El govern d’Ada Colau veu bé que la Casa Reial es continuï allotjant al Palauet Albéniz de franc indefinidament. L’ús d’aquest espai de titularitat municipal com a residència de la monarquia espanyola quan visita la ciutat té l’aval tàcit del consistori, segons els arguments que ha donat aquest dimecres el regidor de Presidència, Jordi Martí Grau (BComú).
Arran de la informació publicada pel TOT Barcelona, que va revelar les estades de la família de Borbó els darrers 10 anys al palauet de Montjuïc, el govern municipal s’ha hagut de pronunciar sobre els usos d’aquesta finca. Diversos membres de la Casa Reial s’han allotjat 21 vegades en una dècada a Montjuïc, amb més freqüència recentment: 5 cops el darrer any. Fonts municipals asseguren que només ha suposat 4.000 euros de cost per a l’erari barceloní, en àpats de treballadors municipals que s’hi havien hagut de quedar a menjar. La qüestió polaritza l’oposició i fins i tot els dos socis de govern.
Junts per Catalunya ha presentat una pregunta a la comissió de Presidència d’aquest matí, on demanava el posicionament del govern Colau sobre l’ús reial, la seva continuïtat i quins nous usos públics preveu per a l’edifici. Junts ja va forçar una votació fa dos anys per revocar la cessió de l’Albéniz a la Casa Reial, que no va prosperar per l’abstenció dels comuns.
Dècades d’ús reial del Palau Albéniz
Martí Grau ha defensat que “fa 30 anys que el palauet Albéniz es fa servir pel mateix” i que l’ús reial “per res impedeix l’ús ciutadà” perquè “són escassíssimes les ocasions en què s’usa com a residència”. El govern municipal s’empara en un conveni firmat per Pasqual Maragall el 1992 per a unes obres de rehabilitació del palau, on es menciona –que no regula– l’ús del palauet com a residència reial esporàdica.
El regidor de Junts, Jordi Martí Galbis, l’ha burxat sobre si seguirien “garantint l’ús de la família reial”: “Volen mantenir-ho o pensen de debò obrir aquest espai municipal a la ciutadania?”. Tot i assegurar que els comuns estan a favor d’una república, s’ha escapolit de la pregunta assegurant que “és un debat que es pot fer en qualsevol moment però és evident que no és un tema que s’hagi de ventilar amb una pregunta en una comissió”.
El regidor dels comuns també ha tret ferro a l’escàs accés de la ciutadania a les sumptuoses estances de l’Albéniz, que amb prou feines es poden veure un cop l’any en unes portes obertes per la Mercè. Ha subratllat que acull “recepcions i moltes activitats de caràcter protocol·lari”, així com rodatges.
Els jardins Maragall, “delicats”
Els jardins –dedicats a Joan Maragall des dels 70– obren en cap de setmana i l’Ajuntament en paga el manteniment. Però ha advertit que “són delicats” i que no és aconsellable que tinguin un ús molt “intensiu”. El moment de més afluència, ha reconegut, és el cap de setmana de Mercè quan acullen activitats i espectacles familiars. Tot i així, ha assegurat que l’executiu local ha “incentivat els usos ciutadans, municipals, les recepcions i els actes” al palauet “de forma permanent i contínua”. “S’han continuat compaginat amb naturalitat les activitats que venen fent-se”, ha resolt.
El palau es va construir per a l’Exposició Universal de 1929, com els actuals pavellons de la Fira de Barcelona, el MNAC o el Poble Espanyol. No havia de ser residència originàriament –s’acabava d’estrenar per aquesta finalitat el Palau de Pedralbes– sinó un lloc privat proper a la Expo on els monarques poguessin reposar i fer recepcions. Aquesta gènesi explica la situació peculiar d’aquest edifici, una cessió anacrònica que genera una despesa de diner públic mai quantificada i poc transparent. L’Ajuntament franquista de Josep Maria de Porcioles va ampliar l’immoble i va apuntar l’ús com a residència. Actualment el manteniment de l’edifici corre a càrrec de Patrimoni Nacional, és a dir de l’Estat, segons fonts municipals. Conté múltiples obres d’art, algunes propietat de la Casa Reial i altres proveïdes pel consistori franquista.
2 