Collboni al barri de “s’ha matao Paco”

El candidat a l'alcaldia de Barcelona del PSC visita Vallbona i Torre Baró per prendre el pols a una part de Nou Barris en precampanya

Només hi ha dos caps de llista que repeteixen aquestes municipals a Barcelona: Ada Colau i Jaume Collboni. L’alcaldessa s’ha proposat no empitjorar els resultats (11 regidors) i el socialista s’ha proposat millorar-los: el 2015 el PSC va caure dels 11 als 4 regidors. I una de les eines que vol fer servir és el coneixement del territori. Per això, com ha fet durant dècades Alberto Fernández Díaz, l’alcaldable socialista pentina els barris sempre que pot –estant a l’oposició hi ha més temps per dedicar-s’hi– i assegura que a vegades ho fa en jornades de dotze hores: “És l’única manera de saber què pensa la gent de debò”. L’hem seguit una tarda per Nou Barris, el districte d’on Colau va destronar el PSC fa quatre anys –van perdre 18 punts de cop en el percentatge de vot– per veure’l en acció.

16.30 h Estació de Torre Baró

Part de l’equip del candidat es troba a l’estació de Rodalies a Torre Baró. L’objectiu és pujar a casa de la presidenta del Casal de Gent Gran del barri, Luisa Olivares. Sobre el mapa semblava més fàcil, però un cop allà s’agraeix el cotxe d’una de les tres conselleres que el PSC té al districte, Núria Gaig: l’ascensió no podria ser qualificada de cap manera de passeig. Des del cotxe, hi ha la possibilitat d’observar conservant el ritme de la respiració, i així topem amb una llarga sèrie de llaços grocs pintats als fanals del carrer que serpenteja fins a la part alta del barri.

És una àrea d’autoconstrucció –ara les cases estan legalitzades– sense botigues ni altres serveis, però els veïns no en marxarien per res del món. Només cal escoltar-los una estona per entendre per què: el barri se l’han fet ells –no només les cases– i és seu.

17. 25 h Collboni arriba tard, força tard

Ve d’una reunió que s’ha allargat i, quan es presenta, el berenar ja està avançat, però encara queden crusanets i li fan un cafè nou, perquè el de la primera ronda ja està fred. Al menjador de la Luisa, presidit per una pantalla de televisió gegant, hi ha també un gran pòster d’un autobús de Londres, i les parets estan recobertes amb un paper pintat amb estàtues de la Llibertat i torres Eiffel. Dos sofàs, una taula i una prestatgeria d’Ikea completen la decoració. La tele no se sent –està silenciada– però se senten ocells cantant. L’ull inexpert no sap trobar-los, no se’ls veu enlloc. Fins que la mirada aterra en uns objectes en forma de capsa recoberts amb una funda feta a mida i estampada amb quadrets: el so surt d’allà, són les gàbies on hi ha les caderneres i els verdums “de competició” del gendre de la Luisa.

Jaume Collboni a casa de la presidenta del Casal de Gent Gran de Torre Baró, en una visita de precampanya a Nou Barris / S.B.

Jaume Collboni a casa de la presidenta del Casal de Gent Gran de Torre Baró, en una visita de precampanya a Nou Barris / S.B.

Casualitat o no, els ocells arrenquen a cantar més fort i més seguit quan arriba Collboni. L’hi fa notar la Gregoria García, secretària del Casal de Gent Gran, veïna de la Luisa i propietària d’una terrassa que el candidat ja coneix perquè una vegada s’hi va menjar una paella.

Bus a demanda: a favor i en contra

La Gregoria, que abans de ser gent gran havia estat a l’Associació de Veïns, porta la veu cantant i critica Colau. “No ha vingut mai al casal”, remuga. I tampoc li agrada el bus a demanda que diu que és “l’únic” que ha fet al barri l’actual equip de govern. “El fan servir els joves perquè l’has de demanar amb el mòbil, i fa massa volta, trigues molt”, es queixa. Del fons de la sala li surt una rèplica. El gendre de la Luisa no hi està d’acord: “A veure, la gent gran pot trucar per telèfon per demanar el servei, l’aplicació no és l’única manera de fer-ho. I el funcionament és bo. La gent era reticent, però ara l’agafen”.

De fet, el gendre de qui té queixa és dels socialistes: “Vostès ens van dir que ens aconseguirien un poliesportiu i encara l’estem esperant”. Carmen de Andrés, membre del grup municipal del PSC i exregidora executiva del districte amb Jordi Hereu, forma part de la comitiva i és la que s’ho sap tot de Nou Barris. Obre molt els ulls i fa una ganyota: “Home, però és que hem de governar per aconseguir-ho, i no serà que no hàgim lluitat pel poliesportiu com a oposició, però al final l’última paraula la té qui governa”. El gendre no queda gaire convençut.

