Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) és el president de Junts per Barcelona a l’Ajuntament i alcaldable de la formació per a les municipals del 23 de maig del 2027. Regidor des del 2011, va formar part del govern de Xavier Trias (2011-2015) com a edil de Presidència i Sants-Montjuïc. Mà dreta de Trias durant anys, tant a la Generalitat com al consistori, va assumir el lideratge del grup municipal amb la sortida de l’exalcalde el juliol del 2024. Martí Galbis es va imposar en unes primàries internes per elegir l’alcaldable en les quals no era el candidat de la direcció nacional.
L’actualitat mana. Quina valoració fa de la convocatòria de les eleccions espanyoles per part de Pedro Sánchez?
Una de les coses més destacades de la convocatòria electoral és que almenys, fins al diumenge de les eleccions, el 29 de novembre, ens estalviarem la publicitat i la propaganda institucional amb els colors del PSC i el PSOE, amb la qual ens inunda Jaume Collboni i el seu govern per terra, mar i aire. No m’ha agradat la primera reacció de Collboni, perquè en lloc de fer d’alcalde, fa de palmero de Pedro Sánchez. Ja no ens enganyen. A Barcelona, ja sabem com se les gasten aquests polítics que proclamen les dues Espanyes. La realitat és que després pacten, PSOE i PP, per fer Collboni alcalde per barrar el pas a qui ha guanyat les eleccions. A Catalunya i a Barcelona, el debat d’aquí al 29 de novembre estarà entre les formacions que depenen dels interessos dels seus germans grans a Madrid i que mai compleixen amb el nostre país, o dels qui com Junts per Catalunya tenim només la defensa dels interessos dels catalans i els barcelonins en la base del nostre projecte polític.
Els darrers dies, les pluges han tingut afectacions importants a Barcelona. Sembla evident que cal reorientar algunes inversions.
El primer que vull fer és enviar un missatge de suport a tots els veïns i veïnes que n’han patit les conseqüències, i un agraïment a la feina dels serveis públics: els Bombers, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, personal del transport públic de la ciutat, serveis de neteja i d’emergències. Ara, hem d’estar al costat dels afectats i posar tots els recursos per reparar els danys com més aviat millor. Però cal posar-se a treballar des d’ara mateix en la necessitat de plantejar canvis importants en les polítiques municipals per fer front aquests tipus d’episodis que ens arriben a causa del canvi climàtic. Cal reorientar inversions. No pot ser que per molt que plogui, s’hagin d’aturar les línies de metro, que s’inundi la ronda de Dalt o que s’inundi gairebé de forma permanent l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Tres mesos després de les primàries, ha rebut ja el suport de la direcció de Junts?
Sí, plenament. Des del mateix dia en què es van fer públiques les primàries, el secretari general -Jordi Turull- va anunciar que tot el partit i ell estarien al costat del candidat. Ja estem treballant braç a braç.
Ha parlat amb el president Carles Puigdemont des de les primàries?
Vam tenir un contacte quan em va felicitar després de les primàries i ara estem pendents de la seva tornada.
Quin efecte pot tenir la tornada del president Puigdemont per a les municipals?
El fet que no hagi vingut des del minut zero de l’aplicació de la llei d’amnistia és una greu injustícia. Quan ell torni, que esperem que sigui en els dies vinents, serà un gran revulsiu per Junts a tot Catalunya. Ens donarà molts ànims i escalf i ens ajudarà a tirar endavant el projecte.
Puigdemont ha dit que vol recórrer Catalunya. S’implicarà en les municipals?
Desconeixem quin serà el seu paper concret, però és evident que qualsevol paper que pugui fer per Barcelona o amb Barcelona serà positiu. Però jo, personalment, desconec quina serà la seva agenda. Estem esperant i desitjant la seva tornada.
Quin paper espera de l’alcalde Xavier Trias?
