Barcelona incompleix la llei de forma sistemàtica en matèria de contaminació. Per setè mes consecutiu supera els valors màxims de diòxid de nitrogen (NO2) permesos per la legislació europea, fixats en els 40 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així ho demostren els valors registrats per l’estació de l’Eixample, on sempre s’hi anoten els indicadors més elevats, en relació amb el conjunt de la ciutat. La situació encara s’ennegreix més si es pretén que la capital assoleixi els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que fixa el topall màxim desitjable als 10 µg/m³.
A l’abril, l’últim mes amb dades, s’ha situat als 42,7 µg/m³. És un repunt respecte del mes de març, quan es va situar aquest indicador en els 40,7 µg/m³. No obstant això, encara queden lluny dels valors de gener, situats als 50,3 µg/m³. A més, per primer cop aquest any s’han superat els 40 µg/m de mitjana anual, és a dir, respecte dels últims 12 mesos. D’aquesta forma, s’han arribat als 40,96 µg/m³, superant el valor de legal màxim anual permès per Europa.
Quant a partícules PM10, els resultats tampoc són favorables. Per tercer mes aquest any se superen els registres de l’any passat. Aquest abril se situen als 26,8 µg/m³. Al gener i març també hi ha hagut més contaminació que als mateixos mesos del 2021. El límit legal de PM10 està fixat en 40 µg/m³, tot i que l’OMS demana no superar els 15 µg/m³.
Les dades han estat registrades per les diferents estacions de mesurament de la contaminació que hi ha a Barcelona i han estat analitzades pel web Barcelona Contaminació, que ha elaborat un informe.
Alerta per l’ozó
Barcelona Contaminació alerta de la presència elevada de nivells d’ozó, un fenomen que es comença a produir en aquesta època de l’any. “L’ozó és un dels gasos que pot tenir efectes adversos per a la salut humana. És un contaminant que no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris -com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils- afavorides per una radiació solar intensa durant un període de temps prou llarg, per això la problemàtica és especialment greu a la primavera i estiu”, expliquen.
Les mesures per reduir la contaminació, en escac
Precisament resulta paradigmàtica la situació a Barcelona, ja que la justícia ha anul·lat la zona de baixes emissions (ZBE), una política impulsada per l’Ajuntament de Barcelona que pretén posar límit a la circulació dels vehicles més contaminants per la capital catalana i les ciutats limítrofs, en una àrea que ocupa una superfície total de 95 quilòmetres quadrats. No obstant això, les sentències emeses pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no són fermes i hi ha possibilitat d’un recurs, com ha promès que presentarà l’Ajuntament de Barcelona, els altres municipis limítrofs i la Generalitat de Catalunya. És per això que la política continua plenament vigent.
L’Ajuntament ha assegurat que la resolució judicial “no té ni cap ni peus”. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, assegura que “Europa i la legislació van en una altra direcció” a la que guia les sentències i considera que es produeix un “xoc jurídic” entre el TSJC i la Justícia europea, que té oberta una causa contra l’Estat espanyol pels incompliments dels llindars de contaminació atmosfèrica a Madrid, Barcelona i les seves àrees metropolitanes. “Europa ens demana que justifiquem cadascuna de les moratòries que hem fet a la ZBE. Als informes ens diuen que fa 10 anys que no complim amb els índexs i evidencien que, malauradament, Barcelona no compleix amb els llindars europeus”, va dir a finals de març, pocs dies després que el TSJC tombés la ZBE. Des que existeix aquesta àrea d’exclusió de cotxes altament contaminants s’han evitat 125 morts prematures cada any, segons els càlculs de l’Ajuntament.
