El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat una carta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, avisant-la que és “perillós identificar institucions democràtiques de l’Estat amb un règim polític del passat”. El ministre es refereix al faristol instal·lat per l’Ajuntament davant de la prefectura de Policia Nacional de Via Laietana, que recorda les tortures durant el franquisme en aquell edifici. Marlaska demana que igual que es recorda una part “funesta” de la història, també les institucions públiques, entre elles l’Ajuntament, “reconeguin la feina present dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i la seva incontestable contribució a la consolidació del sistema de drets i llibertats, perquè la ciutadania de Barcelona i la de tota Espanya tingui absoluta confiança en el futur”.
[r:1]
Marlaska comença la seva carta subratllant que totes les institucions tenen el “deure de memòria” perquè la història d’Espanya no s’oblidi. “Malgrat sigui una història que molts preferiríem oblidar”, afegeix.
Tot i així, subratlla que des del 1978, amb l’arribada de la democràcia i de l’estat de dret, la comissaria de Via Laietana és el lloc de feina de funcionaris de la Policia Nacional que “formen part d’una de les institucions més valorades per la ciutadania, d’uns homes i dones els valors dels quals estan recollits a la Constitució”.
El ministre ha reivindicat que ara hi ha una “policia democràtica, que n’ha donat proves, que ha pagat amb la vida d’homes i dones la defensa de l’estat de dret davant la desraó del terrorisme, i que garanteix un espai públic on tothom pot exercir els seus drets i llibertats”.
La placa va aparèixer dijous cremada i l’Ajuntament ha anunciat que portarà els autors a la justícia i que reposarà el faristol.
Declaracions “perilloses i temeràries”
El tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha qualificat de “molt perilloses i temeràries” les declaracions del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. En una entrevista a Aquí, Cuní, Asens ha afirmat que la reacció del ministre demostra que “no hi ha hagut ruptura en la línia de continuïtat entre dictadura i democràcia” i que està a prop de Cs. Així mateix, ha assenyalat que “no és molt sensible al tema de les tortures”.
Asens ha argumentat que a Alemanya ningú es planteja que quan es recorda el passat nazi s’està qüestionant la democràcia alemanya i ha afegit que, si es fa aquesta associació, vol dir que no hi ha hagut una ruptura entre franquisme i democràcia.
El tinent d’alcalde i també candidat dels comuns per Barcelona al 28-A creu que el ministre d’Interior hauria de tenir més respecte a les víctimes i s’ha mostrat convençut que la majoria dels agents del cos de la policia espanyola saben diferenciar una cosa i l’altra i no veuen la placa com una ofensa.
De fet, ha assenyalat que el PSOE va aprovar al Congrés que la comissaria de la Via Laietana es convertís en un lloc de memòria i ha atribuït la reacció de Marlaska a la seva aproximació “cada cop més gran” a Cs, tot i ser ministre d’un govern del PSOE.
“De les 9 condemnes d’Estrasburg a l’estat espanyol per no investigar tortures, 6 són de Marlaska quan era jutge de l’Audiència Nacional. No sembla molt sensible al tema de les tortures”, ha afegit.
