Fa tres anys que Jordi Graupera està “obsessionat amb Barcelona” i un any i mig que va posar en marxa el seu projecte per a unes primàries sobiranistes per a les eleccions municipals del 2019. Al final van quedar descafeïnades –no hi van participar la majoria de partits interpel·lats–, però ell hi va arrasar.
Ahir començava el seu compte enrere com a candidat del 26-M. La campanya arrenca dijous a la nit i de moment les enquestes el deixen fora i els mitjans públics gairebé també: Betevé li farà cert seguiment informatiu però no l’ha convidat al debat de divendres. Tant és una cosa i l’altra. Ell ni es planteja no entrar a l’Ajuntament i no deixa passar cap oportunitat de fer campanya: si cal, a la Junta Electoral. Hi hem passat una jornada, com hem fet amb altres candidats, i ho hem comprovat.
9.30 h Avís a navegants a TV3
És dilluns i Jordi Graupera és en una cantonada del parc del Clot a primera hora. El programa ‘Els Matins’ de TV3 li ha ofert una connexió en directe per entrevistar-lo i els ha citat a prop de l’associació de veïns que ha de visitar després. Aprofita per advertir que presentarà un recurs a la junta electoral contra la decisió de Betevé de no convidar-lo al debat d’alcaldables. Recorda que el regidor Gerard Ardanuy va a la seva llista i que això li dona dret a ser-hi. Perquè TV3 vagi posant les barbes en remull.
10. 00 h Els desencantats del Clot
Gerard Ardanuy, precisament, l’espera davant de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot, on també compareix Carles Domingo, un altre membre de la llista. Tots tres seuran a la mateixa taula amb un líder veïnal veterà, el secretari de l’associació, Miquel Catasús, i el vocal Jesús Pérez. També els exposen la seva decepció perquè no se’ls ha convidat a un debat que han organitzat, però Catasús no gasta contemplacions. “És que set candidats ja són massa, i d’aquests set no en podem deixar cap fora, i com que ni volem fer una cosa de cara a galeria sinó parlar a fons de coses del barri, com més gent pitjor”. I d’aquí no el trauran. Han topat amb un de més tossut i ja ha vist moltes eleccions i molts candidats en la seva vida associativa.
Graupera, Ardanuy i Domingo no es podran aixecar-se d’allà fins que hagin escoltat totes les demandes que han posat per escrit a la revista de l’entitat de cara a les eleccions: 11 prioritats sobre salut, educació, habitatge, urbanisme i la biblioteca pendent. Quan Graupera proposa anar a fer un tomb i veure sobre el terreny el que necessiten, Catasús aixeca les celles, mira el rellotge i posa el dit sobre la llista: “És que jo a les 11 haig de marxar i encara falten coses”. Graupera, Ardanuy i Domingo acaten. Quin remei.
Jordi Graupera i Gerard Ardanuy amb el secretari de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot, Miquel Catasús / S.B.
Aviat surten les queixes sobre l’equip de govern d’Ada Colau. “Crèiem que aniríem millor amb ells, perquè eren els de la participació, i no hem anat millor. De les expectatives que teníem, res de res. Josep Maria Montaner [el regidor d’Habitatge i del districte de Sant Martí] i ens va demanar una llista de solars disponibles per a pisos protegits i n’hi vam trobar 40. Li vam donar fa dos anys i no hi ha hagut manera de reunir-nos-hi per comentar-la”, es queixa Catasús. Amb el seu posat de no deixar-se impressionar per ningú –tampoc per la dialèctica i el coneixement de Graupera de com es gestiona l’habitatge públic a París i Viena–, afegeix que també s’ha sentit ignorat per altres partits, “inclosa ERC”. “Això que segons quan i segons com els he votat”, remata amb un llaç groc a la solapa de la jaqueta.
11.25 h Esmorzar, viatge amb bus i una admiradora
Al final, la trobada s’ha allargat vint minuts més del previst i la comitiva de Primàries torna a sortir al carrer passat un quart de dotze. Ardanuy, que coneix el barri, els vol portar a esmorzar a La Formiga Martinenca, una entitat fundada a principis del segle XX. La troben tancada i s’han de quedar al bar el costat, regentat per ciutadans xinesos, com mana el segle XXI.
