L’esvoranc que es va produir el 7 de juliol al barri de Sant Gervasi, durant la construcció del túnel de l’L9, va obligar a desallotjar vuit edificis, amb noranta-tres habitatges. Unes 300 persones van haver de deixar casa seva i, tres setmanes després, només han pogut tornar els veïns de tres immobles, els números 56 i 58 del carrer de Sant Gervasi de Cassoles i, des d’aquest dimecres, el número 6 del carrer de Rubenstein. Dues terceres parts d’aquests residents, uns 60 pisos, han constituït en una plataforma i s’han posat en mans de l’advocada Carmen Pérez-Pozo, CEO i fundadora del Grup Pérez-Pozo. En conversa amb el TOT Barcelona, Pérez-Pozo exigeix indemnitzacions i que tècnics independents puguin inspeccionar els habitatges i els edificis. L’advocada ja té experiència en casos com aquest, ja que va assessorar a un terç dels afectats per l’esfondrament del Carmel, fa vint-i-un anys, durant la construcció de la perllongació de l’L5.
La necessitat de disposar de tècnics independents respon a la necessitat que “certifiquin allò que està dient la Generalitat”. “Els afectats han de poder tornar amb seguretat”, diu. Fins ara, segons explica l’advocada, cap tècnic dels veïns ha pogut entrar als habitatges i immobles. Pérez-Pozo recorda que els residents havien avisat de la presència d’esquerdes i de vibracions abans de l’esfondrament. “Hi ha moltes similituds amb el cas del Carmel”. L’esvoranc s’ha produït durant la construcció d’un túnel del metro, l’altitud entre Sant Gervasi i el Carmel és similar, i el subsol també, “amb argila, sorra i aigua”, afirma l’advocada.
Danys materials, econòmics i personals
Pérez-Pozo afegeix que presentaran una reclamació per responsabilitat civil contra la Generalitat, com a responsable directe, i les empreses que executen l’obra. “S’ha de presentar per la via administrativa. Esperem que en sis mesos puguem tenir un acord marc i que no calgui arribar a presentar un contenciós administratiu”. La lletrada assegura que no han calculat quines indemnitzacions plantejaran. “No sabem els danys reals”. No obstant això, avança que les reclamacions que es presentaran hauran de cobrir els danys materials que hi hagi pogut haver en els habitatges o edificis, danys econòmics (per exemple, les despeses que hagin tingut veïns i comerciants) i danys personals o morals. “Hi ha moltes persones amb ansietat” i molts dels desallotjats són gent gran.
Què va passar al Carmel?
El 27 de gener del 2005, l’esvoranc del Carmel durant les obres d’ampliació de l’L5 va obrir una crisi social i política a Catalunya. 1.289 veïns van ser desallotjats i alguns van estar més de dos anys fora de casa. Les indemnitzacions van ser d’uns 100 milions d’euros. Del total, uns 42 milions van ser per danys morals; 16, pel pagament d’hotels i lloguers de pisos pont; 6,3, per indemnitzar els comerciants; i 32 van anar a la rehabilitació d’edificis i l’obra civil. L’esfondrament del Carmel va canviar l’execució de l’obra pública a Catalunya, especialment pel que fa a les mesures de seguretat i control. El 24 de febrer, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acusar Convergència del cobrament de comissions il·legals en l’obra pública.
