Barcelona ha entrat aquest mes de setembre en el darrer curs polític abans de les eleccions municipals del 23 de maig del 2027. De les diferents enquestes publicades fins ara, inclòs el Baròmetre que fa el mateix Ajuntament, totes apunten a una victòria del PSC de Jaume Collboni amb ERC, amb Elisenda Alamany com a alcaldable, en segona posició. El plenari municipal, que passarà de 41 a 43 regidors per l’augment de població, podria arribar a tenir fins a vuit formacions polítiques: PSC, ERC, Barcelona en Comú, Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana (AC). Més enllà de la possible victòria de Collboni, el segon titular que deixen les enquestes és que el partit de Sílvia Orriols entrarà a l’Ajuntament. I podria començar amb força, amb cinc o sis regidors, si es complís el que pronostica el sondeig que el Periódico va publicar el dia de la Mercè, que també reflecteix un Collboni que no acaba de rendibilitzar el càrrec i podria perdre un regidor. També baixaria Junts –d’11 cadires a 5 o 6– i ERC podria pujar un o dos regidors. La política catalana ja fa mesos que viu un terratrèmol que afecta fins i tot el PSC i en el qual AC troba terreny adobat, i a Barcelona també es comença a notar.
Una agenda marcada per la seguretat i la immigració
El TOT Barcelona ha analitzat amb dos politòlegs el creixement d’Aliança Catalana a Barcelona. Per a Jordi Crisol, professor del màster en Comunicació Política i Institucional de la Barcelona School of Management de la UPF i del màster en Màrqueting Polític de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), la irrupció d’Aliança Catalana a la ciutat s’explica per tres motius. El primer és la crisi de Junts a Barcelona, “que deixa orfe un vot catalanista més conservador”. Però també té un pes específic el fet que l’agenda municipal està molt marcada per la seguretat, l’incivisme i el debat sobre la immigració. Una tercera raó, més de fons, és que “Aliança trenca un tabú, perquè permet votar una dreta dura sense haver de votar un partit espanyol”. El Baròmetre municipal de l’estiu situava AC la com a quarta força, per davant de Junts, Vox i PP. L’enquesta d‘El Periódico apunta que lluitarà per ser el tercer partit amb més regidors. “I això sense un candidat conegut a Barcelona. Avui es vota més la marca que la persona”, sosté Crisol. A finals de juny, Aliança va nomenar alcaldable Jordi Aragonès, considerat l’ideòleg del partit.
Junts en “hores baixes” i possible captació de vots també del PSC
Andreu Paneque, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del Grup de Recerca sobre Institucions i Actors Polítics del Departament de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), considera que un dels punts claus que explica la possible entrada d’Aliança a l’Ajuntament és que “les temàtiques i les preocupacions de la ciutadania en l’àmbit nacional, regional i local són les mateixes” a Catalunya i Barcelona. En un altre municipi, les preocupacions i el sentit del vot podria canviar, però no és el cas de Barcelona. Paneque opina que ara mateix els conflictes polítics estan basats en qüestions ideològiques, amb “una pugna molt polaritzada entre la dreta i l’esquerra”. Temes com la seguretat i la immigració estan sobre la taula. El politòleg coincideix amb el seu homòleg amb el fet que Junts travessa “hores baixes”. Apunten que la formació de Carles Puigdemont ha arribat tard en posicionaments com la immigració i s’ha trobat amb un competidor que se li ha situat a l’extrem.
Crisol destaca que Aliança esgarraparà molts volts de Junts, que a Barcelona té com a alcaldable Jordi Martí Galbis, mà dreta de Xavier Trias durant dècades. “Crec que el gruix vindrà de l’antic espai convergent, però no descartaria que també pugui captar votants del PSC, fins i tot més que d’ERC. Hi ha una part del vot socialista que, malgrat no ser independentista, pot sentir-se atreta pel discurs d’Aliança sobre immigració, seguretat i convivència”, valora Crisol. El politòleg creu que seria un error pensar que l’eix nacional continua sent una barrera infranquejable. “Per a alguns votants, aquestes preocupacions poden acabar pesant més que la qüestió nacional. I això obre una frontera electoral que fins fa poc semblava impensable”.