Collboni pren nota de la demanda i els diu que “tot això s’ho ha d’aprendre la Marga”, i l’assenyala. És Marga Marí-Klose, sociòloga experta en desigualtat i pobresa, militant del PSC de Nou Barris i número 6 de la llista. Està destinada a ser la nova Carmen de Andrés, que aquesta vegada va a la llista per al Congrés i ha vingut amb el número dos de Meritxell Batet, Paco Polo, actual secretari d’estat per a l’Avenç Digital. Home de confiança de Pedro Sánchez, Polo és aquí perquè està de campanya pel 28-A, mentre Collboni està de precampanya pel 26-M i tot es barreja.

El ‘segrest’ del 47 i el mite Manuel Vital

Un dels grans protagonistes de la conversa és el mite veïnal del barri, Manuel Vital. Va morir el 2010 però encara és el referent, l’home que un dia del 1978 va conduir un autobús de la línia 47 segrestat pels veïns –dones i nens– per demostrar que aquella mena de vehicles podien pujar fins a Torre Baró. Vital era conductor d’autobusos i va perdre la feina durant dos anys, però els veïns van tenir bus a la part alta del barri per primera vegada. “Aquesta història és molt important per entende Torre Baró”, adverteix Collboni.

Foto històrica del segrest del 47 a Torre Baró, al mòbil d'una veïna del barri durant la visita de Jaume Collboni / S.B.

Foto històrica del segrest del 47 a Torre Baró, al mòbil d’una veïna del barri durant la visita de Jaume Collboni / S.B.

Viure en un turó amb carrers amb molta pendent converteix els autobusos en una peça fonamental de la teva vida. Per això el bus a demanda ha sigut el gran tema d’aquest mandat, el 47 va ser la gran batalla de finals dels 70 i Carmen de Andrés encara recorda el merder que li van organitzar quan era regidora. Volien més autobusos i TMB es negava a fer-los pujar si no es feien els carrers de sentit únic. De Andrés recorda que la van escridassar quan ho va anunciar –volien continuar circulant en els dos sentits pels seus carrers–, i que l’endemà de posar els senyals van aparèixer cremats. Ara ho explica com una anècdota, però en aquells moments va haver-hi de tornar amb la policia i advertir els veïns que “cremar senyals de trànsit és un delicte”.

18.20 h Trasllat a Vallbona

El primer secretari de l’agrupació del PSC a Nou Barris, Mario García –també conseller dels socialistes al districte– els avisa que s’està fent tard. Han de travessar la Meridiana per anar cap a l’únic barri del districte que és a l’altra banda d’aquesta avinguda. Allà els espera una altra generació de líders veïnals: per ser exactes, n’hauríem de dir lideresses.

18. 30 h El Racing Vallbona i “s’ha matao Paco!”

El que ja ens ha explicat un altre membre de la comitiva ens ho explica ara Collboni. És, clarament, una de les anècdotes preferides del PSC en relació a Vallbona: d’aquest barri és el protagonista d’un dels vídeos més virals del programa APM, el famós “s’ha matao Paco!”. El programa de TV3, de fet, va recollir les imatges d’un reportatge que La Sexta havia fet sobre el Racing Vallbona per mostrar com és el futbol de tercera regional en un club molt arrelat al territori. Ells havien rodat l’escena en què un  del socis del club donava indicacions a un altre aficionat per recuperar una pilota perduda. A més de queixar-se de com tenia l’Ajuntament la zona, s’exclamava quan veia caure el seu amic Paco enmig dels arbustos: “S’ha matao Paco!”.

El Racing Vallbona és una de les bases del teixit associatiu del barri, i Collboni no se’l pren a broma. Pregunta amb insistència al seu equip si s’ha contactat amb el club. El candidat té claríssim que no pot anar al barri i no passar per les instal·lacions esportives, i no li consta en la ruta prevista. El tranquil·litzen: avui no hi ha ningú, estan de vacances.

18.35 h Zaida i Mònica Palet, “les nenes”

La trobada que sí que s’ha concertat és amb les germanes Palet, tota una institució veïnal a Vallbona. “Són de l’òrbita dels comuns, però estan desenganyades”, diu l’alcaldable socialista. De fet, la Mònica –que va militar al mateix sindicat que Collboni quan eren universitaris– és coordinadora d’ICV al districte. I hi ha bon rotllo, però no l’han fet venir per riure-li les gràcies sinó per deixar-li molt clar el que volen.

