Colau redobla la pressió per mantenir l’alcaldia

L'aval de les bases dels comuns obre una setmana d'incertesa fins el ple d'investidura

El compte enrere fins al ple d’investidura arriba a la setmana crucial. Falten set dies per a l’entrega de la vara consistorial al proper alcalde o alcaldessa i els comuns han pres la iniciativa per mantenir el govern municipal en un insòlit gir de guió. Si la nit electoral semblava que Ernest Maragall tenia tots els números d’encapçalar el nou Ajuntament de Barcelona, 10 dies després qui té el camí més aplanat és l’actual alcaldessa en funcions Ada Colau.

Els comuns han trobat una escapatòria eficaç a la disjuntiva entre pactar un bipartit amb ERC o pactar-ne un altre amb el PSC que requeriria almenys tres vots del grup de Cs que lidera Manuel Valls. Les dues opcions amenacen la cohesió interna del partit i l’equidistància en el conflicte català. Per això la direcció de BComú va anunciar dijous a la nit que l’estratègia escollida és presentar la candidatura d’Ada Colau al plenari com a mesura de pressió a ERC i PSC per constituir un tripartit d’esquerres presidit per la líder dels comuns.

Els dos socis potencials sempre han rebutjat, en públic i en privat, aquest pacte a tres bandes. Però Bcomú no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva tesi i pensa mantenir-la fins al mateix dia del plenari si cal. És més, els comuns han evitat respondre a la pregunta del milió que li formulat desenes de periodistes al llarg d’aquest divendres: com justifiquen obtenir l’alcaldia gràcies als vots del PSC i sobretot de Manuel Valls (Cs), a qui han qualificat de “candidat de les elits” durant tota la campanya electoral.

[r:1]

Malgrat aquest interrogant a l’horitzó, les bases de Bcomú han avalat amb amplíssima majoria la decisió de presentar candidatura. El 94,4% dels més de 450 activistes que han assistit al plenari intern d’aquest divendres han ratificat l’estratègia. Si la setmana que ve es produís un acord de govern, es sotmetria a votació del cens complet d’activistes i simpatitzants. En cas contrari, si no hi ha acord abans del dia 15, els comuns donen per acceptada la presentació de la candidatura en solitari d’Ada Colau sense valorar qui els doni finalment suport.

Joc del gallina o pacte en diferit?

Just abans de l’anunci dels comuns, Jaume Collboni (PSC) va advertir Colau que no la votarà gratis el dia de la investidura i li va reclamar un acord de govern en exclusiva si vol l’alcaldia. No obstant, el pas endavant dels comuns trasllada la pressió als socialistes. Aquest divendres Laia Bonet (PSC) ha donat a entendre que sense fer tàndem no li donaran suport, però no ha estat taxativa: “No concebem que Colau es presenti al ple sense els vots que necessita per ser investida”.

I és que els socialistes tenen ara mala peça al teler. Han plantejat l’aliança alternativa a Maragall com un moviment explícitament destinat a evitar que Barcelona tingui un alcalde independentista, pel que arribat el ple del dia 15 els serà difícil entregar per omissió la vara a ERC.

En aquesta situació, una investidura gratuïta dels socialistes a Colau tindria diverses interpretacions. Per un costat, el sobiranisme subscriu la hipòtesi d’un pacte encobert i en diferit, que ajornés un temps prudencial un bipartit BComú-PSC i dissimulés les pressions del PSOE i l’stablisment barceloní. Per altre costat, un vot favorable a última hora i a contracor també podria respondre simplement al joc del gallina: a veure qui s’acovardeix últim.

L’equació necessita els vots d’almenys tres dels regidors de Cs, que podrien ser el propi Manuel Valls i els dos independents que va fitxar –Celestino Corbacho i Eva Parera–. Dirigents de Cs han fet notar el malestar que ha generat l’oferiment unilateral de Valls d’investir un govern BComú-PSC com a mal menor. Però Valls no ha tornat a comparèixer en públic i no ha aclarit si manté l’oferta en cas d’una investidura en solitari de Colau.

Maragall, sense pla B

En aquest escenari, Ernest Maragall té poc marge de maniobra. A part de recordar-li que és ell el candidat més votat per la ciutadania, només pot oferir a Colau un argument molt pragmàtic: si no li surt bé la maniobra es quedarà a l’oposició, mentre que pactant amb ERC pot ser vicealcaldessa. “Torni, assegui’s i parli amb claredat”, li ha dit aquest divendres.

També ha explicitat que ell presentarà igualment candidatura el dia 15 i si Colau no rep els 21 vots necessaris serà nomenat alcalde de forma automàtica en segona volta. Si això passa, formarà govern en solitari i les converses per incorporar als comuns com a socis començaran “des de zero” i amb ERC en posició de força. Ha explicat en roda de premsa que s’ha reunit amb Ada Colau al matí i li ha demanat que abandoni el “refugi retòric” d’un tripartit inviable. Considera que és una “cortina de fum” i un intent de “blanquejar els vots de Manuel Valls”. “Deixem ja d’enganyar a la ciutadania!”, ha reclamat. “El xec en blanc de Valls”, ha reblat, seria “una hipoteca durant 4 anys”.

Junts per Catalunya tampoc pot condicionar el gir de guió amb els seus 5 regidors. Va acceptar que Maragall “prioritzés” un bipartit amb Bcomú, a fi d’evitar el pacte antiindependentista, però ara retreu als republicans manca de lideratge: “Em sembla inaudit que Maragall hagi d’estar a l’expectativa de les decisions de Colau”, ha declarat Elsa Artadi. Tot i així, el partit centra la mirada en els comuns. Aquest divendres el president Quim Torra i l’expresident Carles Puigdemont han criticat l’operació de l’alcaldessa de “pactar amb els del 155”.

Després de 12 dies sense comparèixer davant dels mitjans ni rebre per tant preguntes directes, Ada Colau protagonitzarà aquest dissabte una roda de premsa per valorar l’aval de les bases. Durant el cap de setmana i també dilluns –que és festiu a Barcelona– seguiran les converses, reaccions i retrets. La incertesa plana sobre la setmana sencera i amenaça amb allargar-se fins al mateix dia del ple d’investidura.

Més informació

Nou comentari