Glòria Freixa (Barcelona, 1969) és candidata, juntament amb Jordi Martí Galbis, Pilar Calvo i Jaume Alonso-Cuevillas, a encapçalar la llista de Junts per Barcelona en les municipals a la capital de Catalunya del 2027. El cap de setmana vinent, la militància del partit votarà l’alcaldable, que es coneixerà diumenge 21 de juny. Actualment, Freixa és diputada al Parlament i secretària primera de la Mesa de la cambra catalana.
Qui és Glòria Freixa?
Soc barcelonina, mare de tres fills, amb moltes arrels al territori. El meu pare és de Berga i la meva mare de Calella. Soc advocada, vaig estar treballant a Buenos Aires. Vaig obrir allà al despatx del Joan Laporta, i després el de Miquel Roca i Junyent. Vaig estar a Roca i Junyent molts anys. Més tard, vaig estar a la Generalitat, treballant en matèria de protecció de dades com a advocada de l’assessoria jurídica. He fet molt activisme. Vaig estar molt involucrada en el procés. Vaig fundar Òmnium Cultural a Sarrià Sant Gervasi, amb molta implicació. He estat convergent tota la vida. Havia estat a la JNC. Quan Convergència va girar cap a la independència el 2012, em va vaig activar més políticament i vaig fundar Junts a Sarrià-Sant Gervasi.
Per què es presenta a les primàries de Junts?
Necessitem aire fresc, un lideratge a Barcelona que il·lusioni. Necessitem tornar a guanyar, com ho va fer Xavier Trias. Quan no hi ha un candidat que ha estat proclamat per unanimitat, del qual ningú en dubti, s’obren primàries, i és l’oportunitat per engegar projectes nous i il·lusionants.
Vostè va decidir presentar-se quan Jordi Martí Galbis havia dit que es presentava i en Josep Rius hi havia renunciat. Per què no es va presentar abans?
Vaig entendre que hi havia dos candidats que s’estaven proposant des de feia molt de temps, però ja havia manifestat a molta gent la meva voluntat. En tot cas, no era el moment d’intervenir si el partit no m’havia fet l’oferta.
Ha parlat amb el president Carles Puigdemont de la seva candidatura?
Entenc que quan el partit diu que obre primàries i que si volem ens podem presentar, és amb el consens del president del partit. Les primàries s’obren amb consens. L’única cosa que he fet és comunicar al president que em presentava.
I el president, li va respondre?
El president no diu res. El president en el moment que obre les primàries, ja dona el consentiment. Agraeix que li digui.
Algunes fonts de Junts diuen que vostè hauria de renunciar a presentar-se a les primàries i integrar-se a la candidatura de la Pilar Calvo per no dividir el vot. El cap de setmana vinent es podrà votar per vostè a les primàries?
Estic absolutament compromesa. Ho he dit per activa i per passiva. Quan faig aquest pas, el medito molt. Espero poder arribar als afiliats. Això és clau. No hi ha hagut manera que se’ns deixi fer un debat a cada districte. És el que estic demanant. Probablement, la candidata més desconeguda soc jo, però crec que tinc la força i l’energia per liderar aquest projecte a Barcelona per guanyar. S’ha de confiar en el fet que noms menys coneguts acabin sent els que tenen més èxit.
Si vostè fos l’alcaldable, incorporaria algun dels altres precandidats a la seva llista?
De moment, no és la meva intenció inicial. Comptaria amb ells per la ciutat, només faltaria. Soc una candidata d’aire fresc, faré una llista de base. M’agradaria molt que persones que estan treballant als districtes, que s’hi estan deixant la pell, que coneixen perfectament com funciona aquesta ciutat i quins són els problemes i les solucions que hi ha d’haver, formin part d’aquesta llista. Són el motor que ho ha de moure tot.
Estan cridats a votar al voltant del miler de militants. En quins districtes creu que pot estar la clau?