Xavier Trias és una persona que m’estimo i ha estat el millor alcalde de la ciutat, juntament amb Pasqual Maragall, i estarà a disposició de la candidatura. És una persona que està a disposició de la ciutat i estarà al nostre costat en cada moment que pugui estar disponible. El tindrem molt a prop durant la campanya.
Té previst que pugui tenir un número simbòlic en la candidatura?
Sí, oferiré Xavier Trias que tanqui la llista electoral de Junts per a les municipals.
En les primàries va competir amb Jaume Alonso-Cuevillas, Pilar Calvo i Glòria Freixa. Hi ha alguna possibilitat que alguna d’aquestes persones s’incorpori a la seva candidatura?
Aquesta és la meva voluntat. Quan vam tenir el resultat de les primàries, em vaig presentar com una persona de consens i d’equip. És lògic que alguna o algunes d’aquestes persones s’acabin incorporant a la candidatura.
Pilar Calvo pot ser la número dos de la llista?
Ara no estic en disposició d’avançar aquestes informacions perquè encara no les tenim plantejades ni decidides. Una vegada passi l’acte del 7 d’octubre -amb el qual Martí Galbis comença la precampanya-, em posaré a pensar quina ha de ser l’orientació de la futura llista electoral.
Té constància que algun dels regidors actuals no continuarà a més de la Victòria Alsina que ja ho ha dit?
Tampoc no vull avançar alguna possible baixa, que se’n poden produir. En el trànsit cap a una nova etapa, hi haurà incorporacions i també hi haurà alguna baixa o baixes produïdes per la voluntat del company o companya. No tenim tancades quines baixes hi poden haver. En qualsevol cas, serà una llista renovada i amb un fort component d’experiència de la gent que hi ha.
Serà una llista de partit o també hi haurà gent de la societat civil?
Ens agradaria comptar amb algunes persones que no fossin militants. No sempre és fàcil concretar-ho, però ens agradaria continuar oberts a la ciutadania. No descarto la incorporació d’alguna persona de fora.
Les enquestes no donen uns resultats bons ara mateix a Junts. Quina és la causa? Es creu aquestes enquestes?
Les enquestes a vuit mesos vista no són una aproximació real. És la fotografia d’un dia, i a vuit mesos de les eleccions, no les hi vull fer massa cas. Les enquestes mai ens afavoreixen i a vegades acabem guanyant les eleccions. Vam guanyar el 2011 i el 2023, i les enquestes no ens donaven guanyadors. Crec que les coses aniran canviant. Hi ha una qüestió de notorietat i coneixement. Soc un candidat nou com a cap de llista, amb un grau de coneixement relativament baix, i aquest grau de coneixement s’anirà incrementant a mesura que la precampanya avanci. Hi haurà un moment en què la meva notorietat ajudarà al fet que els resultats puguin ser millors. Auguro que en futures enquestes els resultats seran força millors.
Li preocupa la possible irrupció d’Aliança Catalunya amb força a l’Ajuntament?
És una incògnita saber a vuit mesos de les eleccions com pot acabar aquesta formació política. I altres. Pot ser que entrin altres forces d’extrema esquerra o no. Ara, el que hi ha és una tendència general a Europa, l’estat, Catalunya. I aquestes tendències hem de veure si es confirmen o es rectifiquen. Estic convençut que en vuit mesos aquestes formacions extremes, unes i altres, cometran encara més errors dels que estan cometent. Tot s’anirà posant al seu lloc. En qualsevol cas, no ens fa por. Ens veiem amb forces per treure un resultat molt bo. Fins i tot, aspirar a guanyar.
És possible un pacte amb Aliança Catalana?
No parlaré d’aliances d’ara fins al 24 de maig del 2027. No hi tinc gens d’interès. Nosaltres anem a fer una gran campanya, a treure uns bons resultats i, si és possible, a guanyar. Parlar d’aliances és una qüestió tan etèria i volàtil que no m’aporta res.
