels esports marítims i un oponent rivalitzaran pel guardó posaran el colofó entre octubre i novembre de 2024, segons ha apuntat Collboni en una entrevista concedida a Forbes.
Collboni ha celebrat que la Copa Amèrica ocupara “molt mesos d’activitat en què la ciutadania i els visitants podran seguir les regates”. En la mateixa entrevista, el tinent d’alcalde també ha recalcat que s’habilitaran fan zones “en el Port Vell de Barcelona i en el Front Marítim, en el cor mateix de la ciutat”.
Igual que quan es va signar l’acord a finals de març amb els promotors de la pròxima edició del torneig nàutic, Collboni reitera que els guanys per a Barcelona i per Catalunya per acollir la Copa Amèrica per primer cop seran abundants. En aquest sentit, torna a apuntar que el campionat abocarà uns beneficis “de 900 a 1.000 milions d’euros”, una quantitat que l’Ajuntament i la Generalitat han destacat diversos cops sense concretar quines seran les fonts d’ingressos i quins sectors econòmics ni quin tipus d’empreses s’hi beneficiaran.
2.000 llocs de feina
Ara a més, Collboni projecta els llocs de treball que confia que el trasllat de la Copa Amèrica a Barcelona contribuirà a crear “uns 2.000 llocs de feina directes més quasi el doble d’indirectes”. No precisa, però, en quins sectors es generaria ocupació.
Barcelona ha compromès 70 milions d’euros per convertir-se en la seu de la pròxima edició del campionat de vela, inclosos uns 40 milions de fons públics, dels que l’Ajuntament preveu aportar-ne 10 milions. La candidatura s’ha bastit en tan sols tres mesos, que ha aplegat el suport d’institucions i d’empresaris, articulats a través del lobby empresarial Barcelona Global. L’entusiasme de les autoritats catalanes perquè la capital hagi sigut escollida contrasta amb l’escepticisme dels seus homòlegs valencians, que van renunciar a apostar per un trofeig que València ja va albergar el 2007 i el 2010. A la capital del Túria, la Copa Amèrica ha quedat associada a l’època de grandiloqüència i de corrupció dels governs del PP.
A banda, l’últim campionat -celebrat a 2021- es va saldar amb pèrdues per a la seva seu, Auckland: a la ciutat neozelandesa es va registrar unes pèrdues de 91 milions d’euros, en una edició marcada encara pel temor a la proliferació dels contagis de la Covid. La pandèmia van fer desistir a la majoria d’equips de participar-hi i no hi va assistir públic procedent d’altres països.
Als precedents, Collboni rebat que hi hagi cap risc que la competició acabi resultant cara per a la ciutat. Encara més, creu que el benefici que Barcelona n’extregui “pot ser major”. Addueix que Barcelona té capacitat d’atreure “turisme, inversions i talent” i, alhora, pensa que la Copa Amèrica pot exercir de “catalitzador” que impulsi sectors econòmics de la ciutat, com l’industrial o el tecnològic.
El tinent d’alcalde augura que la competició ha de contribuir a arrossegar “més turisme de qualitat i viatgers d’alt nivell”. “De fet, el mer anunci que la ciutat acollirà la trenta-setena edició de la Copa Amèrica ja hi comença a contribuir, i ja durant la Setmana Santa hem vist un augment important del turisme internacional”, ha defensat Collboni.
