Nit del 12 desembre de 2022. L’exalcalde Xavier Trias sacsejava el tauler de joc barceloní anunciant la seva voluntat de ser el candidat de JxCAT a Barcelona. El nou actor polític irrompia amb l’estratègia de polaritzar el debat del 28M: Colau, sí, Colau, no, una opció que atrapava ERC i el PSC en el sí i, sobre el paper, situava els junters com l’única alternativa viable a la Barcelona de Colau, tenint en compte que la dreta espanyola no podia aspirar aritmèticament a jugar aquest rol. L’exbatlle que jugava al tot o res. O guanyava o se n’anava a casa. La seva segona vida política estava condicionada només a guanyar el referèndum contra Ada Colau, i l’ha guanyat. 12 anys després, torna a ser el cap de llista més votat a Barcelona. El candidat de Trias per Barcelona ha aconseguit 11 regidors i 149.204 vots i una distància molt clara respecte al segon, Jaume Collboni, amb 10 regidors i 131.691 vots. Però ha estat un final d’infart, perquè Barcelona en Comú ha aconseguit 9 regidors amb poc més d’un centenar de vots de diferència amb el PSC, 131.551. Una aritmètica diabòlica que fa que, per uns pocs vots, Trias i Collboni puguin sumar 21 regidors, majoria absoluta, sense necessitat de la crossa del PP. Xavier Trias ha guanyat el referèndum contra Ada Colau en vots i en regidors. Ha guanyat en quatre districtes, un dels quals, l’Eixample, epicentre del model de les superilles que han marcat l’urbanisme tàctic de la ciutat.
La ‘sociovergència’, una aritmètica possible
Xavier Trias pren ara la iniciativa per trobar els suports necessaris per aconseguir la majoria necessària dels 21 regidors. I el soci més fàcil sobre el paper és el PSC. Trias, preguntat per si Collboni és la seva primera opció, ha dit que “no s’han de tancar les possibilitats de pacte, s’ha de tenir voluntat de col·laboració amb tothom”, si bé és conscient que el pacte més ràpid seria amb els socialistes. Certament, amb el resultat d’11+10 i quedant el PP fora de l’equació, el pacte sembla més planer, però en qualsevol cas Jaume Collboni no tindrà les mans 100% lliures. El PSC, i el PSOE, han d’interpretar molt bé els resultats a Barcelona i quines aliances convindrien més al partit amb la mirada posada a les eleccions catalanes i espanyoles. A hores d’ara, està en mans del PSC que Trias pugui ser alcalde. Podria optar per donar llum verda a Trias i activar un pacte com el que tenen a la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de debilitar ERC de cara a les eleccions vinents al Parlament i aplanar el camí a Salvador Illa per aconseguir la presidència de la Generalitat..
I un pla B podria ser que els socialistes intentessin fer alcalde Collboni amb un pacte alternatiu amb els Comuns i ERC. I què podria oferir el PSC a aquests dos partits? Institucionalitat a Barcelona, especialment necessària per al partit d’Ada Colau, que sense l’alcaldia de Barcelona deixa en una situació de gran debilitat l’estructura del partit a tot el país. I encara més, Colau era el principal actiu territorial del projecte polític Sumar de Yolanda Díaz. ERC, per la seva banda, ha patit una davallada molt substancial a la ciutat, que tindrà una lectura en clau de país i també en clau interna del moviment independentista. Però Collboni no s’ha volgut mullar sobre els pactes: “Barcelona ha votat iniciar una nova etapa, i Barcelona també ha votat progressista. El PSC no renuncia a res”. Una frase de Collboni que deixa, clarament, oberta la porta a intentar ser alcalde. I un escenari més hipotètic, però no impossible, com va demostrar Manuel Valls el 2019. Un govern bipartit amb Collboni com a alcalde i Colau com a sòcia, amb un suport del PP a l’estil Barcelona pel Canvi.
Trias guanya el referèndum, o Colau el perd
Sigui com sigui, Colau i Trias havien acceptat enfocar la seva campanya en format plebiscit per fer triar als ciutadans entre dues possibilitats, o la continuïtat de Colau, o el retorn de Trias. Tots dos candidats semblaven estar d’acord a traslladar l’escenari al 2015, quan tots dos es van enfrontar i va guanyar el pols la candidata que aleshores es presentava per primera vegada. Colau ha perdut aquest referèndum Colau sí, Colau no. La Barcelona de les superilles, de la connexió del tramvia i d’altres projectes d’urbanisme i mobilitat que altres candidats han volgut sotmetre també al veredicte dels ciutadans. Però també ha perdut altres plebiscits. El primer, però per molt poc, amb Jaume Collboni, que va abandonar el govern mesos abans del 28M per enfrontar-se a la seva sòcia. I ha guanyat Collboni amb un regidor més. I el segon, amb el seu propi partit, presentant-se per tercera vegada tot i que els estatuts del partit estableixen la limitació a dos mandats.
Sigui com sigui, ara comencen dies de negociacions. L’aritmètica és la que és, però la política és més imprevisible. Hi entraran en joc els interessos de partit a escala catalana i espanyola, necessitats de supervivència i moltes altres raons que deixen molt obert el futur govern de Barcelona. Ara bé, el 17 de juny, si no hi ha una majoria de 21 regidors, Xavier Trias seria proclamat alcalde com la llista més votada.
4 
