El viatge que l’alcalde Jaume Collboni va fer a Sarajevo, Kíiv i Varsòvia entre els 30 d’agost i el 5 de setembre va costar més de 52.000 euros. Ho recull un informe municipal en resposta a Junts per Barcelona al qual ha tingut accés el TOT Barcelona. En total, la delegació municipal i de mitjans (quatre periodistes) va estar composta per una quinzena de persones, però no totes van fer el recorregut sencer. A més de Collboni, també van viatjar la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay i el secretari general de l’Ajuntament, Jordi Cases. A Kíiv, la comitiva va necessitar de serveis de seguretat especials, amb personal de protecció de l’ambaixada espanyola. Collboni i la resta de membres es movien amb vehicles “adaptats” i es van identificar una sèrie de refugis subterranis per si calia utilitzar-los en cas de bombardejos.
Els bitllets d’avió han suposat la despesa més gran total del viatge, que es va enfilar fins als 52.111,56 euros. Els vols en van representar al voltant de la meitat, concretament 21.369,27 euros. D’altra banda, els allotjaments van costar 10.150,99 euros, mentre que per als desplaçaments en trens nocturns es va pagar 7.828 euros. L’informe desglossa altres despeses, com lloguer de vehicles a Kíiv (5.300 euros), Varsòvia (1.626 euros) i un a Sarajevo (2.532,04 euros); assegurances de viatge per valor de 2.284,50 euros; manutenció (761,7 euros), i sala d’autoritats (145,36 euros).
El viatge de l’alcalde a aquestes tres ciutats va tenir lloc un any després que, a finals d’agost del 2025, Collboni anés a Amman (Jordània) i Istanbul (Turquia). En aquest cas, el cost va ser més de 27.000 euros. Collboni va anar a Jordània després que Israel vetés la seva entrada al país hebreu. L’alcalde va encapçalar una delegació municipal de sis persones -entre les quals també hi havia Maria Eugènia Gay-, i vuit periodistes. Durant l’estança, Collboni va anunciar la reactivació del Districte 11, amb un paquet d’ajuts per a les ciutats palestines arrasades per Israel. A Istanbul, el grup de l’Ajuntament va ser també de sis persones -sense Gay i amb la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez– i quatre periodistes. A Turquia, Collboni va anar-hi per donar suport a l’alcalde d’Istanbul, Ekrem İmamoğlu, detingut per motius polítics.
Entre els “objectius” que l’informe esmenta per justificar el viatge institucional a Sarajevo, Kíiv i Varsòvia hi figura “reforçar la relació històrica entre Barcelona i Sarajevo”, “reforçar la relació bilateral entre Barcelona i Varsòvia” i “signar la renovació de l’acord, memoràndum d’entesa, amb la ciutat de Kíiv”.
Vehicles i material d’emergències per a Kíiv
A més, a Sarajevo, l’alcalde volia conèixer i donar més suport als projectes de cooperació impulsats per l’Ajuntament de Barcelona amb institucions i entitats de Sarajevo, especialment la Casa Segura “per a dones en situació de violència de gènere i el treball conjunt amb el Ministeri de l’Interior del Cantó de Sarajevo”. A Varsòvia, l’alcalde va visitar i es va interessar per la feina de la principal associació de defensa de drets del col·lectiu LGTBI de Polònia, Campaign Against Homophobia, i va intercanviar experiències en matèria d’habitatge amb el govern municipal de Varsòvia. I a Kíiv, Collboni va transmetre “la solidaritat de Barcelona” al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, “davant l’agressió russa”, i va lliurar vehicles i material d’emergències per a la ciutat.
L’informe destaca l’avaluació de riscos i els protocols de seguretat que van ser necessaris en el viatge de l’alcalde i de la delegació municipal, especialment a Kíiv. Segons detalla la resposta de l’executiu socialista a Junts, la direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament va estar en contacte constant, des de la preparació del viatge, amb les ambaixades d’Espanya a Bòsnia i Hercegovina, Polònia i Ucraïna, i amb els equips dels ajuntaments de les ciutats de Sarajevo, Varsòvia i Kíiv.
En el cas de Kíiv, es va dur a terme una avaluació de riscos “específica”, que va encapçalar la Guàrdia Urbana, en Coordinació amb els Mossos d’Esquadra i la Direcció de Relacions Internacionals, i “va mantenir un canal obert de comunicació amb el Ministeri d’Afers Exteriors, la Unió Europea i l’ambaixada d’Espanya a Ucraïna. El document esmenta que tant el programa, els itineraris i els vehicles que va utilitzar l’alcalde i la resta de la delegació van ser avaluats, i en el cas de Kíiv l’examen es va fer diàriament, “seguint els informes de l’ambaixada d’Espanya a Kíiv”.
Refugis subterranis i vehicles “adaptats” per seguretat
A Kíiv, Collboni i la resta de la delegació van estar acompanyats en tot moment per personal de protecció de l’ambaixada espanyola i per part d’un agent de la Guàrdia Urbana, que formava part de la delegació. D’altra banda, l’informe desvela que, “davant d’un possible atac”, s’havien identificat una sèrie de refugis subterranis per si calia utilitzar-los. Seguint les indicacions de l’ambaixada, els desplaçaments es feien en “vehicles adaptats”
Junts va preguntar l’1 de setembre pel cost total del viatge, qui formava part de la delegació, els riscos de visitar un país en guerra com Ucraïna i les assegurances que es van haver de contractar. El president del grup municipal i alcaldable, Jordi Martí Galbis, va dir llavors que “Barcelona és una ciutat solidària i oberta al món, i el compromís amb Ucraïna és legítim i necessari”. Però també va subratllar la necessitat que el govern informés amb transparència dels detalls del viatge.
Segons l’informe, els resultats i els retorns del viatge per a Barcelona han estat l’actualització de la relació històrica amb Sarajevo “i l’ampliació de la cooperació bilateral”, la inclusió de Sarajevo en la iniciativa Districte 11 Ciutats de Palestina, el reforç de “la projecció internacional de Barcelona com a ciutat compromesa amb la pau, la democràcia i la cooperació urbana”, l’impuls d’una jornada de capacitació tècnica per a municipis palestins, l’intercanvi de coneixement amb Varsòvia en matèria d’habitatge, i la millora del posicionament de Barcelona en les xarxes de ciutats europees.