Després d’un entrepà de pernil dolç que, per la mida, podria ser un dinar, és hora d’anar cap al local de campanya, al carrer de la Llibertat, a Gràcia. Hi tenen feina abans d’anar a un dinar d’alcaldes al Centre Cultural El Born. Caminen una estona fins a una parada d’autobús.
Una admiradora demana a Jordi Graupera fer-s’hi una foto. Han coincidit a l’autobús / S.B.
Durant el trajecte, un matrimoni llança llambregades a Graupera. I quan baixen a la mateixa parada no poden resistir la temptació i li demanen de fer-s’hi una foto. Bé, la senyora vol que el senyor li faci una foto amb el candidat. Ell aprofita totes les passades per intentar rematar i els convida a una trobada de voluntaris i apoderats que hi ha a la tarda, al Casinet d’Hostafrancs. “Ui, no ho sé, ja ho veurem”, fa ella, amb cada de “potser et votaré però no em demanis més”.
12.10 h El local de campanya més estret que has vist mai
Al local de la candidatura Barcelona És Capital-Primàries l’equip treballa a tot gas. És en un carrer de Gràcia anomenat Llibertat, però de llibertat de moviments allà dins n’hi ha poca. És un espai estret com un túnel amb els llocs de treball enganxats l’un amb l’altre. Al fons hi ha una taula gairebé encastada entre les dues parets on seuen Adrià Alsina –número 4 de la llista– i altres membres de l’equip donant voltes a idees. Un plànol de Barcelona amb les seccions censals acolorides segons les possibilitats de trobar-hi votants –càlculs fets creuant dades d’eleccions anteriors– que han fet servir per decidir on anaven a fer campanya porta a porta.
Jordi Graupera i Maria Vila, al local de campanya de Barcelona És Capital-Primàries / S.B.
Les anades i vingudes al carrer són constants: cada vegada que algú vol tenir una conversa discreta. “Acompanya’m a buscar un cafè”, diu Graupera a Maria Vila, la número dos de la llista. Després surt ell sol amb el tècnic de vídeo: el gravarà durant un minut demanant a la gent que voti per decidir quins dels 100 punts del programa –que s’ha fet a partir de reunions de voluntaris i simpatitzants– han de ser prioritaris. Ho llançaran a YouTube i volen aconseguir que 5.000 persones hi votin. Seran 5.000 votants que ja tindran mobilitzats per al 26-M, que els pot venir d’un grapat de vots. En necessiten entre 33.000 i 38.000 per entrar a l’Ajuntament, calculen.
13.15 h Dinar al Born amb alcaldes històrics
Un taxi portarà Graupera i Maria Vila al dinar organitzat per alcaldes.eu, que en reuneix 150 al Born. Alcaldes de tots els colors polítics estan convocats per aquesta entitat dedicada a publicar llibres i entrevistes sobre la seva activitat. Han convidat candidats els de Primàries hi van. “Nosaltres anem a tot arreu on ens conviden”, assegura el cap de llista. Tant ell com la resta de l’equip no tenen problemes a reconèixer que necessiten fer-se visibles: estan convençuts que tenen un bon producte però senten que no són prou a l’aparador.
Jordi Graupera i Maria Vila, a la taula del dinar d’alcaldes.eu. A l’esquerra de Graupera, Valentí Riera, 40 anys alcalde d’Aguilar de Segarra / S.B.
En l’acte es donen diplomes a alguns que ja no es tornen a presentar, des del Lluís Tejedor (ICV), del Prat de Llobregat, fins a Josep Maria Corominas (PDECat), d’Olot. El cap de llista de Primàries es troba en una taula on aparentment l’únic que el reconeix d’entrada és Jordi Solé (ERC), alcalde de Caldes de Montbui. Li pregunten qui és i ell ho ha de preguntar als altres –en la majoria de casos. La taula és rodona i sembla la d’un casament on s’ajunten convidats que no es coneixen i han de preguntar-se si venen pel nuvi o per la núvia. L’alcalde d’Olot li diu que com que era conegut per la ràdio –RAC1 i Catalunya Ràdio, on ha participat en tertúlies durant anys– no l’ha reconegut per la cara. La que ho té més clar és una representant de l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra que acompanya l’alcalde, Valentí Riera, que fa 40 anys que és el batlle del poble i finalment es retira. “Ell era un corresponsal que estava a Amèrica”, li explica al polític veteraníssim del seu poble.
