L’estiu del 2024, l’exbatlle de Barcelona, guanyador de les eleccions del 2023 i cap de files del grup municipal de Junts a la capital del país deixava la seva acta de regidor, complia amb la seva paraula de “no escalfar la cadira” si no era alcalde. Però la decisió tenia com a conseqüència immediata deixar Junts novament sense un líder electoral visible, amb un grup municipal temporalment endreçat, però dividit sobre qui hauria de ser el cap de cartell el 2027. Han passat dos anys, i els independentistes tot just comencen el procés per “endreçar” definitivament el partit i entronitzar un candidat o candidata per a les urnes de l’any vinent. Aquest dilluns, 1 de juny, ha arrencat el procés de tria de candidat, per primàries, que finalitzarà diumenge 21 de juny amb el resultat de les votacions telemàtiques de la militància i un nom per liderar el projecte com a mínim els pròxims quatre anys.
I més que un nom, els juntaries hauran de redefinir, o acabar de perfilar, el projecte polític a la ciutat. Perquè allò que va catapultar Xavier Trias, el plebiscit amb Ada Colau i el canvi de model de ciutat, ja no existeix. Ara hi ha un acalde del PSC que ha tirat endavant bona part del seu full de ruta amb l’aritmètica variable, però també amb un soci prou fidel, ERC, que podria consolidar l’aliança l’endemà de les eleccions. Per tant, Junts no només busca cap de cartell, també un full de ruta per rivalitzar amb els socialistes, però també amb els republicans. Tot plegat, sense comptar quin efecte podria tenir una eventual convocatòria d’eleccions al Congrés dels Diputats el mateix dia que les municipals.
D’un torcebraç entre dos a una votació més dispersa
Sigui com sigui, durant aquests dos anys sense Xavier Trias ha estat Jordi Martí Galbis la cara més visible del partit, i des del primer moment, qui ha mostrat determinació per encapçalar la llista del 2027. Però no pas l’únic. Només dues setmanes enrere, i durant molts mesos, semblava escrit el guió d’un enfrontament directe a les urnes de la militània entre el mateix Galbis i un dels seus regidors, Josep Rius. A més de regidor, Rius és vicepresident de Junts per Catalunya i, en conseqüència, un home fort del president a l’exili, Carles Puigdemont. En termes interns, es podia interpretar com una pugna entre el sector Waterloo i el sector de l’antiga Convergència. Rius podria exhibir múscul de l’aparell, i Galbis, de la militància més clàssica -especialment a Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha un gruix important d’afiliats- i del mateix Xavier Trias.
Però aquesta confrontació es va desfer de cop quan, després de moltes setmanes en què la rumorologia apuntava fins i tot que Rius podria ser proclamat candidat de forma directa per part de la direcció, el regidor va enviar una carta a la militància explicant que no es presentaria al procés de tria de candidats per evitar “confrontacions”. De cop, es desactivava una possibilitat que també hauria comportat polèmica, perquè Galbis reclamava primàries com a garantia democràtica en “el partit de les urnes”.
Poc després de l’anunci de Rius, cop d’efecte. La diputada al Congrés i presidenta del Consell Nacional de Junts, Pilar Calvo, anunciava per sorpresa que es presentaria a les primàries de Junts a Barcelona. Ràpidament, des de l’entorn de Jordi Martí Galbis es va interpretar com un pla B de la direcció del partit per no deixar via lliure al president del grup municipal. Ara bé, Calvo no és aliena a la ciutat. Militant de Junts l’Eixample, a les eleccions municipals de Barcelona del 2019 anava de número 8 a la candidatura de Junts encapçalada per Joaquim Forn, juntament amb noms com Elsa Artadi, Neus Munté i Xavier Trias. No va obtenir acta de regidora perquè Junts va aconseguir 5 regidors. A les eleccions al Congrés de novembre de 2019 anava de número 7 a la llista de Junts al Congrés i tampoc va sortir elegida en aquell moment, però va entrar al Congrés el 2021 en substitució de Laura Borràs. Pilar Calvo, molt coneguda per la seva trajectòria com a periodista esportiva, té el suport del grup del Congrés, amb Míriam Nogueras com a principal valedora. I de l’advocat Gonzalo Boye, que en una puilada va dir: “És la millor”.
Glòria Freixa, des del Parlament
Però un nou gir de guió ha fet que les primàries no siguin tan senzill com A o B. La diputada de Junts al Parlament i secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa, també ha fet el pas i es postula per liderar la candidatura dels independentistes a la capital. Militant de Sarrià-Sant Gervasi, ha assegurat que es presenta amb la voluntat d’“integrar totes les sensibilitats” del partit per obrir una nova etapa política a Barcelona i recuperar “lideratge, ambició i orgull de ciutat”. Freixa, com Galbis, se sent més còmoda en el sector de l’antiga convergència, però no hi ha proximitat entre tots dos aspirants. Freixa podria ser forta al seu districte, on hi ha uns 300 del miler de militants del partit a la ciutat, i de fet, va ser presidenta de Junts a Sarrià–Sant Gervasi fins que va haver de deixar el càrrec per incompatibilitat amb les seves responsabiitats al Parlament.
L’aparició de la tercera candidata té un efecte directe en les primàries, i és que deixen d’estar totalment polaritzades i s’introdueix el factor de la dispersió dels vots i també de les possibilitats d’aliances. Això sí, segons diverses fonts consultades per aquest mitjà, l’hipotètic acord només seria possible entre Freixa i Calvo, i en concret, que Freixa s’acabés incorporant al projecte de la diputada a Madrid.
Cuevillas: “El més probable és que sí”
I amb marge fins dijous al vespre, encara hi ha una quarta persona prou disposada a fer el pas. L’advocat Jaume Alonso Cuevillas, que fa setmanes que tempteja el terreny. En conversa amb el TOT, ha confirmat la seva disposició: “Estic pendent d’algunes trucades, però el més probable és que sí”. De fet, Cuevillas és una de les persones que es va reunir el passat 20 de maig amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una ronda de contactes per explicar-los com seria el procés. El mateix Cuevillas ha explicat en més d’una ocasió que el president Puigdemont li va oferir ser candidat de Junts el 2019, però que va haver de rebutjar l’oferta, i que encara té “l’espineta clavada”.
I tot i que és obvi que cada candidat té uns suports de càrrecs institucionals o figures rellevants del partit al darrere -sempre que superin el 20% dels avals de la militància per poder ser oficialment candidats-, el reglament de Junts per a unes primàries obliga els quadres de partit a mantenir una neutralitat estrica mentre duri el procés de primàries, que en el cas de Junts s’allargarà 20 dies. Fins el dia 21 de juny a les 20 h, quan es coneixeran els resultats de les votacions telemàtiques i es proclamarà oficialment el guanyador o guanyadora.