Quines són les seves tres prioritats per Barcelona si és alcalde?
Barcelona té greus problemes de tota índole. Si fos alcalde donaria un missatge optimista, d’il·lusió i capacitat per revertir la situació en termes generals. El primer que faria és que la gent que viu i treballa a Barcelona pugui tenir esperances i il·lusió amb què puguin quedar-se a viure a la ciutat. Podem parlar de molts problemes i solucions, però si la gent que viu, treballa i té un sou no es pot permetre el luxe de pagar un lloguer o una hipoteca… La meva intenció, en primer lloc, és posar les bases, perquè la major part de les persones que viuen aquí puguin fer seva la ciutat. En segon lloc, vull que Barcelona sigui de la gent. Vull posar els barcelonins al centre de l’acció de govern. En aquests moments, tenim molts eslògans, somnis de futur, moltes transformacions urbanístiques fins al 2035, però la gent no se sent seva la ciutat. Hem de poder viure a Barcelona i sentir-la nostra, des del punt de vista de la neteja, la seguretat, el civisme, la convivència… I en tercer lloc, hem de donar solucions concretes i reals. Ara hi ha molta desesperança en la gent. S’han de donar solucions concretes per a l’habitatge, la seguretat, per al petit comerç, els professionals i els emprenedors, que paguen impostos i no tenen els serveis, millores en el transport públic… S’han de donar solucions als problemes del dia a dia que no funcionen.
Estem enmig d’una nova crisi de l’habitatge. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Quines solucions proposa Junts a Barcelona?
A Barcelona, l’àmbit competencial és el que és. Hi ha lleis que s’aproven al Parlament i altres a l’estat. A Barcelona, el primer que hem de fer per solucionar el problema de l’habitatge és admetre que les polítiques que s’han fet els darrers deu o dotze anys han estat un fracàs. Si no tens una bona diagnosi com a punt de partida, podem continuar fent unes polítiques públiques equivocades. Vull deixar enrere de totes totes el que s’ha fet la darrera dècada. Hem de canviar les receptes i hem de treballar amb la màxima col·laboració entre els àmbits públics i privats. Hem de fer un gran pacte de ciutat i de país perquè tots els operadors públics i privats anem en la mateixa direcció, amb un pacte de lleialtat orientat a incrementar l’oferta. Tot el que no impliqui incrementar l’oferta no sortirà bé. Necessitem mobilitzar sol per construir i fer promocions amb un acord publicoprivat. També cal agilitzar les llicències. No pot ser que estiguem un any de mitjana per donar les llicències d’obres dels plans urbanístics. Hem de baixar la pressió fiscal associada a la compravenda i en els lloguers, en alguns aspectes. Hem de fer una sèrie de coses diferents de les que s’han fet aquests últims temps, amb molta inversió pública. S’ha de replantejar la reserva del 30%. El pacte de ciutat i de país l’hem de fer a vint o trenta anys vista. No podem estar pensant que només amb un mandat es farà. En resum, cal construir més des de la col·laboració publicoprivada, reduir càrrega impositiva, facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove i vulnerable i protegir el propietari petit. El petit propietari, en aquests moments, està en qüestió. Ningú posarà a propietats per a llogar si no està incentivat, protegit i no hi ha seguretat jurídica.
A Barcelona, hi ha una oferta molt baixa de pisos públics en comparació amb altres països europeus. Per què es construeixen tan pocs habitatges públics?
Hi ha una qüestió de pressupost i, per tant, de prioritat política. Sempre es pot gastar una mica més del que es gasta. Després, hi ha una qüestió de burocràcia. Quan l’alcalde diu que es poden fer de mitjana fins a mil pisos cada any, per dir una xifra general, s’està reconeixent la mateixa limitació de la maquinària administrativa de la ciutat. Hauríem de poder fer-ne 1.500 o 2.000 cada any, des del punt de vista de la promoció pública de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, i complementar-la amb la col·laboració dels operadors privats, que en poden fer 2.000 més.
