Retrets creuats al ple del Parlament de Catalunya aquest dimecres per l’habitatge. Mentre Susanna Segovia, portaveu d’En Comú Podem (ECP), ha preguntat a la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, què opina sobre la querella del fons voltor Vauras Investment contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els regidors Lucia Martín i Marc Serra, aquesta li ha respost que pregunti als seus socis de govern a l’Estat per què posen tantes traves a les lleis que aprova el Parlament per protegir les famílies vulnerables de quedar-se al carrer, després de ser desnonades.
Aquesta empresa, d’origen estranger i especialitzada a fer negoci amb l’habitatge, acusava Colau, Martín i Serra de cometre 12 delictes, després que l’Ajuntament la sancionés en incomplir la llei. En un primer moment, ni la Fiscalia ni la jutgessa instructora veien res que pogués induir que l’alcaldessa i els regidors -tots dels comuns- havien fet res malament, però l’Audiència de Barcelona els ha corregit i sí que ha ordenat investigar-ho. Això sí, ha esquilat els propòsits del fons d’inversió i ha ordenat investigar els representants públics per la via penal per dos suposats delictes: coaccions i prevaricació.
“Sap què passa amb els grans tenidors? Que el govern de l’Estat ha interposat recursos d’anticonstitucionalitat contra les lleis aprovades en aquest Parlament. Recursos que creen jurisprudència i que fan que els grans tenidors estiguin alentint aquests procediments per poder ajustar els lloguers socials obligatoris”, li ha dit Cervera a Segovia.
Va ser el PP i no el govern espanyol
El cert és que qui va interposar un recurs d’inconstitucionalitat per aquest afer va ser el PP i no pas el govern espanyol. 86 diputats populars van enviar al Tribunal Constitucional (TC) un escrit on demanaven a aquest òrgan judicial que declarés nul·la la llei catalana.
Va ser el 28 de gener de 2021 quan el TC va estimar el recurs dels populars i va fulminar la llei que s’havia aprovat al Parlament de Catalunya, buidant de contingut el text, deixant-lo pràcticament no-res. Aquesta va ser una norma que va impulsar la Generalitat per la via d’urgència, a través d’un decret, però que va ser consensuada amb els moviments socials en defensa pel dret a l’habitatge, com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogateres, i que, posteriorment, una àmplia majoria del Parlament va ratificar. De fet, va comptar amb el suport de Junts, ERC, comuns i CUP. Ciutadans i PP s’hi van oposar i el PSC s’hi va abstenir.
El que sí que no va prosperar va ser tramitar el decret com a projecte de llei -hi van votar en contra Ciutadans, PSC, PP i CUP-, una via més lenta, però que alhora permet als partits polítics debatre i modificar el text legal, amb l’objectiu d’aglutinar el màxim nombre de sensibilitats possibles. Així mateix, blinda la norma d’una major protecció, ja que ha estat més treballada i consensuada que no pas un decret, que l’impulsa el govern, en aquell cas -com ara- format per ERC i Junts.
De fet, aquest és l’argument principal que esgrimeix el TC per anul·lar la norma. El problema no era què s’hi deia, sinó com es va aprovar. L’organisme espanyol que s’encarrega de vetllar pel compliment de la constitució espanyola va considerar que la Generalitat es va passar en tramitar aquesta norma com a decret i no com a llei.
Nova llei, nova esperança
Al gener d’aquest any es va aprovar una nova norma, ara sí com a llei i no com a decret, per protegir les persones vulnerables en matèria de l’habitatge. De nou, es recupera una de les premisses més reivindicades pels moviments socials: que els grans tenidors, aquells que tenen més de 10 pisos, no puguin desnonar les persones en situació de risc d’exclusió social perquè no paguen el lloguer sense abans haver negociat un nou pacte entre les parts.
Segovia també ha preguntat per aquest tema a Cervera, que li ha dit que han enviat cartes als grans tenidors, informant-los de les obligacions que tenen per tal d’oferir llogues a un preu assequible a les persones en situació de vulnerabilitat social i econòmica. Per Segovia ha estat insuficient i ha fet una esmena a la totalitat de les polítiques de la Generalitat en matèria d’habitatge: “El seu govern segueix sense fer els deures; segueixen sense invertir prou, amb un parc de lloguer social inferior al 2%, quan la mitjana hauria de ser del 15%; segueixen sense posar els habitatges necessaris a les meses d’emergència per acabar amb les llistes d’espera […] i segueixen sense posar-se al costat de les famílies vulnerables”, ha denunciat.
“No hi ha la unitat antidesnonaments a la qual es va comprometre el president Aragonès. Quan hi ha un desnonament, l’únic que es veu per part de la Generalitat són els mossos, que sovint actuen amb una violència indignant contra les famílies i activistes“, ha lamentat. “L’habitatge no es construeix de la nit al dia i estem treballant en aquesta matèria”, s’ha justificat la titular d’Habitatge.
