El nou pressupost pactat a l’Ajuntament de Barcelona, amb participació de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya, forma part d’una “estratègia global de reassentament de l’Estat”. Aquest és l’advertiment que ha llançat aquest dissabte la CUP Capgirem Barcelona. Segons la que va ser la candidata de la formació en les eleccions municipals del 26M, Anna Saliente, l’acord per als comptes del 2021 –al qual encara s’hi podria afegir el grup de Manuel Valls– està “pensant per al manteniment de l’statu quo de l’Estat, però també de la Generalitat i al de Barcelona, on es mantenen els mecanismes de distribució de les desigualtats”.
Saliente es referia al fet que l’acord de Barcelona s’ha negociat en paral·lel als comptes per a la Generalitat i la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I ha remarcat el paper del PSC, soci de govern dels comuns. “Encara que hi ha algunes petites millores en alguns aspectes, el nou pressupost no soluciona el problema de qui té el poder econòmic a la ciutat i continua generant desigualtat”, s’ha queixat la cupaire.
En aquesta anàlisi, els anticapitalistes posen l’accent en el fet que s’hagi “multiplicat el pressupost per a la promoció del turisme”, una àrea del govern municipal que és en mans del PSC. “Això és totalment contradictori amb la suposada lluita contra les desigualtats [pel tipus d’ocupació que genera aquest sector, amb molta precarietat] i l’objectiu de reduir la contaminació”, ha recordat Saliente, com a avís als comuns.
També han criticat que els comptes municipals no prevegin la remunicipalització d’alguns serveis socials que estan externalitzats –alguns dels quals, en l’àmbit de l’ajut a les dones en situacions més vulnerables– i que es continuï apostant “per la política de grans esdeveniments com el MWC” i que “no s’aclareixi què passarà amb projectes com el museu Hermitage i de la Fira de Barcelona”, amb els quals la CUP és molt crítica.
Les institucions i la mobilització al carrer
Saliente ha fet aquestes declaracions en un pausa de la jornada de debat Carrer i institució: una relació convulsa?, que forma part del Procés vector, amb què la formació intenta fer autocrítica, analitzar per què va quedar fora de l’Ajuntament al maig i decidir què ha de fer a partir d’ara.
En dues taules rodones al Casinet d’Hostafrancs, els ponents, amb punts de partida diferents, han arribat a conclusions similars: quedar-se fora de les institucions per limitar-se a la mobilització al carrer i preservar l’essència desobedient de la formació no és útil, però accedir a les institucions, per si mateix, tampoc no és suficient. “El conflicte hi ha de ser [entre les aspiracions a llarg termini i el que es pot fer en el dia a dia], és necessari. I ser als òrgans de govern i a les institucions també, però és insuficient”, ha dit Maties Serracant, que va ser alcalde de Sabadell durant dos anys amb la Crida per Sabadell. Segons ell, el que no pot ser és aturar l’acció al carrer i amb els moviments socials quan s’està en les institucions: “No hi ha transformació social possible si no hi ha ciutadania al carrer empenyent la institució”, ha conclòs.
La taula de debat de la CUP amb Larraitz Ugarte i Maties Serracant, moderada per Eulàlia Reguant / S.B.
Minuts abans, l’exvicepresidenta de la Diputació Foral de Guipúscoa Larraitz Ugarte, d’EH Bildu, havia llançat un avís similar des de la seva experiència de govern al País Basc. “El tot o res és un error típic de l’esquerra, quedar-se en l’espai de lluita que és la seva zona de confort, però no pot desaparèixer la mobilització al carrer com ens va passar a nosaltres”, ha admès.
Fins i tot el sociòleg i investigador sobre moviments socials Ivan Miró, que partia d’una posició més dura i exigent –més crítica amb el paper de “municipalisme d’agitprop i simbòlic” que molt sovint ha exercit la CUP–, ha admès que “les petites victòries són importants”. En el cas de Barcelona, per a ell l’exemple és Can Batlló, el projecte “d’apropiació popular” per part dels veïns que acabat sent legalitzat. “En una ciutat en què els fons d’inversió ho estan comprant tot, projectes com Can Batlló són fonamentals, n’hi hauria d’haver 10 i Can Ricart, al Poblenou, hauria de ser el següent”, ha proposat. Però ha insistit que, “més que una candidatura que permeti una formació com la CUP tornar a l’Ajuntament, és prioritari crear estructures populars comunitàries que generin una nova institucionalització”. “En tot cas, les candidatures municipals i ser a les institucions ha de servir per afavorir el paper d’aquestes estructures col·lectives”, ha conclòs, en referència al model assajat pels CDR.