Hi ha sol suficient a Barcelona?
Hi ha sol. No s’ha esgotat. I també hi ha la possibilitat puntual de fer alguna modificació puntual del planejament que permeti, en algun punt de la ciutat, més perifèric, evidentment, poder tenir més pisos els que en aquests moments estan previstos. Però hi ha una qüestió de maquinària municipal que s’ha d’agilitar, i cal posar-hi recursos econòmics, tècnics i de personal per fer que dels mil pisos anuals es pugui passar a 1.500 o 2.000. Amb voluntat política es podria resoldre.
La revisió de la normativa del 30%, que obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatge social en els edificis nous o grans rehabilitacions, està tancada definitivament aquest mandat?
Collboni ja fa molt de temps que va decidir aparcar aquesta qüestió. Nosaltres vam explorar la possibilitat d’una negociació amb l’objectiu de flexibilitzar el 30%. Va ser una voluntat transparent i real d’arreglar aquest problema. Però al final a Collboni, aquesta reforma del 30%, no li va interessar. No li va interessar estrictament per interès electoral. No li interessava arreglar aquest problema perquè ell no guanyava ni un vot més. No crec que es torni a reobrir aquest mandat.
Vostè parla sempre de flexibilitzar el 30%, no d’eliminar-lo.
Sí, però aquesta flexibilització no pot estar pendent tota la vida. Si això no s’arregla en un temps breu, el que és clar és que haurem d’optar per altres fórmules.
Collboni ven fum amb l’eliminació de 10.000 pisos turístics el 2028?
Sincerament, Collboni ens enganya, no a nosaltres, sinó a la ciutadania. En primer lloc, perquè aquestes llicències d’habitatge turístic, si un dia es revoquen, que està per veure, però si un dia es revoquen no solucionen el problema de l’habitatge a Barcelona No el solucionaran. Ni de prop, ni de lluny. És més un anunci propagandístic que no pas una solució real al problema de l’habitatge. Si es vol fer això, revocar 10.000 llicències legals, és per contribuir a arreglar el problema de l’accés a l’habitatge. Entenc, i Collboni ho sap, que no és un tema estrictament polític d’ideologia de partits, sinó que hi ha un debat ciutadà entre experts, del món professional… Fins i tot el president del Col·legi de Notaris ha explicat per què les coses poden fer-se i per què no poden fer-se. Més enllà de la problemàtica de contenciosos judicials que pugui haver-hi en el futur, crec que aquest no és el problema. El problema és que és un anunci publicitari perquè Collboni sap que el que no pot anar a unes eleccions admetent el fracàs absolut de les seves polítiques. L’únic que pot fer és vendre expectatives, no diré fum, sobre possibles mesures que pal·liïn el problema de l’habitatge. Però això no serà així. I es veurà ben aviat, perquè queda menys d’un any perquè hi hagi un nou govern i es pugui veure que es pot fer i que no. Lamentablement, crec que és un anunci que molta gent se’l creu. El nostre esforç és fer pedagogia, que així no es resoldrà el problema de l’habitatge. Són habitatges d’ús turístic que tenen una llicència des del 2014. No hi ha hagut increment d’habitatges turístics des del 2014, hi ha una congelació des del 2014 i així i tot el preu de l’habitatge en aquests últims dotze anys s’ha incrementat un 70%. Quin impacte tenen aquestes llicències que estan congelades en l’increment del preu de l’habitatge? Pràcticament, zero. És una nova operació de màrqueting de Collboni.
S’han portat a votació unes ordenances fiscals que en podríem dir fantasma. Més enllà de l’increment del recàrrec de la taxa turística als creueristes d’escala. S’han rebutjat i el govern ha decidit que no les tornarà a tramitar. Quina valoració en fa?
