L’Ateneu Memòria Popular ha participat en el descobriment d’una placa en memòria de la repressió al número 43 de Via Laietana, al costat de la prefectura de la Policia Nacional. En l’acte reivindicatiu s’ha llegit un manifest signat per entitats i persones represaliades on s’explica la història repressiva de l’espai. El text també reclama la resolució immediata de l’acord aprovat pel Congrés de Diputats l’1 de juny del 2017 que comporta, entre d’altres, el trasllat de la dotació policial a un altre centre; la conversió de l’edifici en un centre de denúncia de la impunitat i la tortura durant el franquisme i l’inici de les actuacions necessàries per a la seva preservació patrimonial, com ara la declaració immediata de l’edifici com a bé Cultural d’Interès Local.
El document indica que en un context de recuperació de la memòria històrica i dignificació d’espais vinculats a la repressió durant la dictadura “falta un lloc emblemàtic pendent de dignificació”. Exposa que va ser la seu de la “brigada político social que va ser una autèntica policia política de la dictadura” on van tenir lloc “interrogatoris violents acompanyats de maltractaments i pràctiques de tortura a milers de militants antifranquistes”.
Afegeix que diverses entitats van començar a reivindicar l’espai a la dècada del 2000, el 2013 hi va haver un intent de col·locació simbòlica d’una placa de memòria i l’1 de juny del 2017 es va aprovar una proposta no de llei, amb el vot en contra del Partit Popular, per convertir la Prefectura de Policia de Via Laietana en un centre de memòria per difondre el coneixement i la memòria sobre la tortura policial durant la dictadura. També reclamava traslladar en un període de sis mesos una còpia dels arxius històrics de la policia a l’Arxiu Històric Nacional de Catalunya. Els signants reclamen dur a terme la proposta que es va aprovar al Congrés.
El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha participat a l’acte i ha assegurat que l’actuació “salda un deute amb les víctimes del franquisme” i les entitats de memòria històrica. L’actual comissaria de la Policia Nacional, ha dit, “va ser un lloc fosc durant la dictadura de Franco, la de Primo de Rivera i fins i tot durant la Segona República, perquè va ser un espai de repressió”. “Sembla mentida que hagin d’haver passat tants anys perquè simplement s’assenyali amb un faristol i es recordi el que hi passava”, ha conclòs.
