Mentre el govern de l’estat espanyol manté el bloqueig sobre el futur de l’edifici de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de la Via Laietana, les protestes sobre la presència del cos espanyol en aquesta antiga comissaria —icona històrica de la tortura i la repressió— segueixen ben vigents. De fet, en les grans mobilitzacions de l’esquerra i de l’indepentisme, aquest edifici es converteix en una parada gairebé obligàtoria per als manifestants. Ahir es va tornar a demostrar. Després d’una Diada especialment tranquil·la, l’únic punt de conflicte on es va acabar descontrolant la situació va ser la prefectura de la Policia Nacional. Els llançaments contra l’edifici i la policia que el protegia van ser constants. I mentre això es converteix en un episodi més dels incomptables que s’han produït els últims anys, els moviments polítics per foragitar la policia espanyola d’aquest espai segueixen encallats.
Les últimes postures del Govern i de l’Ajuntament al voltant del tema tampoc no ajuden a l’hora d’aclarir quins són els plans de futur per a l’edifici. L’executiu català plantejava el passat juliol traslladar la seu del Memorial Democràtic de Catalunya a l’actual prefectura policial de la Via Laietana, ja que això lligava amb la voluntat de dedicar l’espai a la memòria històrica. Tanmateix, aquesta idea va xocar frontalment amb el parer de l’equip d’Ada Colau. Així, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, va assegurar que aquella proposta no era vàlida perquè la nova realitat “de cap de les maneres” havia de ser “un edifici amb despatxos, per molt que sigui el Memorial”. Per contra, recordava que els plans eren dedicar-lo íntegrament a la “reparació, difusió i investigació de la repressió franquista i la tortura”. De fet, l’any 2017 ja es va aprovat al Congrés dels Diputats una proposició per reconvertir la prefectura i atorgar-li aquests usos.
Tot i haver passat més de quatre anys —tres dels quals sota el govern del PSOE i gairebé dos anys amb Unides Podem com a socis— des d’aquella fita, res no ha canviat. De fet, l’últim posicionament del govern estatal sobre el tema el va expressar en una resposta oficial a una bateria de preguntes d’Esquerra Republicana al Congrés, el passat febrer del 2020: “A l’actualitat, el govern no es planteja traslladar la Prefectura Superior de la Policia de Catalunya de la ubicació actual”, deia el text al qual va tenir accés el TOT Barcelona.
La resposta del govern de l’Estat arribava tres mesos després que l’Ajuntament de la capital catalana sumés els vots de Barcelona en Comú, PSC, ERC i Junts per Catalunya per pressionar a Madrid pel trasllat de la comissaria. Aquell posicionament municipal, alhora, donava per tancada la petita ferida que s’havia obert al govern d’Ada Colau quan el PSC va desautoritzar els comuns tot menystenint la proposta del canvi d’usos de la prefectura. Al final, però, l’entesa municipal i el desig autonòmic no han aconseguit que això es tradueixi en cap moviment del govern de l’Estat.
