Cap a les 16.00 hores, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, es respirava una calma tensa. El despreniment d’un mur a l’interior del restaurant Sant Gervasi, al número 56, ha obligat a desallotjar els números 54, 56 i 58. La via i els voltants eren plens de Bombers i Guàrdia Urbana d’ençà que al matí, al carrer paral·lel, Teodora Lamadrid, un esvoranc provocat per les obres de construcció de l’L9 havia encès totes les alarmes. Molta gent, entre els quals els periodistes que van viure l’esfondrament del Carmel, fa vint-i-un anys, han reviscut aquell episodi. Tant Ajuntament com Generalitat asseguren que les situacions no són les mateixes. De moment, hi ha vuit blocs desallotjats, en els quals hi ha uns 93 habitatges. L’alcalde Jaume Collboni ha assegurat que aquesta nit els veïns no podran tornar a casa seva i dimecres es tornarà a avaluar la situació. No s’han produït ferits. En total, l’Ajuntament ha atès 85 veïns.

El forat, d’uns vuit metres de diàmetre, ha tingut lloc dintre de la pizzeria Verona, al carrer de Teodora Lamadrid, 3. Se l’ha trobat el propietari de l’establiment, Domingo Finez. Molt conegut al barri de Sant Gervasi-Bonanova, on han tingut els fets, atenia a tothom que li preguntava què havia passat. En conversa amb el TOT Barcelona, ha explicat que s’ha trobat amb el lavabo del negoci enfonsat. “Ha degut ser cap a les 09.00. He arribat cap a les 10 i escaig a la pizzeria i he vist que hi havia molta llum”. Posteriorment, s’ha trobat l’esvoranc produït per les obres del metro. Amb vuit treballadors, aquest és l’únic local que Finez té a la ciutat.

Un “eventual moviment de terres”
A mitja tarda, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i Collboni han donat explicacions del que havia passat. La causa més probable és que l’esvoranc s’hagi produït per un “eventual moviment de terres”. Des de les 13.00 hores, els operaris treballen per tapar el forat amb formigó, una feina que s’allargarà fins a la matinada. Passades les 20.00 hores, el cap de guàrdia dels Bombers de Barcelona, Gerard Pradas, ha confirmat que les obres d’estabilització avancen i dimecres esperen poder consolidar la zona i veure si es produeixen moviments de terres.
El 28 de maig, es va aixecar un tram de vorera del carrer de Sant Gervasi de Cassoles. Va ser cap a les 23.00 hores. La zona es va acordonar i l’endemà es va repavimentar, ha dit una veïna del carrer, Núria. Es van inspeccionar alguns habitatges i l’empresa que controla els sensors instal·lats al costat de les finques fa un seguiment diària per si han tingut lloc moviments. A pregunta d’aquest mitjà, la consellera ha negat que l’incident del 28 de maig tingui res a veure amb l’esvoranc. La Generalitat ha inspeccionat també fissures en dos immobles del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, un dels quals és un convent. En els dos casos, algunes de les esquerdes eren preexistents a l’inici de les obres i altres encara s’estan analitzant.

“Aquesta nit hauran de dormir a fora”
A les 17.00 hores, l’alcalde no ha concretat en la seva compareixença quants veïns hi havia afectats, però tal com es pot veure en la imatge superior, d’una reunió que tenia lloc en el mateix moment que Paneque i Collboni feien la roda de premsa, són desenes. “Com a mínim aquesta nit hauran de dormir fora”. L’Ajuntament ha remarcat que molts residents s’han buscat un lloc on passar la nit, però a la resta se’ls oferirà allotjament, tots els dies que calgui, ha subratllat Collboni. Als veïns se’ls permet entrar a casa acompanyats de Bombers per agafar l’essencial, sobretot medicaments, per passar una nit fora. Amb posterioritat, a les 20.00 hores, la cap territorial del CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona), Merche Cuesta ha dit que s’han atès 85 persones, però no ha pogut assegurar que sigui el total dels afectats. Només dos veïns dormiran en instal·lacions del CUESB.
“No té res a veure” amb el Carmel
Paneque ha volgut tranquil·litzar als veïns i ha assegurat que l’esvoranc està sobre “un túnel ja construït, formigonat i, per tant, consolidat”. Hores abans, la responsable de Geotècnia i Obres Subterrànies de la Generalitat, Laura Carrasco, havia dit que el cas “no té res a veure” amb l’esfondrament del Carmel, que va tenir lloc el 27 de gener del 2005, durant la construcció de les obres de perllongació de l’L5. Segons la tècnica, el mètode constructiu és completament diferent del del Carmel. La mateixa tuneladora, de 12 metres, fa d’escut i Carrasco ha reiterat que no hi pot haver despreniments. En el moment de publicar aquest article, la tuneladora es trobava uns 12 metres davant del forat i continuava excavant. Els tècnics han tingut certs dubtes si ho havia de fer, però finalment s’ha decidit tirar endavant perquè “la cavitat té una forma lleugerament lateral que recomana anar fent injeccions de formigó en diferents punts”, ha indicat Paneque.

“Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”
Tot i la insistència de l’Ajuntament i la Generalitat que l’incident no té res a veure amb el Carmel, les comparacions no es poden evitar. El 27 de gener del 2005, a les 09.15 hores, el terra va engolir un garatge i un immoble a la confluència dels carrers de Conca de Tremp, Sigüenza i el passatge de Calafell, al Carmel. El primer dia es van desallotjar unes 800 persones. Al final en van ser prop de 1.300. En total es van buidar 84 edificis -580 pisos-, 230 comerços i empreses van haver de tancar durant mesos i alguns dels veïns van trigar fins a dos anys a poder tornar a casa. La catàstrofe no es va acabar aquí i la Generalitat es va veure obligada a enderrocar quatre finques més pel seu mal estat. El cas va suposar una crisi social i política a Catalunya i va canviar la manera d’executar les obres públiques. El 24 de febrer d’aquell mateix any, el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall va acusar Artur Mas del cobrament de comissions il·legals en l’obra pública. “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”.