Sarrià-Sant Gervasi és l’agrupació amb més militants, juntament amb l’Eixample. Crec que s’ha de tenir el suport de tots els districtes. Gràcia també és un districte fort. S’ha de poder arribar a tot arreu. És necessari. Si pogués arribar a tots els afiliats…
Diu que el partit no li ha facilitat el cens per adreçar-se a la militància?
No. No. A mi no. Entenc que no es pugui arribar a les persones trucant-les una per una, però sí que hi hauria d’haver un debat a cada districte. No has de fer moure a la gent, sinó anar tu a casa seva. Donaria una vida immensa al partit. L’afiliat té moltes ganes de saber qui som i de veure què pot votar, però ens han de conèixer.
Hi ha previst un debat el dia 19 entre els quatre candidats?
Sí.
Creu que en Jordi Martí Galbis té un avantatge sobre vostè i la resta de candidats per la seva experiència municipal?
Ho diu per les primàries o per les eleccions a l’alcaldia?
D’entrada per les primàries…
Les primàries no van de models ni de coneixement de ciutat… Tothom sap que els equips estan preparadíssims. El que cal és un lideratge que pugui fer-nos guanyar i liderar aquesta ciutat amb èxit. Evidentment, en Jordi Martí coneix perfectament aquesta ciutat. Hi ha treballat moltíssims anys i sap perfectament on va. Però crec que és l’afiliat el que ha de valorar qui pot liderar aquest projecte com a número 1.
Vostès faran llista cremallera, ja ha pensat un número dos?
No he pensat un número dos. La meva idea és confiar en la base de Junts a Barcelona. Treballaré amb la gent que hi ha ara al partit a Barcelona. Tinc molt pensat com vull que sigui la meva candidatura i el tipus de persona que hi vull, però no un nom.
Josep Rius o Joan Rodríguez poden ser dos noms?
Són opcions, però m’agradaria saber en quin punt estem. Amb el Joan Rodríguez, clar que hi comptaré. És una persona essencial a Barcelona. I el Josep Rius dependrà del que ell vulgui fer amb el seu futur. Un cop ha renunciat, no sé si té intenció de fer Ajuntament.
Actualment, és diputada al Parlament i secretaria primera de la Mesa del Parlament. En què consisteix la seva feina?
El que fem és vetllar pel bon funcionament de la casa: lletrats, temes jurídics, serveis de restauració, gestions parlamentàries… També fem molta representació institucional. Amb el president, Josep Rull, hem tornat a obrir el Parlament a l’exterior. Hem fet llassos amb tots aquells parlaments de països que no tenen estat, com el Quebec, Gal·les. Ara anirem a Escòcia. També amb Alemanya, amb els parlaments dels Lands. Com a diputada, porto els temes de la gent gran, habitatge, i em dedico a atendre a tots aquells sectors de la societat que necessiten que es faci alguna iniciativa parlamentària.
En el cas que vostè surti elegida alcaldable de Junts, deixarà de ser diputada per centrar-se a preparar la candidatura o té previst compaginar les dues coses?
En el moment en què s’activi la campanya, em dedicaré només a Barcelona. Ja estic molt implicada amb Barcelona ara. Formo part de l’executiva del partit al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Quins són els principals problemes que té Barcelona actualment?
El primer és que Barcelona ha d’exercir de capital de Catalunya. Arribes a l’aeroport o per carretera i no veus enlloc que és la capital de Catalunya. Barcelona ha d’exercir de capitalitat, i això també significa una defensa de la llengua i de la identitat que no podem perdre. El tema més preocupant per als ciutadans és l’habitatge. Hem de garantir que els joves puguin viure a la ciutat, que els pares puguin ajudar els fills, i quan els pares es facin grans, els fills puguin ajudar els seus pares. Es tracta d’estar a prop i fer xarxa. Hem de crear un parc d’habitatge públic i que el lloguer torni a florir. Pel que fa a la seguretat, la situació no és la que ens diuen les dades. Hi ha una percepció d’inseguretat.