La valoració és que és un fracàs polític molt important de l’alcalde Collboni. Ha estat incapaç d’aprovar unes ordenances fiscals. No és un tema menor. Hem hagut de posar tota la carn a la graella per aprovar el recàrrec als creueristes d’escala, aquells que estan poques hores a la ciutat. Creiem fermament que cal que aquest tipus de turisme de creueristes d’escala que aporten poc valor puguin tenir més pressió fiscal en benefici de la ciutat i que la recaptació es pugui destinar a la sostenibilitat i al canvi climàtic. També ha de servir perquè els barcelonins paguin menys impostos.
Què han acordat amb el govern per donar suport al recàrrec?
Un pla d’ombres, verd i fonts públiques.
De quin pressupost estem parlant?
No n’hem parlat. Es tracta d’uns ingressos extraordinaris i quan es tinguin s’hauran de pactar els programes concrets. El que hem fet és un plantejament de quins són els àmbits als quals s’haurien de destinar una part d’aquest increment d’impostos que rebrà Barcelona. Hi haurà un increment exponencial molt important de la recaptació a través d’aquest impost els quatre anys vinents.
Negociarà els pressupostos municipals per al 2027 amb Collboni?
No creiem en l’alcalde Collboni, no creiem en la seva manera de funcionar ni en les seves prioritats polítiques. És un tema que ja tenim decidit. Nosaltres hem de plantejar-nos, i jo, com a persona que vull ser l’alcalde de Barcelona, un programa electoral amb unes prioritats polítiques que permetin dissenyar en el futur un nou pressupost que no tingui res a veure amb el que hem patit aquests darrers anys.
El que sí que hauria de tirar endavant és l’aprovació definitiva del reglament per dotar la Guàrdia Urbana de pistoles Taser. Es votarà aquest octubre?
Està en mans del govern. Els plans inicials eren, efectivament, portar-ho aquest mes d’octubre o novembre, depenent dels tràmits administratius. L’acord està pres amb el nostre suport. Hem de lamentar que Collboni hagi perdut un any. Els vam dir que parlessin i pactessin amb els sindicats de la Guàrdia Urbana el reglament i no van voler. Es van enrocar i no vam tenir reglament [Junts hi va votar en contra]. Ara, sí que hi han parlat i han negociat. Això farà que aquesta tardor tinguem el reglament aprovat, la qual cosa permetrà la licitació per fer la compra.
Quan pot tenir la Guàrdia Urbana les primeres pistoles Taser?
El 2027. Hi ha una licitació, una adjudicació i una formació bàsica als agents que tindran l’arma. És veritat que el primer contracte serà de poques armes. Ho hem criticat. Però, en qualsevol cas, ja les tindrem.
Si vostè és alcalde, quantes pistoles Taser tindrà la Guàrdia Urbana?
De la mateixa manera que hi ha una pala detectora d’armes blanques per patrulla -és una cosa que vam demanar i va ser una petita victòria a principis de mandat-, amb les Taser també cal que cada patrulla en disposi d’una. És evident que d’un dia a l’altre no es poden tenir totes, però sí que s’ha de fer una distribució extensiva i progressiva de les armes. Per exemple, els caps de torn i la UREP han de ser dels primers a tenir-la. Al final, l’objectiu seria que totes les patrulles tinguessin almenys una Taser.
Quina valoració fa de l’aplicació de l’Ordenança de Civisme?
Som crítics i ens sap molt greu ser crítics perquè confiàvem en l’aplicació d’aquesta ordenança que té el segell i l’ADN de Junts i de mi mateix, com a Jordi Martí. No s’han complert les expectatives pel fa al compliment de la norma. Hem estat crítics aquestes últimes setmanes. Aquest incompliment generalitzat de l’ordenança ens ha forçat, l’últim plenari d’aquest setembre, a presentar una proposició en la qual denunciàvem la manca de l’aplicació de la norma al barri de Sant Antoni i la reprovació de l’alcalde com a màxim responsable. Hi ha una continuïtat en la degradació de l’espai públic. Hi ha un conjunt d’accions d’execució de l’ordenança que no es compleixen. Crèiem que era una qüestió de l’eina, que ja tenia vint anys abans de renovar-la, però sembla que no és una qüestió de l’eina, sinó de la voluntat política del govern de fer-la complir o no.
