L’Ajuntament de Barcelona no pensa repetir a més trams de costa l’estudi que ha detectat contaminació perillosa al subsòl de la platja de Llevant. Organitzacions veïnals van reclamar l’any passat que es comprovés també si hi ha restes tòxiques a la sorra de la Mar Bella i de la Nova Mar Bella, enclavades igual que la platja de Llevant a la façana marítima del districte de Sant Martí, on les fàbriques abundaven abans de la reforma per als Jocs Olímpics de 1992. El Consistori havia deixat oberta l’opció d’encarregar les anàlisis, però desestima ara fer-ho.
El govern municipal rebutja contractar més informes donant per acceptables les conclusions sobre l’estat de la platja de Llevant, que ha evitat difondre durant quatre mesos. El Consistori ha divulgat el dictamen aquesta setmana, després que el TOT Barcelona informés de la troballa de substàncies químiques sepultades en una zona de la línia de costa.
“A l’obtenir uns resultats favorables no es considera necessari realitzar-ho en altres platges de la ciutat”, afirma la regidoria de Transició Ecològica en resposta a aquest mitjà. A finals de 2021, la mateixa àrea -encapçalada pel regidor Eloi Badia- va condicionar efectuar comprovacions a la Mar Bella i a la Nova Mar Bella a practicar-les primer a Llevant. Els resultats serien “rellevants per continuar amb l’anàlisi de la resta de la sorra, que es farà més endavant”, va afirmar el Consistori aleshores. El sondeig a la platja de Llevant va costar 16.093,96 euros a l’empresa pública municipal Bcasa.
Acumulacions “no conformes” a la llei
L’estudi efectuat per l’assessoria Tecsòl corrobora la “presència puntual” de “contaminants amb concentracions no conformes” a la llei sota una franja central de la platja de Llevant. Les restes són a una profunditat de 50 centímetres a 1,5 metres sota la superfície. L’Agència de Residus de Catalunya -que depén de la Generalitat- recalca que els components es localitzen “en una zona de reduïdes dimensions”.
Les analítiques han descobert acumulacions per sobre dels estàndards tolerats de benzopirè a dos punts de mostreig, de bifenils policlorats -coneguts també per la sigla PCB- a un punt, d’antimoni a un altre i d’hidrocarburs derivats del petroli a un més. Es tracta de substàncies que es descriuen com a potencialment cancerígenes o tòxiques.

“Malgrat que es supera algun nivell genèric de referència, no suposa un risc per a la salut humana i els ecosistemes”, resol el dictamen. En tot cas, el mateix document cataloga la zona com a sòl alterat, una definició amb què l’Agència de Residus va proposar el març passat que es passés a classificar la platja de Llevant.
La categoria de sòl alterat es reserva als terrenys en què, tot i no apreciar-se un risc imminent per a la salut i el medi ambient, contenen “components químics de caràcter perillós procedents de l’activitat humana, en concentració tal que superen els nivells genèrics de referència”, indica la llei de residus de Catalunya. La norma afegeix que, en aquest tipus de solars, es fa necessari un programa de control i de seguiment periòdic del sòl perquè, en cas d’una evolució desfavorable, es valori si cal un pla per descontaminar la parcel·la.
Control posposat a l’any que ve
Al marge d’avalar-ne la salubritat, l’estudi encarregat per l’Ajuntament deixa clar que cal vigilar si els residus emergeixen a una capa superficial de la platja de Llevant. Els autors de l’informe suggereixen que les avaluacions siguin anuals i sempre prèvies a la temporada de bany.
L’Agència de Residus ha acceptat un “programa d’autocontrol” que Bcasa es presta a fer. L’òrgan depenent de la Generalitat ha reclamat ser informat “amb la màxima celeritat possible” en cas que les revisions revelessin “un augment de l’afecció o l’aparició de nous contaminants” a Llevant.
L’Ajuntament ha anunciat un protocol específic per a la platja per inspeccionar un cop a l’any si ha perdut sorra i, en cas de confirmar-se l’erosió, investigar com a mínim la possible aparició de metalls, bifenils policlorats, hidrocarburs derivats del petroli i hidrocarburs aromàtics policíclics a cotes superficials. El Consistori no ha supervisat amb cap mètode excepcional la franja afectada de Llevant abans que l’actual temporada de platja comencés.

“Ja sabem que complim”
El govern posposa el control a la pròxima temporada. “Aquest any farem les topobatimetries que es realitzen anualment, que ens serviran per avaluar la temporada del 2023”, assenyala la regidoria de Transició Ecològica. Les topobatrimetries són uns sondejos per determinar si és necessari reomplir algun lloc del litoral barceloní amb sorra.
L’executiu municipal sosté que l’estudi de la qualitat del sòl contractat l’agost de 2021 feia innecessària una inspecció ara. “Amb l’estudi de Tecsòl, aquest any ja sabem que complim”, defensa. Les 30 mostres de terra en què es basa el dictamen es van prendre a la platja el 27 de setembre de 2021.
El passat industrial
L’auditoria de Tecsòl no precisa l’origen dels components presents a les profunditats de Llevant. Sí que relaciona bona part dels hidrocarburs derivats del petroli descoberts amb el que anomena “fraccions pesades”, com olis, greixos i lubricants.
En la petició veïnal perquè es practiquessin les anàlisis i en l’acceptació d’encarregar-les traslluïa el passat industrial del districte de Sant Martí, on es van afincar fàbriques altament contaminants, com Macosa, Can Vilella o Nubiola. El litoral gens idíl·lic durant dècades d’aquesta banda de Barcelona no diferia gaire de l’estampa fabril a la vora del mar a les localitats veïnes de Sant Adrià de Besòs i de Badalona. Allà resten encara terrenys contaminats pendents de netejar que indústries químiques, de producció d’energia, de pintura i d’altres van ocupar durant un llarg període, fins que van tancar ja fa molt.
L’Ajuntament de Barcelona apunta que va sol·licitar que s’examinés la sorra de Llevant per ser el tros de costa “més pròxim a Sant Adrià”, on la platja del Litoral es va clausurar fa 13 mesos. En aquell cas, es va prohibir l’accés després de diagnosticar-se un risc d’exposició a elements cancerígens “inacceptable”, a causa de l’aflorament de metalls pesants en altes proporcions arran de terra. Tot i així, alguns banyistes esquiven la tanca i segueixen entrant-hi.

Dista certa distància entre la platja analitzada a Barcelona i l’afectada a Sant Adrià. Entre una i l’altra s’interposen la plataforma del fallit projecte de zoo marí, els banys del Fòrum, el port Fòrum i el delta del riu Besòs.
Qüestió a banda és que plataformes veïnals, com Airenet, van pregar que s’aclarís també si al litoral de Sant Martí s’amaguen dioxines, unes partícules cancerígenes identificades anys enrere en estudis sobre la polució atribuïda a la incineradora de deixalles de Tersa, també a tocar del Besòs. A més, l’associació Moviment Diagonal Mar tem que s’hagi arriscat massa perforant la superfície de Llevant per instal·lar xiringuitos, reparar les destrosses del temporal Glòria o condicionar l’àrea de bany amb gossos. Els auditors han recomanat a l’Ajuntament que supediti qualsevol obra a partir d’ara en què es regiri la sorra a la platja a un pla d’excavacions elaborat per una empresa acreditada.