Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961), és un dels candidats a les primàries de Junts a Barcelona. Advocat i professor universitari, al llarg de la seva trajectòria ha estat degà del Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, diputat al Congrés i al Parlament per Junts, i és també conegut per haver estat l’advocat de Carles Puigdemont en diverses causes judicials derivades del procés independentista.
Ara fa el pas per competir a les primàries de Junts per escollir el candidat a l’alcaldia de Barcelona el 2027. De fet, explica que el mateix Carles Puigdemont li va oferir encapçalar la candidatura de Junts a Barcelona l’any 2019, una proposta que finalment no es va concretar “per raons personals”. Set anys després, Alonso-Cuevillas ha fet el pas “després de fer moltes consultes”.
Vostè ha estat l’últim dels quatre candidats a dir que aspirava a ser candidat. De fet, va esgotar pràcticament el termini. Diu que des del 2019 que tenia una “espina clavada” per no haver fet el pas quan el president Puigdemont li va proposar ser candidat. Per què ha trigat tant a decidir-se?
El 2019 dic que no a ser candidat perquè la meva situació personal del moment no m’ho permetia. Però ara sí que m’ho puc permetre i, de fet, jo ja he organitzat la meva vida per dedicar els pròxims anys a aquesta causa. Però abans de confirmar definitivament la meva candidatura, vaig parlar amb el president Puigdemont i amb una sèrie de gent amb la qual volia parlar per escoltar les seves opinions, alguns també per deferència.
Els quatre candidats han aconseguit els avals de la militància. Seran les primàries més plurals de la història del partit. A què atribueix aquesta concurrència?
És una gran oportunitat. Primer, demostra que a Junts tenim talent, perquè qualsevol dels quatre candidats podríem ser un candidat o candidata excel·lent. A qualsevol altre partit li agradaria tenir un candidat com qualsevol de nosaltres quatre. En segon lloc, confirma que Junts és un partit radicalment democràtic, que escollim les coses per decisió de tota la militància i no per designació de la cúpula. I finalment, és una gran oportunitat per captar el focus de l’atenció durant quinze dies, perquè els mitjans parlen de Junts per sobre d’altres formacions polítiques.
Quatre candidats també es poden llegir com visions diferents del model de ciutat o fins i tot estratègies de partit diferents?
A mi m’agrada molt una frase del nostre secretari general, en Jordi Turull, que diu, ‘ens diem Junts, no pas iguals’. Perquè anem junts, perquè tenim un objectiu comú, però evidentment ho fem amb una pluralitat de matisos. I de fet, Junts neix amb la vocació de ser un moviment que va més enllà de la cotilla clàssica d’un partit polític. Per tant, és normal que hi hagi sensibilitats diferents i matisos diferents. És molt bo i molt enriquidor.
A més de matisos, també hi haurà aspiracions personals.
Suposo que hi ha una mica de tot. És legítim que els quatre candidats creiem que podem oferir el millor de nosaltres mateixos per ser l’alcalde de Barcelona. Ara bé, la gran decisió, la gran tria que han de fer els nostres afiliats quan votin en aquestes primàries, és pensar quin d’aquests quatre és el millor candidat que pot tenir Junts per disputar l’alcaldia a Jaume Collboni. Cadascú té el seu perfil i les seves peculiaritats. En el model de ciutat hi pot haver diferències, també. Per exemple, una diferència: qui està disposat a pactar amb en Jaume Collboni o qui no.
No deu ser el seu cas.
No, en cap cas. No sé els altres candidats què opinen al respecte. En tot cas, que hi hagi quatre candidats és senyal de pluralitat de matisos, i a més, podem sumar. Si guanyo les primàries, com espero, estaré encantat que qualsevol dels altres candidats i gent que ha quedat descartada es pugui integrar al projecte.
I vostè, si no guanya i li ofereixen, s’integraria en una altra candidatura per al 2027?
No és la meva aposta, no sé quina utilitat podria tenir jo aleshores. Quan decideixo fer aquesta aposta és perquè penso que dels quatre candidats, soc el que està en millor situació per poder fer un millor resultat electoral el maig del 27.
Tornem als pactes. Amb quins partits sí que pactaria vostè per a un govern o una investidura?
El nostre objectiu ha de ser ser la llista més votada. Tal com funcionen les eleccions municipals, al final l’alcalde és o el cap de la llista més votada, o aquell que aconsegueix una majoria absoluta alternativa. Aquesta maniobra de despatxos és la que va permetre descabalcar l’alcalde Trias el 2023 i Ernest Maragall el 2019. Hem d’intentar ser la llista més votada i intentar evitar que aquest pacte antinatura es repeteixi. Jo crec que aquest pròxim mandat no es donarà, entre altres coses perquè passem de 41 a 43 regidors. Això dificulta molt l’obtenció d’una majoria absoluta alternativa.