14.45 h El vell alcalde davant de l’aspirant a alcalde
Graupera està fascinat amb Riera. El tracta de vos –com s’escau amb una persona que coneix els usos tradicionals del país, res a veure amb el vostè postís que s’ha acabat imposant– i li fa tota mena de preguntes. Així sabrem que, quan va agafar les regnes de l’Ajuntament, al poble no hi havia cap servei –ni aigua corrent, ni llum ni cap telèfon–, que va trobar-hi un pressupost de 300.000 pessetes i l’any següent ja en va fer un de 80 milions per portar-hi l’aigua i que “les llistes obertes són el millor que hi ha”.
15.45 h Escapada per a la logística familiar
Una trucada alerta el candidat que se’l requereix per un afer, no greu però sí immediat, de logística familiar: ras i curt, ha d’anar a buscar una de les seves filles a l’escola. Promet ser a les 16.40 hores a la següent parada de la jornada.
16.30 h CAP Sardenya: un altre model
Compleix la paraula i apareix a les 16.27 h al capdamunt del carrer Sardenya, on visitarà un CAP. Està gestionat per una empresa social formada per professionals de la sanitat que pertanyien a l’Institut Català de la Salut (ICS) i fa 18 anys van decidir que “el funcionariat està molt bé per a algunes coses però no tant per a sectors basats en la implicació i el coneixement”. Així mateix ho diu el director del centre, Jaume Sellarès.
L’enllaç de contacte ha sigut Olga Simó, endocrinòloga i voluntària de Primàries, que acompanya el candidat en aquesta visita. El doctor explica que tenen les mateixes exigències i objectius que qualsevol altre CAP i que sempre els compleixen i surten per sobre de la mitjana en les enquestes de satisfacció. Els metges cobren entre un 30% i un 40% més que dins del sistema de l’ICS i tots els treballadors que ho volen són accionistes. “Es tracta d’organitzar-se millor, en lloc de reduir el nombre de pacients, perquè com més pacients veiem més bons metges som”, al·lega Sellarès.
Jordi Graupera amb Jaume Sellarès, director del CAP Sardenya, i una metge de família del centre / S.B.
Graupera el cus a preguntes, no pren cap nota. I quan surt al carrer, la responsable de premsa engega el mòbil li planta al davant i ell es posa a parlar: en un minut recull les dades clau que li ha donat el director del centre i els endreça en forma de breu discurs en defensa de l’autogestió. “Funciona”, conclou. Pim-pam. I no cal repetir. A la primera i fora. Puja de paquet a la moto que condueix la col·laboradora que fa un moment li ha gravat el vídeo –capaç de fer molts dels papers de l’auca– i marxen cap al Casinet d’Hostafrancs.
17.50 h Proves de so amb Lluís Llach al Casinet d’Hostafrancs
A la sala d’actes del Casinet –on la candidatura ja havia fet una sessió de ‘taules obertes’ , els seus debats per definir el programa col·laborativament– hi ha una quinzena de membres de l’equip amunt i avall. Ho preparen tot per a l’acte litúrgic que es produirà d’aquí a una estona, amb 300 voluntaris i apoderats –en total en tenen 1.000 i escaig. S’han de fer les proves de so i Graupera agafa el micròfon i es permet la petita vanitat de cantar un fragment de ‘País Petit’ i fer-ho força bé. Podria haver deixat aquesta tasca menor a algú altre. Podria haver-la fet ell i limitar-se al clàssic “psí, psí, psí, provant, provant, un, dos, hola, hola”. Però decideix cantar Lluís Llach.