Diria que Barcelona és una ciutat bruta?
Barcelona està més bruta del que hauria d’estar, sobretot amb relació als diners que hi invertim. És un dels contractes més importants de la ciutat, del voltant dels 400 milions d’euros. Amb el que destinem a neteja i amb les tecnologies que hi ha avui en dia, la ciutat hauria de lluir més. També és veritat que hi ha una part de responsabilitat de l’incivisme de la gent. És evident. Però també és evident que la ciutat hauria d’estar més neta. I hi ha llocs de la ciutat on sembla que el govern accepta que han d’estar bruts. A vegades, fa molt de fàstic moure’s pels barris de Ciutat Vella. Hi ha brutícia de tota mena. Suspenem al govern en la gestió de la neteja i el manteniment.
Collboni afronta un final de mandat amb molts conflictes laborals a l’Ajuntament: Serveis Socials, biblioteques, escoles bressol. No negocia el govern?
El govern està demostrant la seva incapacitat per arribar a acords. Sempre hi ha conflicte laboral, si no són els Bombers és la Guàrdia Urbana, i si no el funcionari de torn. Els conflictes apareixen. El que no pot ser és que hi hagi un govern que passi mesos i mesos i sigui incapaç d’arribar a un acord. El que demanen els col·lectius, en aquest cas bibliotecaris i funcionaris de Serveis Socials, no són impossibles. No estan demanant coses que siguin incomplibles. Amb el pressupost que té l’Ajuntament, hauria de ser capaç d’arribar a un acord amb una certa facilitat. Amb les formes, el govern també suspèn. Després de mesos de conflicte laboral, no pot suspendre una reunió poques hores abans amb els bibliotecaris sense donar explicacions.
Diria que amb el pregó de la Mercè d’enguany, fet per l’Antoni i la Meritxell Falgueras del Celler de Gelida, el govern ha volgut blanquejar les polítiques escasses que s’han posat en marxa aquest mandat a favor del comerç de proximitat i barri i dels establiments històrics? No paren de tancar negocis.
Estic d’acord amb aquest plantejament. Portem molts mesos, per no dir tot el mandat, parlant amb el teixit comercial de la ciutat i el comú denominador és la queixa i la decepció respecte al tracte que reben del govern municipal. Hi ha hagut una cosa que s’ha intentat vendre i que ha blanquejat aquest fracàs, que és la capitalitat europea del comerç de proximitat del 2026. Dit pels mateixos protagonistes, és un fracàs, perquè no ha suposat un canvi amb polítiques de suport real al teixit comercial de proximitat i barri. El pregó és un altre capítol. Són amics nostres. Era totalment merescut. Valorem la invitació, però sobretot el pregó que van fer. Va ser un pregó a quatre mans molt maco i molt sentit. Estic totalment d’acord amb el que van dir. Però és veritat que aquesta oferta de pregó, sembla que s’hagi buscat dir: ‘veus, ja us ho ajudem’, ‘obrim les portes perquè feu un pregó’. Però realment la política de fons d’ajuda al comerç continua suspenent. No hi ha promoció comercial real. No hi ha un tractament fiscal just i equitatiu amb el comerç de barri i proximitat. No hi ha suport des del punt de vista de coses que no tenen a veure amb l’oferta comercial, però sí que afecten els establiments, com la seguretat i la neteja. Hi ha molts elements amb els quals el comerç de proximitat se sent en aquests moments maltractat i amb poca ajuda.