Les germanes Palet van estar anys a l’Associació de Veïns i hi ha tot un entorn de veïnes més grans que elles dues que les tenen com a referent. “Ens diuen ‘les nenes’”, somriu la Zaida. Ara tenen una associació nova, des de fa dos anys: Associació Ecoveïnal Vallbona Viu.  L’ecologia i la possibilitat de conservar l’última àrea agrícola de Barcelona és la seva obsessió, i xoca amb un projecte per construir 2.000 habitatges que tenen els socialistes pendent des de fa anys i esperen veure fet realitat algun dia a Vallbona.

18.50 h La Granja del Ritz

El primer punt del recorregut –la comitiva farà cames les germanes incombustibles, res a veure amb el cafè amb pastes de ca la Luisa a Torre Baró– és la Granja del Ritz. Que el nom impressionant de l’indret no enganyi ningú: són unes naus abandonades i vandalitzades, propietat municipal des que es va comprar a la cadena d’hotels que l’havia utilitzat fins als anys 90 per abastir-se de productes de granja sense intermediaris.

Jaume Collboni escolta les explicacions de Zaida Palet sobre l'antiga Granja del Ritz, al barri de Vallbona, a Nou Barris / S.B.

Jaume Collboni escolta les explicacions de Zaida Palet sobre l’antiga Granja del Ritz, al barri de Vallbona, a Nou Barris / S.B.

El pla és recuperar-la com a granja, però està encallat. En aquest objectiu, les germanes Palet i els socialistes estan d’acord. Però un tema porta a l’altre i arriben al problema: La Ponderosa.

19.20 h Vistes sobre La Ponderosa per discutir

Per anar cap al punt on es podrà tenir una vista impressionant del terreny on hi ha el projecte que els divideix, el grup fa un recorregut per la “part alta” del barri. S’hi combinen cases d’autoconstrucció degradades amb altres edificacions més recents i solars buits, expropiats des de fa anys per fer-hi zona verda i/o habitatge protegit i plens de males herbes altes com un nen de 12 anys.

Després d’una breu visita a casa de dues germanes modistes que es queixen de la neteja dels carrers, s’arriba a un mirador sobre l’entrada de Barcelona. Som a la frontera amb Montcada i Reixac i el so del trànsit és una remor forta i constant. S’aturen amb la vista posada a l’àrea agrícola que al costat de la via del tren, coneguda com La Ponderosa. “No em diguis que no es preciosa”, diu Zaida Palet a Collboni.

“Ja, però necessitem habitatge, que la gent marxa de Barcelona perquè no n’hi ha prou i és massa car”, respon el candidat. Mario García posa mala cara. Carmen de Andrés –que ha hagut de marxar– ja s’ha escarrassat fa una estona a ensenyar-los els plànols de l’àrea residencial especial (ARE) que es va dissenyar per a La Ponderosa. L’entesa sembla lluny.

Carmen de Andrés ensenya a Zaida Palet, Collboni i la resta de la comitiva el pla urbanístic per transformar La Ponderosa en una zona d'habitatges de Vallbona / S.B.

Carmen de Andrés ensenya a Zaida Palet, Collboni i la resta de la comitiva el pla urbanístic per transformar La Ponderosa en una zona d’habitatges de Vallbona / S.B.

“És incompatible el seu projecte amb el pla per fer 2.000 pisos aquí”, assegura García. Collboni li dona suport al primer secretari del seu partit a Nou Barris, però tampoc vol discutir amb les germanes Palet. “Nosaltres no ens neguem a fer habitatge, però no estem d’acord amb el com. Per què no mouen el camp de futbol i es posen els pisos en un altre lloc?”, pregunta la Zaida.

Arriba un moment que han de deixar la discussió. La passejada  s’acaba baixant cap al Rec Comtal. “Em fascina la història d’aquest rec”, assegura el candidat. Les Palet es queixen de l’abús de l’ús “lúdic” que se’n fa a l’estiu, amb banyistes brètols que ho deixen tot fet un fàstic.

19.50 h Comiat al costat del camp del Paco

L’últim punt del recorregut és al costat del camp del Racing Vallbona. Allà tota la comitiva, especialment Paco Polo, debatran amb una veïna gallega sobre l’amenaça de Vox. “No, no, jo no els penso votar. Però la veritat és que encara no sé qui votaré el 28-A, ja sé que falten pocs dies però no ho tinc clar”, admet. la dona. I per sortir del pas –Polo ha entrat en acció i li està dedicant tota la seva atenció– assegura que la seva germana “sempre, sempre vota el PSOE”. I mitja hora després se’n van tots una mica més en pau.   

Nou comentari