La CUP recorda el ‘segrest’ històric d’un bus a Nou Barris per reivindicar la desobediència

La formació ha reclamat el rupturisme institucional en un acte de campanya

La CUP continua treballant els barris de Barcelona que li costen més i Nou Barris és una aposta de la formació en les eleccions municipals d’aquest 2019. El 2015, van obtenir-hi un 4,23% dels vots, bastant per sobre de l’1% del 2011 però encara molt lluny dels resultats del feu de Gràcia (11,67%) o de l’Eixample (8,34%) i de la mitjana de la ciutat (7,42%). I la formació té un vessant social tan marcat com el nacional, amb propostes netament d’esquerres –d’extrema esquerra, de fet– adreçades a les classes populars. No vol renunciar a Nou Barris, i aquest diumenge hi ha fet un dels actes importants de la seva campanya.

Hi eren els representants de la formació anticapitalista al districte: Francisco Garrobo, Miriam Aguirre, Asun Terol i Paco García, que han denunciat la violència de classe traduïda en la sinistralitat laboral, han insistit en la municipalització dels serveis per “enfrontar el poder real” de les grans corporacions i han evidenciat el problema de l’habitatge a la zona, segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN). També han remarcat el perfil feminista de la marca CUP, i han recordat que la precarietat afecta especialment les dones, en àrees laborals com la neteja i la cura de gent gran. Tot plegat és inseparable per a ells de l’independentisme basat en la desobediència. “La república serà obrera o no serà”, ha avisat Asun Terol.

La necessitat de desobeir en el Procés, que la CUP ha proclamat sempre, abans i després de l’1-O, ha sigut un dels arguments de l’acte, que s’ha fet a la plaça Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat. “Els drets no es conquereix amb acords, sinó amb mobilitzacions de masses i desobediència civil col·lectiva”, ha dit el diputat cupaire al Parlament Vidal Aragonés. 

El record mític del conductor de bus Manuel Vital

El parlamentari ha tocat aleshores la fibra de la consciència obrera i de lluita veïnal del districte, quan ha recordat la cèlebre història de Manuel Vital, el conductor de l’autobús número 47 que l’any 1978 va deixar que un grup de dones i nens de Torre Baró, també a Nou Barris, li segrestés el vehicle per demostrar que podia pujar fins a la part alta del barri, cosa que l’Ajuntament de l’època –abans de les primeres eleccions democràtiques, que es van fer el 1979– negava.

Foto històrica del segrest del 47 a Torre Baró, al mòbil d'una veïna del barri durant la visita de Jaume Collboni / S.B.

Foto històrica del segrest del 47 a Torre Baró, al mòbil d’una veïna del barri durant una visita de Jaume Collboni / S.B.

Vital va ser suspès de feina i sou durant dos anys, però es va convertir en l’heroi del barri, perquè el bus hi va començar a pujar: amb l’acte de desobediència, s’havia aconseguit l’objectiu del veïnat.  “Des dels barris i les ciutats hem de bastir una institucionalització alternativa, amb assemblees a cada barri, relligant lluites i institucions“, ha defensat Aragonés. De fet, dies abans de la campanya la CUP va fer arribar a ERC, Junts per Catalunya, Barcelona És Capital-Primàries i els comuns d’Ada Colau una proposta de desobediència institucional, tant en el vessant nacional com en el social.

A la plaça Ángel Pestaña també hi havia el número dos de la llista de la CUP per al 26M, Jordi Magrinyà, que ha retret a ERC que no hagi donat suport a la revocació de la cessió de la capella de la Misericòrdia al MACBA perquè s’hi pugui instal·lar el CAP Raval Nord. Per a Magrinyà, hi ha una “lluita a mort” de la Fundació del MACBA amb els veïns del Raval. Des de Nou Barris, ha dit: “Si toquen el Raval, toquen Nou Barris i ens toquen a totes”. 

Magrinyà també ha esmentat els acampats que protestaven pel preu de l’habitatge a la Gran Via i que han sigut desallotjats aquesta matinada. “Quan ens movem pels drets, ens envien les forces de seguretat. Ja passarem comptes”, ha assegurat. 

Més informació

Nou comentari