Quan encara ningú no parlava obertament de la cursa per a les municipals del 2027, Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) ja havia decidit fer el pas. Va ser el primer dirigent de Junts a expressar públicament la voluntat de convertir-se en candidat a l’alcaldia de Barcelona, una aspiració que des del minut zero té el suport explícit de l’exalcalde Xavier Trias. Actual president del grup municipal de Junts, Martí reivindica davant dels altres tres precandidats la seva experiència de govern i oposició a l’Ajuntament i defensa que la seva “única especialitat” és Barcelona.
En aquesta entrevista, el dirigent juntaire assegura que no s’ha sentit incòmode pels mesos d’especulacions sobre possibles candidats alternatius sondejats des de la direcció del partit. Es mostra disposat a liderar una aposta de llarg recorregut més enllà del següent mandat, fins i tot si guanyar les eleccions no garanteix arribar a l’alcaldia, com ja va passar el 2023.
Junts a Barcelona es troba immers en un procés de tria de candidat per al 2027 per la via de les primàries. Quatre aspirants, la xifra més alta des de la fundació de Junts. Però aquests quatre noms, vostè mateix, Pilar, Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso Cuevillas, no són cap dels noms que durant mesos van ser sondejats de manera més o menys oficial per la direcció del partit, amb Carles Puigdemont i Jordi Turull al capdavant. Vostè feia temps que havia verbalitzat el seu desig de ser candidat. L’ha incomodat, aquesta situació?
Sincerament, no m’incomoda perquè considero que som un partit amb unes arrels democràtiques molt profundes, amb un concepte que és el competir, competir en el sentit positiu, competir amb els adversaris polítics, però també podem competir sana i democràticament entre companys a l’hora de defensar un millor projecte per Barcelona. Jo tenia clar des de feia molt temps que, amb tota la gent que forma part del meu equip, estàvem en condicions de fer aquest pas, però ens hem mantingut en una posició discreta. I estàvem amb la ment molt oberta per admetre i considerar que pugui haver candidats de fora.
Junts té és portes obertes també als candidats o precandidats que no són militants, és un signe molt clar d’obertura a la societat. No estic gens incòmode, nosaltres hem fet la nostra feina i amb tot el respecte per tots els noms que han sortit, els que s’han quedat pel camí també, però amb tot el respecte per la gent que ha volgut donar el pas després que el fes jo.
Si hi hagués hagut entre aquests noms una figura de pes i consens, com va ser Xavier Trias, vostè s’hauria plantejat renunciar a ser candidat?
Sí, clarament. Soc una persona d’equip, amb el Xavier Trias o sense ell, i tenia molt clar que si el partit tenia la possibilitat de presentar una figura de gran projecció pública, de gran reconeixement polític i de gran experiència, amb unes condicions competitives des del punt de vista electoral molt fortes, evidentment jo m’hauria posat a disposició del partit i d’aquesta persona per col·laborar si m’ho haguessin demanat. Estava absolutament disposat a renunciar, però evidentment amb aquestes condicions, que fossin persones amb una fortalesa i una projecció mediàtica i política i social inquestionable. I això no s’ha produït.
Dins del grup municipal que presideix, va sonar durant molt de temps el seu company Josep Rius, també vicepresident de Junts, com a rival seu en el procés d’elecció. Finalment, Rius va dir que renunciava per evitar “confrontació interna”. A què es refereix quan parla de confrontació interna?
Si tinguéssim dos o tres candidats a la Generalitat que volguessin representar el projecte de Junts per Catalunya, això no voldria dir necessàriament que tinguéssim dos o tres visions diferents de partit i de model de país, en absolut.
Si no hi ha visions diferents, parlem d’aspiracions personals de candidats?
Nosaltres aquí som 11 regidors i regidores, som un equip plural, amb gent de procedències polítiques diferents i perfils personals diferents, però això no treu que tots defensem el mateix projecte de ciutat. En tot cas, no recordo en cap moment que en Josep Rius manifestés públicament la seva voluntat de ser candidat. Però si ho hagués fet, no hauria passat res.
Però va enviar una carta a la militància explicant la seva renúncia i el concepte de “confrontació”.
No em sento al·ludit per aquestes paraules en absolut. És una decisió personal que respecto. I unes primàries no són confrontació.
En tot cas, esperava tanta concurrència a les primàries de Barcelona?
D’entrada, no m’esperava que en Josep Rius renunciés. I en segon lloc, durant un temps semblava que la tria seria entre dos candidats. No em vaig imaginar que siguéssim quatre precandidats, però no és cap problema.
És un senyal que dins de Junts hi ha diverses famílies polítiques?
pNo és cert és que aquestes quatre persones representin quatre famílies o quatre tendències. És veritat que es presenten després que s’hagin produït una sèrie d’esdeveniments -la retirada de Rius-, però la gent és absolutament lliure. Jo soc molt respectuós amb les decisions de la gent. En tot cas, són tres grans persones, amb una vàlua política molt important. En el meu cas, sóc especialista en Barcelona. Això és una cursa democràtica en què, de manera lliure, tothom que vol defensar la posició i el seu projecte, té tot el dret a fer-ho. Som el partit de les urnes i això és un bon exercici democràtic que hem de saber aprofitar.
Però és evident que deu haver diferències entre els candidats, potser no tant de projecte de ciutat com en clau interna de partit.
