Jaume Collboni acabarà el mandat (2023-2027) sense haver aprovat cap pressupost anual per la via ordinària, és a dir acordat amb l’oposició. El 2024, l’alcalde va haver de recórrer a la qüestió de confiança (l’eina que la llei electoral dona als governs en minoria per tirar endavant uns comptes, amb un màxim de dos cops en quatre anys) després que els grups municipals els rebutgessin. El 2025, amb el mateix escenari, va haver de prorrogar-los. I el 2026, va poder fer ús per última de vegada aquest mandat de la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos, que van ser els més expansius de la història de la ciutat, 4.180,8 milions d’euros. Partits de l’oposició com Junts, Barcelona en Comú, PP i Vox ho veuen com un fracàs.
A sis mesos i mig per a les eleccions municipals del 23 de maig del 2027, els pressupostos de l’any vinent no han començat ni tan sols la seva tramitació. Fonts del servei de premsa de l’Ajuntament han explicat que serà al desembre, un cop hagin passat les eleccions espanyoles del 29-N. Abans, no es pot presentar res, afegeixen les fonts consultades, tot i que res impedia haver-los negociat amb anterioritat. El president de Junts a l’Ajuntament i alcaldable, Jordi Martí Galbis, ha criticat que enguany el PSC ni tan sols ha intentat pactar. “Sembla que directament prorrogarà i s’estalviarà l’esforç de presentar un pressupost real”.
Ni ERC li tornarà a donar suport
El TOT Barcelona ha consultat a tots els grups municipals què faran enguany amb els pressupostos i de les respostes queda clar que Collboni haurà de prorrogar-los perquè, molt probablement, cap partit li donarà suport. Els tres primers anys de mandat, ERC ha estat l’únic grup que ha avalat els comptes, després de negociar aportacions econòmiques en diferents àmbits, però ara ni tan sols els republicans podrien votar-hi a favor. Consultat el grup que president Elisenda Alamany, aquest s’ha limitat a dir que no s’està en aquest escenari encara. “No estem aquí”, apunten fonts republicanes. Però sembla difícil que a mig any de les eleccions, ERC es mulli i doni suport als pressupostos del govern.
La resta de grups s’han mostrat força més explícits i cap d’ells aprovarà els comptes de 2027, si es dona el cas que se sotmeten a votació, la qual cosa aboca Collboni a haver de prorrogar-los. Per a Martí Galbis, “un pressupost no és un tràmit administratiu. És el full de ruta d’una ciutat, és on es decideix quines prioritats es defensen, quins barris es milloren i quines polítiques s’impulsen. Sense pressupost nou, Barcelona no s’actualitza; repeteix xifres i renuncia a millorar el futur”, ha subratllat l’alcaldable de Junts.
Un nou “fracàs” de l’alcalde
Segons Junts, el problema de fons no és tècnic sinó polític. “Collboni va arribar a l’alcaldia gràcies a un acord tàctic entre el PP i Barcelona en Comú, dos partits amb models de ciutat radicalment oposats. Aquell pacte no tenia ni programa, ni projecte, ni model de ciutat. Era, simplement, un acord per impedir que el candidat més votat, Xavier Trias, fos alcalde. I la ciutat paga les conseqüències d’aquella operació des de fa ja més de tres anys”, ha destacat Martí Galbis. El president de Junts fa referència al fet que, el juny del 2023, PP i Barcelona en Comú van investir Collboni quan les eleccions de maig del 2023 les havia guanyat clarament Trias, amb prop de 150.000 vots i onze regidors. Per a Martí Galbis, “estem davant d’un nou fracàs de l’alcalde Collboni, i aquest cop és especialment greu: per quart any consecutiu, Barcelona es quedarà sense un pressupost aprovat de manera ordinària”.
Un nou “fracàs” de l’alcalde
La portaveu de Barcelona en Comú i número dos de la candidatura per a les municipals, Carol Recio, confirma que el seu partit no donarà suport als comptes si es tramiten. “Collboni i el seu govern passaran a la història per no haver aprovat cap pressupost per la via ordinària. Collboni no ha mirat tant a l’esquerra com volíem i ha buscat en excés a Junts. No ens ho podíem permetre, perquè quan l’esquerra no governa, l’extrema dreta creix”. Recio critica que ara Collboni, un any més, renuncia a negociar uns pressupostos amb ells, diu. “Els seus apropaments a la dreta, especialment amb Junts, per intentar modificar la normativa 30% o per aprovar un nou pla d’usos a Ciutat Vella que fomenta el comerç dirigit als turistes, l’ha fet desviar de liderar una majoria progressista a la ciutat”.
A la dreta de Barcelona en Comú, el president del PP, Daniel Sirera, considera que en quatre anys “Collboni ha demostrat una incapacitat absoluta per aprovar uns pressupostos municipals i garantir l’estabilitat econòmica de l’Ajuntament”. Després de dues qüestions de confiança i una pròrroga, ara es veu abocat a una altra pròrroga pressupostària. “És el balanç d’un govern esgotat, sense lideratge, sense majoria i sense capacitat per gestionar Barcelona. Collboni ha fracassat i Barcelona necessita una alternativa”, subratlla l’alcaldable popular. A parer seu, l’alcalde ha convertit la improvisació i la propaganda en la seva manera de governar la ciutat. “Barcelona no pot continuar acumulant anuncis, obres i promeses sense una planificació rigorosa ni uns pressupostos que es podran complir”. Tot i que el va investir, Sirera creu que Collboni ha perdut una oportunitat i “no mereix tornar a ser alcalde de Barcelona”.
Per a Gonzalo de Oro, president de Vox a l’Ajuntament, el fet que Collboni no hagi aprovat ni un pressupost evidencia “la incapacitat de Collboni i del PSC” per tirar endavant els comptes de la ciutat. “És una situació que reflecteix la manca de lideratge i la feblesa d’un govern municipal incapaç de generar els acords necessaris per governar”. De Oro denuncia que Barcelona no pot continuar instal·lada en “la paràlisi pressupostària” mentre els barcelonins suporten “una pressió fiscal asfixiant i veuen com els seus problemes continuen sense resoldre’s”. Segons Vox, els socialistes “han convertit l’Ajuntament en una màquina de recaptar impostos, però demostren una falta d’eficàcia alarmant a l’hora de gestionar els diners dels ciutadans”. De Oro recorda que el seu partit s’ha posicionat en contra dels comptes generals de l’Ajuntament perquè la gestió econòmica municipal presenta incidències i deficiències recollides en els mateixos informes de fiscalització.