L’alcalde Xavier Trias defensava que en temes d’habitatge cal un pacte de ciutat entre tots els partits. El seu argument és que els projectes traspassen un mandat polític.
És indispensable. Si volem avançar en aquesta matèria, s’han d’acabar els postulats ideològics. És un tema molt seriós i les ciutats que s’hi estan posant de debò, avancen. S’han d’aplicar criteris tècnics, amb professionals al costat que sàpiguen com desencallar tota aquesta situació que tenim, i mirar el que passa a la resta de països d’Europa, que tenen el mateix problema, per veure com es pot resoldre això. Hi ha d’haver un consens enorme. Crec que totes les forces polítiques hi estan compromeses, però hem de deixar la ideologia de banda i posar-nos a treballar seriosament.
Una de les mesures que s’han posat en marxa en matèria d’habitatge és el topall de preus en el lloguer. Com la valora?
És evident que s’ha de fer alguna cosa. Ara mateix no es pot pagar un lloguer a Barcelona, però s’han de fer coses pensades i clares, que tinguin una resposta tècnica. La contenció de rendes es va fer el 2016, a Dublín, i el 2025 s’ha hagut de treure perquè no tenen pisos en oferta de lloguer i tota la inversió privada els hi ha marxat. És el que ens està passant exactament aquí. Estic farta de populismes. Cal posar el fil a l’agulla i fer propostes que resolguin el problema de l’habitatge a Barcelona. Fan falta menys restriccions i més incentius perquè els propietaris posin els seus habitatges per a llogar.
El grup municipal de Junts i el govern de Collboni van negociar la revisió de la normativa del 30%, però al final tot ha quedat igual. Què faria amb aquesta regulació?
El 30% s’ha de negociar, no ha funcionat. El 30% de Colau és un titular molt maco, però tothom que pugui veure els números, sap que a Barcelona no s’ha fet res. Si [Colau] era la persona que venia a resoldre el problema de l’habitatge… Les mesures que s’implementin s’han de revisar. Al cap d’un any, s’han d’avaluar i si no han funcionat, veure com es poden resoldre. Hi ha l’obligació de fer pisos de protecció, però es pot mirar si es pot fer d’una manera diferent. No cal que sigui en el mateix edifici. Es pot fer en una altra banda. Tal com està ara, sense revisar-la, no la vull.
A Barcelona, hi ha hagut quatre homicidis amb armes de foc en només dos mesos, vinculats al narcotràfic i a guerra entre màfies. La Generalitat i l’alcalde Jaume Collboni defensen la necessitat d’endurir la possessió i la tinença d’armes.
És un tema que s’escapa de l’àmbit de Barcelona. Estan arrelant bandes de narcotraficants. Cal una col·laboració més gran, tant amb els Mossos d’Esquadra com internacionalment. Hem de poder parlar amb tothom a Europa per coordinar entre ells, la Generalitat de Catalunya i els Mossos les mesures que serveixin per erradicar d’una vegada aquesta facilitat amb la qual aquí hi ha cultiu de marihuana, tràfic de marihuana, entrades de drogues pel Port i per totes bandes. Podem acabar com una Galícia si no ens hi posem molt forts. És el camí fàcil. Tothom pensa que surt gratis delinquir i traficar a Barcelona.
Calen canvis legislatius?
Són indispensables. Som el centre d’Europa en aquesta qüestió. Per què no van a altres països? Per què s’han instal·lat tot aquí? Perquè la legislació no és prou dura. Hem de donar eines als jutges perquè puguin actuar.
En l’àmbit de la mobilitat a Barcelona, hi ha grans infraestructures pendents d’acabar-se, com el tram central de l’L9. Quina és la seva prioritat?