El posicionament territorial
Paneque pensa que caldria analitzar dades i enquestes d’opinió per afinar més, però confirma que una part important dels vots d’Aliança seran de Junts. D’altra banda, votants de Vox i Aliança poden coincidir en temes com la seguretat i la immigració en unes eleccions com les de Barcelona, però hi haurà persones que s’inclinaran per AC per raons “territorials”, en aquest per ser un partit independentista. A la inversa, com AC no es presentarà a les eleccions del 29-N, segons ha dit, molts dels vots se’n poden anar cap a Vox, però també cap a Junts o el PSC, subratlla Paneque.
Una “mateixa tendència”
El professor de la UOC considera que “l’auge de l’extrema dreta a Europa, Catalunya i Barcelona forma part d’una mateixa tendència”, però creu que és difícil saber el recorregut que pot tenir en un futur. “Depèn de moltes qüestions”, per exemple de l’evolució i el posicionament que acabi tenint Junts i la reestructuració o “els moviments que l’extrema dreta generi en partits de l’esquerra més moderada”. Per a Paneque, també pot influir si contextos com la immigració i la seguretat continuen centrant el discurs. I, fins i tot, l’evolució de la mateixa Aliança en tractar determinants temes o la institucionalització del partit, que podria “moderar determinats posicionaments”.
Crisol considera que el referent europeu “més semblant a Aliança no és tant Le Pen com el Vlaams Belang flamenc, que combina nacionalisme i un discurs molt dur contra la immigració”. Però vol deixar clar que Catalunya té una particularitat: “Dues extremes dretes que competeixen des de posicions nacionals oposades”, la qual cosa també els “posa límits”. Per al politòleg, Barcelona és una ciutat més difícil per a Aliança que molts municipis mitjans. I més que on pot arribar electoralment Aliança, la qüestió és “fins a quin punt acabarà condicionant el discurs de la resta de partits”.
Barris amb un vot de centredreta catalanista fort
A les municipals del maig vinent, Aliança pot obtenir vots en barris “amb un vot catalanista de centredreta tradicionalment fort, com Sant Gervasi, les Corts o la Dreta de l’Eixample”, apunta Crisol. Però també de zones on hi ha una percepció de deteriorament de la convivència i una presència important de votants catalanoparlants, com alguns sectors de Sant Andreu. “Als barris més castellanoparlants, en canvi, crec que Vox parteix amb avantatge”.
Segons Paneque, el que diuen els estudis i els que han analitzat el vot d’AC és que hi ha un comportament amb relació a la renda “en forma d’U invertida”. “Com més als extrems estiguin, en tant que pobres o en tant que rics, més probabilitats hi ha que votin aquesta formació”. D’altra banda, i relacionat amb el conflicte de classes, hi ha una segona dimensió que és la territorial, i el que acaba decidint votar a Aliança o Vox és el posicionament de la persona en funció si és independentista o nacionalista espanyol.
Per a Crisol, el vot cap a Aliança pot ser en part un vot protesta, però creu que és un error quedar-se només amb aquesta idea. “Hi ha gent que té la sensació que el país està canviant molt ràpidament i que ningú li ha preguntat com ho viu. Aquest malestar existeix i s’ha d’entendre encara que no es comparteixin les solucions que proposa Aliança. Si fos només un vot de protesta, podria desaparèixer tan ràpidament com ha arribat. Però quan hi entra la identitat, el vot acostuma a arrelar més. I aquí la clau serà si els altres partits són capaços de donar respostes creïbles sobre convivència i seguretat”, argumenta el politòleg.
Aliança depèn extremadament del lideratge de Sílvia Orriols
Finalment, Crisol sosté que en el vot d’AC hi pot haver molta volatilitat, i tant pot créixer com desinflar-se. “Aliança depèn moltíssim del lideratge de Sílvia Orriols, però unes municipals també van de candidats, de barris i de conèixer la ciutat. I aquí encara té molta feina a fer. Si la campanya gira al voltant de la seguretat i la immigració, tindrà més oportunitats. Si el debat se centra en l’habitatge o la gestió de la ciutat, ho tindrà més difícil. No perdria de vista Junts: bona part del futur electoral d’Aliança a Barcelona dependrà de si Junts és capaç de recuperar un espai polític propi”, conclou.
