A tot estirar, una desena de regidors. Aquest ha estat durant quatre dècades el sostre electoral de la dreta espanyola a Barcelona. Tant si només hi ha hagut unes sigles amb aquesta oferta com si n’hi ha hagut més. El sostre ha estat el 20% dels vots en unes eleccions, un percentatge que fins ara ha fet inviable una majoria alternativa. Però l’ha condicionat. El 2019, la irrupció de l’exprimer ministre francès Manuel Valls encapçalant una coalició Barcelona pel Canvi -on s’hi va integrar Ciutadans– va fregar les 100.000 paperetes amb el 13,1% dels vots i va obtenir 6 regidors. Dos d’ells, van investir Ada Colau alcaldessa, junt amb els vots del seu soci, el PSC, deixant el guanyador dels comicis, ERC, a l’oposició.
Per tant, l’espai de la dreta espanyola és un pastís rellevant a la ciutat en tant que barrera, o condicionador de pactes en un consistori on no hi haurà majories absolutes. Esgarrapar vots d’aquesta parcel·la pot fer també que una o altra sigla acabi fora del consistori si no passa del 5% dels vots -al Parlament, la barrera és del 3%-. De fet, el 2019, el PP, que només 8 anys enrere havia tingut 9 regidors, entrava amb un ajustadíssim 5,01% i dos regidors.
El votant de Cs, un catch all per a partits unionistes
La crisi profunda que viu Cs a Barcelona -de fet, a tot l’Estat i a Catalunya-, sense cap de llista després de la renúncia de Luz Guilarte i amb dos regidors amotinats, deixa a la intempèrie, de moment, un mercat de vots que la resta de formacions situades en l’eix ideològic de l’espanyolisme volen capturar. Valents i PP, però també VOX si acaba confirmant una llista a Barcelona amb Joan Garriga al capdavant, però també el PSC de Collboni té opcions d’imantar votants de Cs. De fet, la frontera entre Cs i el PSC és prima. De fet, el nom de la llista de Cs a qui corresponia rellevar Guilarte és Fernando Carrera. Però ara treballa per al PSC com a assessor del grup municipal socialista.
Sigui com sigui, la lluita per aquest possible votant orfe de Cs si el partit no es refà a temps serà més acarnissada per la dreta. Amb estratègies diferents i, de moment, amb una coalició constitucionalista molt lluny de ser real.
PP: “Qui vulgui pot venir, però no vol dir que vagi a les llistes”
En conversa amb el TOT Barcelona, fonts del PP barceloní insisteixen que el partit està “tancat a una coalició”, i que si bé vol esgarrapar vots de Cs, no integrarà automàticament a les seves llistes ningú per pur màrqueting: “Tenim unes sigles i ens presentarem el 28M com a PP, és un actiu que no deixarem perdre, no farem cap coalició ni amb Valents ni amb Cs ni amb VOX, però si algú vol venir assumint el projecte del PP, la casa és oberta. Ara bé, no vol dir que vagin a les nostres llistes. Són els òrgans interns i les direccions les que configuren les llistes”.
El partit reconeix que “encara no hi ha calendari” per designar candidat, però confien en la força de la marca i en una enquesta que els dona “tres regidors”. Lluny, però, dels 100.000 vots i 9 regidors del 2011. Sigui com sigui, fonts municipals del partit insisteixen a rebutjar el guant que ha llançat Valents fent una crida a una coalició de tota la dreta espanyolista: “És absurd que quan estem de pujada, i sabent que el PP probablement tornarà a governar a Espanya, renunciem al nostre projecte i al paraigua de les sigles”. El partit també assegura que no hi ha hagut “cap contacte formal” amb els dos regidors de Cs per a un possible acostament.
Valents, una opa a l’espanyolisme
L’estratègia de Valents és oferir a la resta de partits que lluiten pel mateix mercat que s’integrin a la seva llista i aprofitin que el partit “ja té una estructura i un projecte, i sobretot, una candidata“, assenyalen fonts del partit al TOT Barcelona. De fet, des del seu naixement com a partit aquest gener del 2022 que Valents parla d’un front constitucionalista molt centrat a frenar un possible pacte entre independentistes i els Comuns. “Som conscients que si volem que tot aquest espai del constitucionalisme a Barcelona tingui força no podem anar dividits. La nostra proposta és unir aquest espai davant d’uns partits que es queden sense candidat o no el tenen, partits que no tenen projecte. Que deixin de buscar candidat i treballin tots sota Valents, que ho tenim tot preparat”, detallen al TOT fonts de Valents.
Com el PP, Valents també confirma que no ha parlat amb els dos regidors de Cs, “ni ens han trucat ni els hem trucat, però ja saben quin és el projecte de Valents”, afegeixen. La cap de llista no es toca, matisen, però també remarquen que “no s’ha parlat mai de quins noms sí i quins no, per tant, no hi ha vetos inicials. De fet, la nostra llista no està tancada al 100%”. Ara bé, Eva Parera no vol negociar amb regidors, sinó amb les direccions nacionals dels partits per a un possible front: “El nostre oferiment de front és per a les direccions nacionals, per a Feijóo, Abascal i Arrimadas, han de ser els partits a nivell estatal els que prenguin les decisions. Fins que no resolguin internament els seus problemes no podrem parlar”, sentencien.
Si no es materialitza un acord de coalició, el 28M hi haurà diverses paperetes de dreta espanyolista al consistori que lluitaran per l’hegemonia d’aquest espai i per la seva pròpia supervivència superant la barrera del 5%. A mesura que s’acostin la data, la lluita per diferenciar-se serà més acarnissada.