La cursa per liderar Junts a Barcelona ja està oficialment en marxa. I ho fa amb un escenari que fa només unes setmanes semblava improbable: quatre candidats disputaran les primàries per convertir-se en alcaldable del partit a les eleccions municipals del 2027 i prendre el relleu a l’exbatlle de Barcelona i guanyador de les eleccions el 2023, Xavier Trias. El president del grup municipal de Junts a Barcelona, Jordi Martí Galbis, la diputada al Congrés Pilar Calvo i la diputada al Parlament Glòria Freixa, van formalitzar el pas endavant fa uns dies. I aquesta tarda, in extremis, s’hi ha sumat l’advocat Jaume Alonso Cuevillas, en un procés que es converteix en el més disputat que ha viscut Junts a la capital catalana des de la seva fundació.
Més enllà de qui acabi imposant-se, les primàries de Barcelona s’han convertit en un examen polític de primer ordre per a Junts. Perquè Barcelona continua sent la plaça més simbòlica del país i la que millor permet mesurar l’estat de salut del projecte liderat per Carles Puigdemont, i perquè el partit afronta per primera vegada una competició interna a quatre bandes per intentar conquerir la ciutat. Un fet excepcional en una formació acostumada a resoldre les grans candidatures per consens. I un indicador que la successió de Xavier Trias és, probablement, la decisió més transcendental que ha d’afrontar el partit a la capital catalana des de la seva fundació.
Avui, la fotografia final de les primàries amb quatre candidats evidencia les dificultats que ha tingut el partit per trobar un relleu clar a Xavier Trias. Des que l’exalcalde va abandonar l’Ajuntament l’estiu del 2024, Junts ha viscut gairebé dos anys de debat intern, moviments de peces i especulacions sobre possibles candidats. Diversos noms han aparegut a les travesses, però cap havia aconseguit aglutinar consens suficient per evitar una competició interna davant de la militància.
Galbis, l’hereu de Xavier Trias
L’actual president del grup municipal de Junts a l’Ajuntament va ser assenyalat per Xavier Trias com el seu successor polític quan va abandonar la primera línia. Galbis fa gairebé dos anys que exerceix de cap de l’oposició municipal de facto i és qui disposa d’una estructura territorial més consolidada dins de l’organització barcelonina. La seva candidatura representa la continuïtat del projecte que va permetre a Trias guanyar les eleccions municipals del 2023, encara que sense arribar a l’alcaldia. El regidor reivindica l’herència de l’exalcalde de Convergència, però actualitzant-la als reptes actuals de la ciutat, com la seguretat, l’habitatge i la recuperació del lideratge econòmic de Barcelona. Se’l considera el representant del sector de l’antiga Convergència dins de Junts.
Pilar Calvo, pròxima a Waterloo
La sorpresa de les últimes setmanes ha estat l’entrada en escena de Pilar Calvo. Diputada al Congrés i presidenta del Consell Nacional de Junts, la també periodista esportiva ha decidit disputar la candidatura amb la voluntat de presentar una alternativa que transcendeixi els equilibris interns tradicionals. Calvo aporta una trajectòria vinculada a la comunicació i a la política nacional més que no pas a la gestió municipal, si bé és militant a l’Eixample i a les eleccions municipals de Barcelona del 2019 anava de número 8 a la candidatura de Junts a Barcelona. Va entrar en política de la mà del projecte impulsat per Puigdemont i s’ha convertit en una de les veus habituals de Junts a Madrid. La seva candidatura és interpretada per alguns sectors com l’intent de construir un perfil més transversal, capaç d’interpel·lar votants moderats i professionals urbans que en altres etapes havien estat pròxims a l’espai convergent. Alhora, representa una aposta per donar visibilitat a una nova generació de lideratges femenins dins del partit. “Em presento a les primàries de Junts a Bareclona amb la il·lusió que els militants em facin confiança per construir, fent equip, el futur que mereixem els barcelonins”, ha dit a les xarxes socials.
Glòria Freixa, la veu de la renovació interna
Diputada al Parlament i secretària primera de la Mesa de la cambra catalana, compta amb un gruix important de suports dins del grup parlamentari. Freixa, que va presidir Junts a Sarrià-Sant Gervasi, ha presentat la seva candidatura amb un discurs clarament orientat a la renovació i oferint la integració de totes les sensibilitats de Junts. Reivindica la necessitat d’obrir una nova etapa per a Barcelona després dels governs de Colau i Collboni, i situa qüestions com la seguretat, l’habitatge, la mobilitat, el comerç i la identitat de la ciutat al centre del debat. De fet, el perfil de militants que poden sentir-se còmode amb Freixa és molt similar als de Galbis, que també té una gran ascendència en aquest districte, on es disputen 300 del miler de vots censats per a les primàries del 20-21 de juny.
Cuevillas, l’advocat de Puigdemont
Jaume Alonso Cuevillas és un dels advocats més mediàtics del procés i de la lluita contra la repressió espanyola. Exdiputat al Congrés espanyol i al Parlament de Catalunya, també va estar a punt de ser el candidat de Junts per Barcelona l’any 2019, quan els presos polítics es trobaven immersos en el judici i empresonats. Finalment, el candidat va ser el conseller Joaquim Forn, fent tàndem amb Elsa Artadi. Cuevillas, que també va ser degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, relata que el president Puigdemont li va oferir aleshores ser el cap de cartell, però ho va haver de rebutjar i des d’aleshores té “l’espineta clavada”. En conversa amb el TOT Barcelona, Cuevillas, que com la resta de precandidats estarà pendent de recollir com a mínim el 20% dels avals de la militància per ser oficialment candidats, alerta que “les primàries haurien de servir per disputar l’alcalida de Barcelona a Jaume Collboni, i no per fer un precongrés de Junts, és a dir, per decidir quina és la família que adquireix més quotes de poder dins de la governança del partit”. Però l’advocat deixa clar que no s’insereix en cap d’aquestes families: “Per a mi, Junts és ànima de moviment amb cos de partit, i jo represento l’ànima del moviment”.
Les primàries arriben en un moment sensible per a Junts, que busca preservar la cohesió interna mentre prepara el partit per als reptes del nou cicle electoral del 2027. La direcció encapçalada per Puigdemont i Turull defensa que la pluralitat interna és compatible amb la unitat estratègica, però el debat sobre el lideratge municipal de Barcelona es produeix en paral·lel a la reflexió que la formació manté oberta sobre el seu futur polític després del Congrés Nacional celebrat a Calella el 2024.