Els projectes no poden anar quedant allà inacabats. Es perjudica el ciutadà. Es triga una hora a arribar a l’aeroport quan només hi ha uns quilòmetres. La prioritat ha de ser acabar aquesta línia i després esponjar les entrades a la ciutat. Hi ha molts països que tenen un control d’entrada dels autocars que arriben de fora. Cal que hagin de pagar per entrar. No poden entrar i que surti gratis. A Londres els multen, i les multes arriben a altres països. Tot això cal endreçar-ho. També és necessari esponjar el trànsit dintre de la ciutat. Estan reduint molt les vies i això col·lapsa els carrers centrals. La gent continua entrant en cotxe perquè no hi ha un transport públic potent des de l’exterior. S’ha de garantir la connexió amb Rodalies. S’ha de poder treballar amb la Generalitat i amb Renfe perquè s’acabi aquest desgavell. Si no, la gent continuarà necessitant el cotxe. No té altra manera de moure’s.
Cal acabar la connexió del tramvia?
Les consultes es fan per alguna cosa. A la consulta [en referència a la del 2010, organitzada per Jordi Hereu] va sortir que no a la connexió del tramvia. El govern de Colau va decidir tirar milles, tot i l’opinió de la ciutadania. Ara, queden molt pocs quilòmetres per acabar aquest enllaç. La connexió des del Besòs per entrar fins al centre de la ciutat està resolta, però des del Llobregat no. Aquest tramvia sí que ha d’arribar molt més al centre.
S’hauria d’acabar la connexió entre Verdaguer i Francesc Macià?
S’ha de connectar d’alguna manera. El projecte està acabat i ara pels quilòmetres que queden, probablement s’haurà d’acabar perquè no podrem modificar-ho. Inicialment, no n’hauria estat partidària. La Diagonal que va fer en Xavier Trias era preciosa. És un gran passeig que el cap de setmana canvia la situació de gran ciutat a gairebé com un poble. Hi passegen nens, gent que va en bicicleta. Hi ha molts bars, terrasses. Hi ha un ambient gairebé de poble. Fer el tramvia no hauria estat la meva opció. Però sí que s’ha de connectar la banda de Francesc Macià amb l’altra. Dubto que es pugui modificar el pla que ja està ultimat.
Colau ha estat el pitjor alcalde de Barcelona des de l’arribada de la democràcia?
Sí, en majúscules.
Quin balanç fa dels tres anys de govern de Collboni?
Em nego a dir que són tres anys. Collboni ha sigut el tinent d’alcaldia de Colau durant vuit anys. Collboni ha gestionat la ciutat durant onze anys. El balanç és el mateix que amb Colau. Zero habitatges, poca seguretat i zero il·lusions. Han fet proclames i proclames i poques polítiques efectives.
Durant la visita del papa, 600 cantaires van ser expulsats de la Sagrada Família per voler cantar Els segadors i mostrar estelades. Què li va semblar?
No em va semblar bé. Els cantaires venien a fer la seva feina i l’acte va quedar coix. Barcelona és la capital de Catalunya i això s’havia de fer visible en un acte tan important per a Barcelona i Catalunya com era la inauguració de la Torre de Jesús. Pots dir que no es pot exhibir, però no es pot encapsular a 600 persones i dir que no entren allà. No té cap mena de sentit.
Ara que menciona que Barcelona és la capital de Catalunya, durant el mandat Collboni hi ha hagut diversos incidents amb la llengua catalana. Què faria per mostrar Barcelona com la capital de país?
Quan passes per Berga, hi ha una àliga que identifica el municipi amb la Patum. En canvi, arribes a Barcelona i enlloc posa que és la capital de Catalunya. El primer que faria és posar panells a l’aeroport, a les entrades de les autopistes, que la gent sàpiga a quin país es troba quan arriba a Barcelona. També faria campanyes pel català. Hi ha molta gent que vol aprendre català i no s’estan posant prou cursos. El Govern s’ha d’activar i nosaltres, des del Consorci Normalització Lingüística, també hauríem de potenciar-ho moltíssim perquè la gent ha de poder aprendre el català.