El partit està cohesionat. La gent que es presenta, tothom, som gent coneguda, i tothom té la seva trajectòria i el seu origen polític. Tots quatre naixem políticament en moments diferents i en espais diferents, però confluïm a Junts per Catalunya, i el que compta és el que estem fent ara, no d’on venim, qui té més amics d’aquí, o qui té més amics d’allà. Jo no posaré etiquetes, perquè són injustes i perquè m’interessa parlar de Barcelona.
I per què la militància l’ha de votar a vostè?
Per a la militància i per a la gent que ens ha de donar suport, tinc un avantatge: porto tot aquest mandat municipal treballant, primer amb Xavier Trias i després sense Xavier Trias, treballant en equip per Barcelona i els barcelonins, per als barris, per a les entitats i les empreses. Tot amb dedicació exclusiva. La nostra única especialitat i obsessió positiva és Barcelona.
És un avantatge competitiu respecte a altres companys. Ho dic així de clar perquè és un fet objectiu. Segona cosa, tinc una experiència i una trajectòria pública jo crec que positiva. I no hi ha cap precandidat que hagi pogut tenir la sort de formar part del govern de la ciutat de Barcelona amb un alcalde nacionalista. I també haver treballat des de l’oposició. Soc l’únic amb experiència de govern i d’oposició.
Vostè també té el suport explícit de l’exbatlle Xavier Trias.
Li he d’agrair profundament aquest suport que ha manifestat en diverses ocasions. És un actiu molt important tenir el suport d’una persona que ha estat batlle de Barcelona, que ha trencat 30 anys de governs socialistes i comunistes i que alhora ha pogut guanyar per segona vegada, tot i que no ha pogut governar. És un referent de Barcelona i de país.
De fet, Xavier Trias va guanyar el 2023 plantejant un plebiscit amb Ada Colau. La líder de Barcelona en Comú ja no hi és. Com enfocaria vostè les urnes del 2027?
No vull avançar eixos de campanya, és prematur i no estem en aquesta posició, però el govern de Collboni, en minoria i amb les seves crosses habituals, en gran mesura el que ha fet és continuar les polítiques de Colau. Els maquillatges poden servir, però les prioritats polítiques de fons han continuat sent les mateixes. Els principals problemes de Barcelona, que teníem amb Colau i Collboni fa tres anys, continuen sent els mateixos i gairebé tots han empitjorat.
Si vostè és candidat, està disposat a invertir més d’un mandat per intentar assolir l’alcaldia de Barcelona? Li ho pregunto perquè, en el cas de guanyar les eleccions, tampoc no és garantia de governar, com vostès mateixos van comprovar el 2023 i ERC el 2019.
Evidentment, no em presento per estar un any aquí. En el cas que no poguéssim governar, és evident que el meu compromís és persistir. Si la salut acompanya, políticament ho tinc claríssim.
El 2023 vostès van viure com un pacte espanyolista tombava el pacte que havien fet Junts i Esquerra per governar. La distància entre Junts i Esquerra en aquests tres anys s’ha fet més gran. Si vostè és el candidat i té la possibilitat de trobar acords per poder governar, quina estratègia té al cap?
No fem plans tancats ni ens lligarem de mans i peus, perquè jo no sóc així i perquè la meva experiència política així ho aconsella. Intentarem fer el millor resultat possible, aproximar-nos a la victòria de Xavier Trias de fa tres anys, amb els 150.000 vots.
Ens dirigirem a les 150 mil persones que van votar a en Xavier Trias i a les que no l’han votat també, per dir-los que ara tenim la segona oportunitat per fer el canvi. Què passarà després? No ho sé.
L’aritmètica variable és una fórmula amb la qual se sentiria còmode?
Som un partit que estem al centre. I estar al centre del panorama polític et permet més màniga per pactar amb el centreesquerra i amb el centredreta. Tenim capacitat de diàleg i de negociació acreditada. Però mai farem pactes estranys o contra natura. El resultat el 2027 quedarà molt fragmentat i tothom sap que haurem de dialogar molt.
Entesos. En el cas de Barcelona en Comú, a les primàries els candidats s’hi van presentar amb un número dos. Vostè el té pensat?
Soc una persona molt d’equip plural, perquè una de les claus de l’èxit electoral és tenir gent molt bona, més bona que tu, que toqui tots els sectors i totes les tecles amb diferents sensibilitats, que ens permeti també arribar a molts llocs diferents. Amb aquesta premissa, no tinc pensat un equip tancat, s’ha d’anar pas a pas per respecte al partit, per respecte al procés que estem vivint ara. En tot cas, s’ha de pactar amb el grup i amb el partit, perquè és un joc d’equilibris i de pactes també intens per fer la millor llista.
Però no he pensat en cap número 2, ni en cap número 3, ni en cap número 4. Tot això ja arribarà en el seu moment i jo primer he de ser candidat i no ho soc.
Vostè ha dit que els seus rivals -si es validen totes les precandidatures- són actius importants del partit i del país, i que vostè és un home de pactes. Estaria obert a incorporar aquests tres actius al seu equip si vostè guanya les primàries?
Sí, claríssimament. I si n’hi haguessin dos o tres més, també. I en concret, aquests tres companys i companyes poden formar part de la meva candidatura, i a més a més és que l’enfortirien i l’enriquirien moltíssim. Quan tinguem tots els avals serà el moment, potser, de parlar amb aquests termes internament, però jo estaria disposat a liderar la candidatura amb ells a l’equip, evidentment que ho faria.