Vostè repetiria l’aliança amb ERC que van intentar Trias i Maragall?
El meu objectiu és guanyar les eleccions, per tant ser la llista més votada. Una vegada tens la llista més votada, en funció del resultat que hagin tret altres formacions, has de veure quins suports pots tenir, que es poden materialitzar en un pacte de govern o no.
La pregunta era sobre ERC.
No pactaria mai ni amb Jaume Collboni, ni amb Barcelona en Comú, ni amb el PP. Amb Esquerra podem entendre’ns, però sempre i quan sigui sobre la base del model de ciutat que proposa Junts.
I què fa diferent el candidat Cuevillas de la resta de candidats?
Jo he estat diputat al Parlament i al Congrés, he estat degà d’una institució com el Col·legi d’Advocats de Barcelona, per tant, tinc experiència de gestió i de lideratge. Però insisteixo, la decisió que ha de prendre l’afiliat o afiliada de Junts és veure quin dels quatre candidats ens permetrà un millor resultat. Perquè les eleccions del 2027 quedaran polaritzades, serà l’alcalde o el Jaume Collboni o el nostre candidat.
Quins són els seus actius per véncer el PSC a les urnes?
Soc el candidat que pot aplegar més vot transversal el 2027. Ara toca defensar Barcelona, i això és un projecte que l’ha de liderar algú, però que no és un projecte individual. S’hi ha d’implicar molta gent, i crec que soc el candidat més ben posicionat per buscar moltes complicitats més enllà de l’estricta militància de Junts. La militància és imprescindible, com també la cohesió interna del partit, però per guanyar unes eleccions has d’obtenir una gran complicitat ciutadana. Aquí crec que soc el que està en millors condicions, per trajectòria i per molts motius.
Un vot transversal com el que va recollir Xavier Trias?
Sí, però amb un estil diferent. Cadascú és com és, i en Xavier Trias va fer una campanya excel·lent.
Xavier Trias va apostar per la fórmula del plebiscit amb Ada Colau. El 2027 serà un plebiscit a Collboni?
Ara és el mateix, però amb Collboni. Si sortim al carrer i preguntem a la gent què ha fet, què destacaria del mandat Collboni, no ens sabran dir gaire res. Només poden ser l’alcalde o en Jaume Collboni o el nostre candidat.
Dona per fet que ERC aniria en bloc amb el PSC abans que amb Junts en una hipotètica investidura?
Esquerra ha perdut l’ambició i aspira només a ser el número dos d’un o de l’altre. Si Junts és la llista més votada, el PSC només podria desbancar-nos comptant, entre altres, amb ERC. I dubto que ERC faci això, perquè té un panorama molt complicat també internament. Si ERC acabés apostant per un tripartit contra el candidat de Junts, ho pagaria molt car a les eleccions al Parlament de Catalunya.
I si passés al contrari, que guanyés el PSC i ERC i Junts tinguessin la possibilitat de fer l’operació que va fer el PSC, ho faria
Nosaltres hem de defensar Barcelona, i això passa prioritàriament perquè no segueixi sent governada de la forma com ha estat governada fins avui. Barcelona ha de tornar a ser capital de Catalunya i no una capital provincial d’Espanya, que és pel que lluita l’estat profund espanyol. Aquí he trobat manca de coratge i de determinació per part de l’alcalde Collboni i del seu equip de govern.
Deia vostè que s’ha organitzat la vida per liderar un projecte a Barcelona durant anys. Per tant, si no fos alcalde, es quedaria més d’un mandat?
Al llarg de la meva trajectòria professional he defensat moltes causes, i ara més que mai crec que toca defensar Barcelona els anys que calgui. És la meva aposta vital pels pròxims anys.
Aquestes primàries de Junts són atípiques pel nombre d’aspirants. Més enllà de la tria del candidat o candidata, diria que també es dirimirà si dins del partit hi ha famílies i quin pes tenen?
No hauria de ser així i jo no jugaré a aquest joc. Aquí, en principi, ‘Puigdemontistes’ ho som tots. Ningú s’ha de posar el president Puigdemont a la boca perquè si el president Puigdemont tenia un candidat era en Josep Rius, i s’ha apartat. Els afiliats i afiliades de Junts han de pensar en qui és el nostre millor candidat per guanyar l’alcaldia, i no en sectors o famílies.
S’ha sentit incòmode com a aspirant amb el fet que Junts hagués sondejat altres candidats per evitar les primàries?
Junts és una formació política amb ànima de moviment, però amb cos de partit. I com que actua amb cos de partit, la direcció de Junts ha de procurar allò que cregui que és millor, i ha d’anar a buscar el millor candidat possible. Podríem haver fet la cerca fa un any, sí, però s’han de tenir en compte les dificultats operatives del nostre partit amb un president a l’exili. En tot cas, que hagin sortit tants noms possibles demostra que tenim aquest talent i que no tenim por a les urnes.
