La CUP inicia un procés de reflexió per refer-se de la sortida de l’ajuntament

Els anticapitalistes critiquen amb duresa el govern d'Ada Colau i reclamen als comuns que contrarestin el discurs del PSC sobre seguretat

La CUP barcelonina prepara una tardor d’assemblees obertes per decidir com ser “més útils” i influir el plenari des del carrer. Quatre mesos després d’unes eleccions municipals molt adverses, que els van deixar fora del consistori, els anticapitalistes inicien un procés de reflexió i debat que han anomenat Vector i que busca reformular l’estructura i donar pas a una nova fornada d’activistes.

Les exregidores Maria Rovira i Eulàlia Reguant i l’excandidat Jordi Magrinyà han exposat aquest dijous en roda de premsa les línies mestres d’aquesta renovació i han criticat amb dures el govern d’Ada Colau. “Cal repensar la CUP per ser una eina més útil al servei de les classes populars, en un context de desigualtat creixent i en una ciutat que ofega i fa fora a les veïnes”, ha dit Rovira, que ha reivindicat articular un nou projecte “nítidament anticapitalista, feminista i ecologista”.

El debat intern barceloní forma part d’una reflexió més àmplia de la CUP a tot Catalunya, per propiciar un relleu consensuat al Secretariat nacional. Aquest procés s’anomenarà 50/60 perquè busca “fer aflorar” entre 50 i 60 militants d’arreu del territori per muntar una candidatura, acompanyats del secretariat sortint i el grup parlamentari. La recollida de noms tanca el 5 d’octubre.

Aquest nou equip lideraria el desplegament de la ponència estratègica que va aprovar l’assemblea del partit a Celrà al juliol. “Entenem que és la millor resposta que podem donar al país i a les classes populars”, ha defensat Reguant.

Exigència als comuns d’un discurs alternatiu

Cap dels tres dirigents no se n’ha estat de criticar l’actual política de seguretat del bipartit BComú-PSC, dirigida “pel xèrif Albert Batlle”. “Ens diuen que perquè la ciutat vagi millor cal més policia i que hi ha molta inseguretat, però cap fenomen causa 400 morts com la contaminació”, ha contraposat Magrinyà, que ha ironitzat que “a la Ciutat Refugi” aquest estiu s’han internat 40 persones sense papers al CIE.

“Ens preocupa que el PSC gestioni àrees com turisme, mercats o seguretat”, ha apuntat Rovira. Ha lamentat que el soci menor tingui un “discurs que és racista en moltes ocasions” i que els comuns “no tinguin cap veu discordant ni moguin fitxa per generar un altre concepte de seguretat”. “És la seva obligació socialitzar un discurs més ampli sobre seguretat” ha afegit.

“Aquell projecte teòricament transformador que tenia al cap Ada Colau o els comuns avui queda cada vegada més apagat i hem de sentir declaracions intolerables defensant la intervenció policial”, ha carregat l’exregidora. En aquest sentit, ha titllat d’una “una absoluta vergonya la persecució” als manters, “amb corredisses per les rondes” i tot, i de “contradicció” que el govern per un costat ofereixi plans d’inserció i per l’altre els empaiti al carrer.

Com salvar el llegat, si es pot

La CUP de Barcelona admet sense embuts que els resultats electorals del maig “no van ser positius” i que “una part de la culpa” és interna. Tot i així, posen en valor que la cursa electoral els va aportar “coses bones” com aprendre a explicar millor el seu projecte de ciutat i no volen que es perdi aquest aprenentatge. Igualment compten amb recollir “les crítiques” de militants i simpatitzants a les assemblees obertes que farà cadascun dels 13 nuclis que té la CUP a la ciutat durant l’octubre.

Al novembre preveuen celebrar una “trobada de ciutat” on parlar concretament “de com resoldre la tensió entre la lluita al carrer i el treball a la institució”, una preocupació crònica de la CUP. També abordaran com reaccionar al que passi al plenari aquest mandat, on podria desballestar-se el llegat dels primers i únics 4 anys que els anticapitalistes han tingut regidors a la capital. Tot i així, són conscients que des de fora el plenari és difícil aspirar a cap “negociació” i que “les majories actuals” no casen amb l’ideari cupaire. “No tenim un mecanisme per blindar res”, ha reconegut Rovira.

Tampoc veuen realista influir a través de grups com ERC o BComú, que els van estendre la mà després de les eleccions. Aquell gest “només es va traduir en una reunió amb ERC i com que no se sabia quin tipus de govern hi hauria, no es va concretar res més”. Així les coses, posen en focus ara en “intentar teixir moviment popular als barris” i avisen que seguiran participant a les manifestacions dels col·lectius on la CUP participa, com Municipalitzem, la Xarxa de Cures o la plataforma contra la Llei Aragonès.

Nou comentari