18.10 h “Sou el nostre exèrcit”
Arriba el moment de més solemnitat. Els 300 voluntaris estan posats en cercle i al mig hi ha una petita tarima. Després d’una presentació de Diana Coromines (número 3 de la llista) i Àstrid Bierge (número 6), el cap de llista es posa al centre i comença a parlar mentre va donant voltes lentament. Es passarà així tot el discurs, per veure i ser vist per tots els assistents.
Astrid Bierge i Diana Coromines, donant la benvinguda als voluntaris / Jordi Play astid
Els han convocat dient-los que allò seria una reunió estratègica, però la introducció que els fa Graupera pertany més aviat al gènere motivacional. Després complir amb el punt del manual de guerra electoral de deixar verds els rivals –“ERC i com es digui aquesta tarda Convergència”–, els diu als que té davant que són “el vot del plaer culpable”. Per alguna raó –potser perquè no se l’acusi d’abusar dels anglicismes perquè acaba de tornar dels EUA– no utilitza el ‘guilty pleasure’ que se sol fer servir. El cas és que Primàries és en aquest món i aquestes eleccions perquè a molts electors ja no els calgui “anar a votar amb la pinça al nas”. “Si es continuen votant partits que diuen una cosa i en fan una altra i que ja no saben com agenollar-se, se’ls envia el missatge que tot cola. I en les pròximes eleccions ja no presentaran un socialista de 80 anys que porta tota la vida pactant amb els poders, sinó una patata punxada en un pal, i diran que és bona perquè és la seva patata”, s’embala.
I en el moment culminant ho diu: “Vosaltres sou l’exèrcit d’aquesta candidatura, i perdoneu la metàfora bèl·lica, que a Catalunya no té bona premsa”. Per això els demana, sobretot, que facin córrer la veu, que viralitzin el material que llancen a les xarxes i a Whatsapp. Instants després, arribaran les instruccions concretes de l’equip tècnic, que projecten un número de telèfon gegant sobre el teló de l’escenari i demana a tots els assistents que hi enviïn un missatge amb el seu nom per posar-los en una llista de distribució de consignes electorals que ells hauran de redistribuir a tothom que coneguin. “Seran unes setmanes frenètiques. Us demano un esforç. Recupereu la força i el compromís de l’1-O perquè, a diferència de l’1-O, aquesta vegada no serà en va”, remata. I aquí ho deixa.
19.10 h Trasllat als Lluïsos per a un debat sobre Gràcia
Després de l’èxtasi, Graupera encara té forces per anar-se’n a un debat a Gràcia. Torna a pujar a la moto per desplaçar-se tan ràpid com sigui possible. Les proves de so es repeteixen a la sala d’actes dels Lluïsos de Gràcia. El so s’acobla de mala manera mentre el tècnic fa els ajustos però tothom ho suporta amb estoïcisme.
20.00 h Missatge als graciencs
El director de ‘L’independent’ de Gràcia, Albert Balanzà és el moderador del debat i els anuncia que hi ha dos blocs: un sobre habitatge/gentrificació/escoles bressol i un altre sobre entitats culturals i esportives i que només deixarà parlar tres minuts cada un en cada bloc.
Jordi Graupera, al debat electoral dels Lluïsos de Gràcia / S.B.
Aquí Graupera ha de demostrar la seva capacitat de baixar al terreny micro, de barri. Li toca parlar l’últim en la primera ronda i el primer en la segona, o sigui que parla dues vegades seguides. No porta cap paper a les mans. Ho té tot al cap. Diu coses sobre l’habitatge que ja se li han sentit altres vegades, però després es posa el barret del barri de Gràcia i desplega el seu coneixement sobre els problemes amb el camp de futbol de l’Àliga i el de l’Europa i la pista esportiva dels Lluïsos, clava una ‘cleca’ a l’equip d’Ada Colau –el regidor de Gràcia, Eloi Badia, està assegut al mateix escenari, representant Barcelona en Comú en el debat– i defensa que cal donar més joc a les entitats en aquestes qüestions. I ho fa mirant directament al públic. Buscant els votants un per un, artesanalment, com ha demanat als voluntaris que ho facin. Treballen per a una candidatura d’autoconstrucció que destina “100.000 euros i no un milió” a la campanya.
